En aquestes dates pròpies de passar amb els de casa no ens oblidem de tots els familiars i amics que seguiu el bloc, i per tant us desitgem un molt bon Nadal i feliç any des de les antípodes.
Bon Nadal i feliç any 2011!
Ens veiem aviat!
Xavi i Ferry
dimecres, 22 de desembre del 2010
BON NADAL des de les Fiji!
Estem a les Fiji, vivim amb una família local que ens ha acollit com un més. Aquest any tenim a sort de passar un Nadal ben diferent; platja, sol, relax, aire pur i amb unes costums ben diferents a les nostres. Però no deixem de celebrar el mateix Nadal a tot arreu, així que hi hem ficat el Tió com una part de la nostra tradició, practicant la mescla de cultures!!
En aquestes dates pròpies de passar amb els de casa no ens oblidem de tots els familiars i amics que seguiu el bloc, i per tant us desitgem un molt bon Nadal i feliç any des de les antípodes.
Bon Nadal i feliç any 2011!
Ens veiem aviat!
Xavi i Ferry
En aquestes dates pròpies de passar amb els de casa no ens oblidem de tots els familiars i amics que seguiu el bloc, i per tant us desitgem un molt bon Nadal i feliç any des de les antípodes.
Bon Nadal i feliç any 2011!
Ens veiem aviat!
Xavi i Ferry
Uluru, Kata Tjuta i Kings Canyon, el cor d’Austràlia
Arribem a Austàlia després d’un mes increïble a terres d’Indonèsia i d’uns en terres asiàtiques, que si alguna cosa tenen en comú són els preus totalment assequibles per a qualsevol backpacker. Així que ens espera un mes i mig d’estrènyer el cinturó i dels mínims luxes possibles.
Aterrem a Darwin, al nord d’Austràlia, amb la peculiaritat que és una de les ciutats més caloroses de la terra; poca gent hi viu per amor si no que més bé per fer diners i emigrar cap al sud amb les butxaques plenes (independentment de Sydney, és una de les ciutats amb salaris més alts d’Austràlia). L’únic motiu que ens impulsa passar per Darwin és per els parcs naturals que rodegen la ciutat, el Kakadu i el Litchfield National Park, en els quals hi pots veure poblats aborígens, cocodrils, rius i cascades cabaloses, ...
Ens trobem a les 5 de la matinada per els carrers desèrtics de Darwin acompanyats tímidament d’uns quants noctàmbuls que fan l’última copa i d’aborígens indigents que ocupen els parcs de la ciutat. Mentre fem temps fins a les 10 del matí per a poder fer el check in a un hostal i no pagar una nit de 5 hores ens ofereixen colar-nos a l’habitació d’un hostal i fer-hi una capbussada.
Malauradament, a no ser que disposis d’un 4x4, l’única marera per visitar els parcs naturals és a través de tours. Així és com evitem la primera clatellada australiana, ens demanen de 400 a 600 AUD per persona (de 300 a 450 €) per un tour de 2 dies a un dels parcs. Ni ens ho pensem, pròxima destinació Alice Springs, al centre d’Austràlia, uns 1200 km al sud. Com anar-hi? Doncs de moltes maneres, però compte amb les clatellades! Primer mirem d’ajuntar-nos al cotxe d’algun que hi vagi (normalment es troben tot tipus d’ofertes als taulells dels hostals), però la sort no està de cara; mirem un tren que creua tot Australia de nord a sud i de sud a nord, però només passa un cop per setmana i no ens va bé, val 100€; amb bus 250 € !!!, acabem agafant un vol per 180€ i avall que fa baixada.
Alice Springs és el punt de partida típic per anar a visitar la famosa sagrada muntanya vermella, l’Uluru (Ayers Rock). Seguint amb la nostra bona ratxa australiana, degut al retard de l’avió vam perdre un tour de tres dies tot inclòs cap a l’Uluru, que bo o dolent era molt barat, uns 150€, que per ser Australia ... aquest tour s’ofereix des de l’hostal Annie’s place d’ Alice Springs. Acabem llogant un cotxe familiar per visitar la zona i així almenys podem dormir-hi a dins.
Ens muntem una ruta de tres dies, visitarem l’Uluru, el Kata Tjuta i finalment el Kings Canyon; en total uns 1500 km per carreteres desèrtiques rectes com a pals. Com a peculiaritat ens prohibeixen conduir de nit, ja que entre cangurs i camells pots emportar-te alguna sorpresa. Conduïm sempre de dia, els paisatges encantadors, del més inhòspits i inhabitats, desert i més desert, de tant en tant ens creuem amb algun tren de carretera (camions gegants arrastrant fins a fileres de 5 remolcs; planten cara i també la bafarada que t’emportes quan t’hi creues).
Passem la primera nit a uns 300 km de l’Urulu, al pati de darrere d’un bar de carretera; tot Austràlia està molt ben equipat per viatjar de càmping, amb moltíssims llocs per parar i tots ells amb zones per cuinar molt curioses, serveis, ... definitivament la millor manera per viatjar-hi. Arribem al Ulura - Kata Tjuta National Park (25 AUD entrada) i just arribant a la muntanya sagrada una altra sorpresa per acabar de rematar l’espectacular arribada a la gran illa, em multen per conduir a 81km/h en comptes de 60 i 220 AUD de regal.
L’Urulu és la muntanya més reconeguda d’Austràlia, té la peculiaritat que canvia de color segons les condicions ambientals, i molt estimada per els aborígens ja que és com el símbol més apreciat per ells, és sagrada; per aquest motiu demanen que per respecte no s’hi pugi, però sembla que el govern no els fa massa cas ja que està equipada amb una barana que s’enfila fins al cim per a facilitar l’ascens. No hi pugem i només hi donem la volta, uns 5 km. Tot seguit anem cap a Kata Tjuta, un grup de 36 roques arrodonides i molt agrupades que formen una magnífica vall i profundes gorges entre elles. Hi fem una caminada fins al final de la Walpa Gorge, impressionant. Acabem el dia amb la posta de sol a l’Urulu observant com canvia el seu color marron de dia a colors vermells.
El dia següent ens dirigim cap al Kings Canyon, a uns 500 km. Són unes formacions rocoses de milions d’anys d’antiguitat, ofereixen un espectacular canyó o gorja amb unes parets rectes i immenses. Hi fem un trekking d’uns 6 km, el Kings Canyon Rims Walk on dones la volta a tota la gorja per la part superior, s’ha d’anar amb força compte als penya segats. Fem uns quants quilòmetres més per carretera fins que es fa fosc per fer nit i el dia següent arribar altre cop a Alice Springs per agafar el vol cap a Cairns. Una sorpresa d’última hora ens espera al motel de carretera; heu vist mai algun gos que canta i toca el piano per la televisió? Doncs si, és ell, el Dingui li deien, i realment és de la raça Dingo, com un llop però originari d’Àsia. Ens va fer una demostració força sorollosa.
Pròxima destinació Cairns, al nord de la costa est d’Austràlia, on hi esperem poder llogar una Campervan per fer tota la costa est. Les noves aventures al pròxim post! I amb la incorporació d’una nova viatjant Catamons!!! No us ho perdeu!!!
Salutacions i bones festes!!! més fotos al Picassa!!!
Aterrem a Darwin, al nord d’Austràlia, amb la peculiaritat que és una de les ciutats més caloroses de la terra; poca gent hi viu per amor si no que més bé per fer diners i emigrar cap al sud amb les butxaques plenes (independentment de Sydney, és una de les ciutats amb salaris més alts d’Austràlia). L’únic motiu que ens impulsa passar per Darwin és per els parcs naturals que rodegen la ciutat, el Kakadu i el Litchfield National Park, en els quals hi pots veure poblats aborígens, cocodrils, rius i cascades cabaloses, ...
Ens trobem a les 5 de la matinada per els carrers desèrtics de Darwin acompanyats tímidament d’uns quants noctàmbuls que fan l’última copa i d’aborígens indigents que ocupen els parcs de la ciutat. Mentre fem temps fins a les 10 del matí per a poder fer el check in a un hostal i no pagar una nit de 5 hores ens ofereixen colar-nos a l’habitació d’un hostal i fer-hi una capbussada.
Malauradament, a no ser que disposis d’un 4x4, l’única marera per visitar els parcs naturals és a través de tours. Així és com evitem la primera clatellada australiana, ens demanen de 400 a 600 AUD per persona (de 300 a 450 €) per un tour de 2 dies a un dels parcs. Ni ens ho pensem, pròxima destinació Alice Springs, al centre d’Austràlia, uns 1200 km al sud. Com anar-hi? Doncs de moltes maneres, però compte amb les clatellades! Primer mirem d’ajuntar-nos al cotxe d’algun que hi vagi (normalment es troben tot tipus d’ofertes als taulells dels hostals), però la sort no està de cara; mirem un tren que creua tot Australia de nord a sud i de sud a nord, però només passa un cop per setmana i no ens va bé, val 100€; amb bus 250 € !!!, acabem agafant un vol per 180€ i avall que fa baixada.
Alice Springs és el punt de partida típic per anar a visitar la famosa sagrada muntanya vermella, l’Uluru (Ayers Rock). Seguint amb la nostra bona ratxa australiana, degut al retard de l’avió vam perdre un tour de tres dies tot inclòs cap a l’Uluru, que bo o dolent era molt barat, uns 150€, que per ser Australia ... aquest tour s’ofereix des de l’hostal Annie’s place d’ Alice Springs. Acabem llogant un cotxe familiar per visitar la zona i així almenys podem dormir-hi a dins.
Ens muntem una ruta de tres dies, visitarem l’Uluru, el Kata Tjuta i finalment el Kings Canyon; en total uns 1500 km per carreteres desèrtiques rectes com a pals. Com a peculiaritat ens prohibeixen conduir de nit, ja que entre cangurs i camells pots emportar-te alguna sorpresa. Conduïm sempre de dia, els paisatges encantadors, del més inhòspits i inhabitats, desert i més desert, de tant en tant ens creuem amb algun tren de carretera (camions gegants arrastrant fins a fileres de 5 remolcs; planten cara i també la bafarada que t’emportes quan t’hi creues).
 |
| Càmping direcció l'Urulu |
Passem la primera nit a uns 300 km de l’Urulu, al pati de darrere d’un bar de carretera; tot Austràlia està molt ben equipat per viatjar de càmping, amb moltíssims llocs per parar i tots ells amb zones per cuinar molt curioses, serveis, ... definitivament la millor manera per viatjar-hi. Arribem al Ulura - Kata Tjuta National Park (25 AUD entrada) i just arribant a la muntanya sagrada una altra sorpresa per acabar de rematar l’espectacular arribada a la gran illa, em multen per conduir a 81km/h en comptes de 60 i 220 AUD de regal.
L’Urulu és la muntanya més reconeguda d’Austràlia, té la peculiaritat que canvia de color segons les condicions ambientals, i molt estimada per els aborígens ja que és com el símbol més apreciat per ells, és sagrada; per aquest motiu demanen que per respecte no s’hi pugi, però sembla que el govern no els fa massa cas ja que està equipada amb una barana que s’enfila fins al cim per a facilitar l’ascens. No hi pugem i només hi donem la volta, uns 5 km. Tot seguit anem cap a Kata Tjuta, un grup de 36 roques arrodonides i molt agrupades que formen una magnífica vall i profundes gorges entre elles. Hi fem una caminada fins al final de la Walpa Gorge, impressionant. Acabem el dia amb la posta de sol a l’Urulu observant com canvia el seu color marron de dia a colors vermells.
 |
| Urulu |
 |
| Kings Canyon i el Ferry buscant el límit!!! |
Salutacions i bones festes!!! més fotos al Picassa!!!
dissabte, 11 de desembre del 2010
Bali
Hem recorregut un llarg camí en direcció a les illes de l’est d'Indonèsia. Hem pogut visitar, conèixer i gaudir de llocs increïbles; platja i muntanya, i també de fer-nos una mica amb el ritme de les illes, la gent i les seves costums.
Ara toca desfer aquest camí i tornar a Bali, la illa que varem deixar al principi i que ha arribat el moment de descobrir. Per fer el camí de tornada escollim la via més ràpida i més barata, que consisteix en agafar un bus nocturn des de Dompu (Sumbawa) fina a Mataram (Oest de Lomboc) d’unes 12 hores, un ferry que ens porta a Padangbai (Bali) i finalment un transport fins a Kuta.
En tot aquest recorregut, com en tots els altres transports que hem hagut d’agafar, has de discutir i negociar amb els transportistes cada preu de cada transport fins a la extenuació, encara que sigui “transports públics” on asseguren que pagaràs el preu real, però que no és així. S’ha de dir que al final ja començàvem a tenir la mà trencada amb el tema, l’experiència és un grau i la pasta no ens sobra... la clau era fer-los entendre que no tens cap pressa per arribar a algun lloc, encara que no sigui veritat, és clar. Et treus la motxilla, seus a terra i beus una mica d'aigua, escoltes el que et proposen, -Nooo! Massa car! Puc esperar el següent bus-. D’aquesta manera pots arribar als preus més ajustats. En el darrer trajecte fins a Kuta vam saber que vam arribar al preu mínim després de veure la emprenyada del conductor quan li vam demanar que ens portés uns quilòmetres més lluny un cop dins la furgoneta, es va posar com una moto!!
Bé, de nou a Kuta, ens plantegem com podem visitar la illa de Bali, té molts racons interessants i tenim tota una setmana per visitar-ho. Finalment decidim llogar un cotxe per tota la setmana. Així que estem un dia a Kuta per solucionar els tràmits del cotxe, rentar una mica de roba i anar a la platja a ensenyar als principiants les nostres habilitats adquirides amb una taula de surf...
El dia següent comencem la ruta per la illa de Bali; visitem el llac Danau Batur al costat del volcà Batur, el dia no acompanya però les vistes són espectaculars. Estem dues nits a Ubud, un poble del interior amb uns paratges molt macos, terrasses d’arrossars i selva, perfectes per llogar unes bicis i fer una mica de ruta. Ubud és famós també per la seva artesania i obres d’art d’estil budista.
Continuem el camí en direcció al nord de la illa. Visitem l'impressionant Pura Besakih, el temple Budista més gran i important de Bali situat als peus del Gunung Agung, el volcà més alt de la illa. La visita havia de ser amb guia, pagant, però aquest com va valer la pena tant per la visita que va ser molt interessant com per la conversa amb el guia. El punt de vista de la vida segons un balinès budista.
Continuem el viatge per la costa nord de la illa, des d'Amlapura fins a Luvina amb les seves platges de sorra negra, dofins i cascades.
Finalment, per acabar la nostra visita, estem a Bukit els nostres tres últims dies a Indonèsia, una mica més de relax per acomiadar-nos. Bukit és la península del sud de la illa i una molt bona elecció si vols gaudir de platges increïbles d’aigües cristal•lines i sorra blanca, llocs tranquils i molt bon ambient.
Ens acomiadem d’Indonèsia amb un molt bon regust, ens fa una mica de pena deixar aquest país que ens ha donat moments tant bons. Però el viatge continua i el següent país ja ens espera. Prepara’t Australia que ja venim!!!!!!
 |
| El Ferry al ferry |
En tot aquest recorregut, com en tots els altres transports que hem hagut d’agafar, has de discutir i negociar amb els transportistes cada preu de cada transport fins a la extenuació, encara que sigui “transports públics” on asseguren que pagaràs el preu real, però que no és així. S’ha de dir que al final ja començàvem a tenir la mà trencada amb el tema, l’experiència és un grau i la pasta no ens sobra... la clau era fer-los entendre que no tens cap pressa per arribar a algun lloc, encara que no sigui veritat, és clar. Et treus la motxilla, seus a terra i beus una mica d'aigua, escoltes el que et proposen, -Nooo! Massa car! Puc esperar el següent bus-. D’aquesta manera pots arribar als preus més ajustats. En el darrer trajecte fins a Kuta vam saber que vam arribar al preu mínim després de veure la emprenyada del conductor quan li vam demanar que ens portés uns quilòmetres més lluny un cop dins la furgoneta, es va posar com una moto!!
Bé, de nou a Kuta, ens plantegem com podem visitar la illa de Bali, té molts racons interessants i tenim tota una setmana per visitar-ho. Finalment decidim llogar un cotxe per tota la setmana. Així que estem un dia a Kuta per solucionar els tràmits del cotxe, rentar una mica de roba i anar a la platja a ensenyar als principiants les nostres habilitats adquirides amb una taula de surf...
 |
| Arrossars de Ubud |
Continuem el camí en direcció al nord de la illa. Visitem l'impressionant Pura Besakih, el temple Budista més gran i important de Bali situat als peus del Gunung Agung, el volcà més alt de la illa. La visita havia de ser amb guia, pagant, però aquest com va valer la pena tant per la visita que va ser molt interessant com per la conversa amb el guia. El punt de vista de la vida segons un balinès budista.
 |
| Visita al Pura Besakih. |
Continuem el viatge per la costa nord de la illa, des d'Amlapura fins a Luvina amb les seves platges de sorra negra, dofins i cascades.
Finalment, per acabar la nostra visita, estem a Bukit els nostres tres últims dies a Indonèsia, una mica més de relax per acomiadar-nos. Bukit és la península del sud de la illa i una molt bona elecció si vols gaudir de platges increïbles d’aigües cristal•lines i sorra blanca, llocs tranquils i molt bon ambient.
Ens acomiadem d’Indonèsia amb un molt bon regust, ens fa una mica de pena deixar aquest país que ens ha donat moments tant bons. Però el viatge continua i el següent país ja ens espera. Prepara’t Australia que ja venim!!!!!!
 |
| Platges de Bukit |
divendres, 26 de novembre del 2010
GILI ISLANDS & RANTUNG HOSTEL & HU'U
Les Gili Islands són tres diminutes illes que es troben al nord oest de l’illa de Lombok. De les tres dues són de tanta calma que els hi diuen les de les honeymoon (o sigui per recent casats o …) i la tercera és la de totes les opcions, relax, festa i relax :). Per tant ens hi venen de primera uns dies després de l’esgotador treking al Rinjani.
Ens instal•lem a la Gili Trawalgan (la més activa) i per primera vegada puc contemplar el que sempre m’havia imaginat com el paradís. Una illa envoltada per una sola platja de sorra blanca, aigües transparents, palmeres que cauen sobre la platja, ... L’illa està súper explotada per una banda, on durant un quilòmetre no hi ha més que restaurants, bars, hostels, internet, agències de tours, ... i clar, les platges de davant també són les més aglomerades. Tot i així, la resta l’illa, que ara per ara no hi ha pràcticament vida, les platges són ben tranquil•les; tot i que per poc temps, ja que queden pocs terrenys sense haver-hi obres que portaran a nous ressorts (sembla que aquí encara no tenen la llei de costes).
Ens hi estem 3 dies, suficients per relaxar-nos i fer una visita al coral dels voltants de les illes. Per primera vegada veiem la vida marina que ens acostumen els documentals de National Geografic o per l’estil. Impressionant, peixos de mil maneres i colors, coral, tortugues, podríem haver estat de sort i veure algun tauró de coral però “gràcies o no” no va poder ser :)
Continuant amb el planning creuem l’illa de Lombok en direcció a Sumbawa (una illa més a l’est). Ara si, ja som tots un experts i ho fem tot amb transport públic i creiem que pagant el mateix que els autòctons. És més pesat, més llarg, menys còmode, però molt més barat i més enriquidor, t’envoltes dels natius d’indonèsia i moltes coses de profit en treus. Després d’un dia de viatge arribem de nit a Taliwan amb un nanu d’allà que hem conegut al Ferry (el barco), ens ajuda a buscar hostal però tots estan plens així que ens instal•lem a casa seva per una nit on hi viu amb quatre amics. Sort!!!
Arribem a Maluk, al sud oest de Sumbawa i anem directes al Rantung Hostel on ens havien aconsellat per anar a provar surf. L’ambient és 100% surferu, però després de tragar uns litres d’aigua entre onades i coral tallant veig que aquell no és el millor lloc per aprendre. Durant tres dies ho anem provant amb unes taules curtes que ens han deixat però no hi ha manera. Ho compensa l’entorn del lloc, potser la millor platja i posta de sol que he vist mai i uns menjars del tot deliciosos. Uns molt bons dies, però hem de continuar cap a l’est, ara a Hu'u.
La idea és arribar a l’illa de Flores, diuen de les més boniques i més verges d’Indonèsia amb Komodo i els seus dracs pel voltant, però anem curts de temps i per tant ens quedem a la punta est de Sumbawa uns dies per tornar cap a visitar Bali. Hu'u, segons la Lonely Planet és un lloc que no t’has de perdre si estàs a Sumbawa, bé, doncs per a qui estigui pensant fer-hi un cop d’ull l’únic que s’hi pot fer és surf. L’entorn i les platges no són tan maques com a l’oest de l’illa. Tot i així el Ferry i jo donem una altra oportunitat al surf practicant amb unes onades un pel més permissibles. Després de tres dies ja som tots uns professionals de remar, però encara no amb la taula sota els peus :)
Tornem cap a Bali per passar la nostra última setmana del sud est asiàtic visitant l’illa i uns dies més de relax a les platges del sud de l’illa, però com sempre s'acaba cada post això no serà fins el pròxim!
Podeu veure totes les fotos al Picassa. Fins un altre ratet!
 |
| Platja illa Gili Trawalgan |
Ens hi estem 3 dies, suficients per relaxar-nos i fer una visita al coral dels voltants de les illes. Per primera vegada veiem la vida marina que ens acostumen els documentals de National Geografic o per l’estil. Impressionant, peixos de mil maneres i colors, coral, tortugues, podríem haver estat de sort i veure algun tauró de coral però “gràcies o no” no va poder ser :)
Continuant amb el planning creuem l’illa de Lombok en direcció a Sumbawa (una illa més a l’est). Ara si, ja som tots un experts i ho fem tot amb transport públic i creiem que pagant el mateix que els autòctons. És més pesat, més llarg, menys còmode, però molt més barat i més enriquidor, t’envoltes dels natius d’indonèsia i moltes coses de profit en treus. Després d’un dia de viatge arribem de nit a Taliwan amb un nanu d’allà que hem conegut al Ferry (el barco), ens ajuda a buscar hostal però tots estan plens així que ens instal•lem a casa seva per una nit on hi viu amb quatre amics. Sort!!!
 |
| De viatge cap a Sumbawa |
 |
| Posta de sol al Rantung hostel |
 |
| Surf a Hu'u |
Podeu veure totes les fotos al Picassa. Fins un altre ratet!
dilluns, 22 de novembre del 2010
El Volcà Rinjani
Fiquem els peus a Indonèsia, el paradís de les platges, sol i surf. La primera impressió d’Indonèsia que ens emportem és la ciutat de Kuta a la illa de Bali, el destí turístic per excel•lència d’aquells que busquen unes bones vacances sense interès en moure’s massa. És fàcil fer la comparació entre Kuta i, per exemple, Salou de casa nostra; molts turistes, preus excessius i amb tot tipus d’opcions de lleure.
Com que no ens agrada Kuta ens desplacem de seguida cap a un altre lloc, l’elecció és completament oposada a platja i sol, ens dirigim a la muntanya, al volcà Ringiani que es troba a l’illa de Lombok, a l’est de Bali. Aquest és un dels volcans més famosos d’Indonèsia tant per la seva alçada (3726m) com per les vistes espectaculars que es tenen del llac que inunda el seu cràter i de tota la illa.
Així que ens dirigim al poble de Senaru, al peu del volcà. Des del mateix hostal on ens quedem s’organitza el tour que consistirà en tres dies de trekking amb guia i portadors que ens serviran i ens acompanyaran pel mòdic preu de 100€, excessiu pel nostre entendre, però no queda cap més opció.
Comencem l’ascens al volcà un grup de vuit excursionistes, quatre portadors i un guia, això si que és una expedició en tota regla! Prenem la ruta llarga que transcorre en primer lloc per una zona de selva densa força espectacular i salvatge, fem les parades per esmorzar i dinar que ens sorprenen per l’abundància de menjar i per la seva qualitat, no és una cosa a la que estàs acostumat si estàs a la muntanya. Unes 6 hores després de començar arribem al Camp 1 on passem la nit, ens munten les tendes i ens fan el sopar, com a un hotel, jeje! Des del camp ja es tenen unes vistes espectaculars de l’illa, té bona pinta i esperem que encara sigui millor des de dalt.
Passem una nit freda i una mica incòmoda, està clar que Indonèsia no és només sol i platja, aquí també hi fa molt fred!!
El dia següent arribem al cràter, on hi ha un enorme llac d’on surt un segon volcà més petit que es va crear el 1994. Les vistes no tenen preu, és increïble! S’ha de dir que Indonèsia és una regió amb una activitat volcànica molt forta, no cal dir res del que està passant aquest últims dies a altres illes... En tot cas, el volcà Rinjani no presentava perill, així que tranquils.
Després d’un bany en unes fons termals emprenem l’ascens al Camp 2, és costós i plou molt durant tot el trajecte però ho aconseguim. En aquesta segona parada les vistes no decepcionen gens; la postal del llac i la posta de sol de fons és memorable!
Mengem i a dormir aviat que al dia següent arriba el plat fort, fer cim! Ens llevem a les 2,30 de la matinada per sortir a les 3 i fer cim a l’alba. El camí és complicat i relliscós, és tot sorra volcànica que no et deixa avançar amb comoditat, a més és fosc.
Finalment fem cim, les vistes, una passada! No hi ha paraules... Però fa molt vent i fred i no ens hi quedem massa estona, així que cap avall. Totes les dificultats que et posa la sorra al pujar són facilitats per baixar, pràcticament et deixes caure i vas lliscant sense massa esforç i amb rapidesa. Molt divertit.
La feina està feta, el mateix matí comencem a baixar fins a un poble pròxim, recollim les maletes i cap a la pròxima parada. Ara si que toca sol i platja, a les Gili per recuperar-nos una mica de l’esforç!
Com sempre podeu veure totes les fotos al Picasa!
Salut!!!
Com que no ens agrada Kuta ens desplacem de seguida cap a un altre lloc, l’elecció és completament oposada a platja i sol, ens dirigim a la muntanya, al volcà Ringiani que es troba a l’illa de Lombok, a l’est de Bali. Aquest és un dels volcans més famosos d’Indonèsia tant per la seva alçada (3726m) com per les vistes espectaculars que es tenen del llac que inunda el seu cràter i de tota la illa.
 |
| A les portes del Rinjani |
 |
| Els Portadors preparant les postres |
 |
| Vistes des del camp 1 |
Passem una nit freda i una mica incòmoda, està clar que Indonèsia no és només sol i platja, aquí també hi fa molt fred!!
 |
| Vistes sobre el llac i el nou volcà |
El dia següent arribem al cràter, on hi ha un enorme llac d’on surt un segon volcà més petit que es va crear el 1994. Les vistes no tenen preu, és increïble! S’ha de dir que Indonèsia és una regió amb una activitat volcànica molt forta, no cal dir res del que està passant aquest últims dies a altres illes... En tot cas, el volcà Rinjani no presentava perill, així que tranquils.
Després d’un bany en unes fons termals emprenem l’ascens al Camp 2, és costós i plou molt durant tot el trajecte però ho aconseguim. En aquesta segona parada les vistes no decepcionen gens; la postal del llac i la posta de sol de fons és memorable!
 |
| Vistes des del Camp 2 |
Finalment fem cim, les vistes, una passada! No hi ha paraules... Però fa molt vent i fred i no ens hi quedem massa estona, així que cap avall. Totes les dificultats que et posa la sorra al pujar són facilitats per baixar, pràcticament et deixes caure i vas lliscant sense massa esforç i amb rapidesa. Molt divertit.
La feina està feta, el mateix matí comencem a baixar fins a un poble pròxim, recollim les maletes i cap a la pròxima parada. Ara si que toca sol i platja, a les Gili per recuperar-nos una mica de l’esforç!
 |
| Cim del Rinjani (3726m) |
Salut!!!
diumenge, 7 de novembre del 2010
Kuala Lumpur
Deixem enrere quatre països dels quals tots ens han sorprès i ens han marcat molt positivament els primers mesos d’aquest viatge; Xina, Vietnam, Laos, Cambodja, tots ells amb bona part de la població amb molt pocs recursos econòmics i que amb poca cosa en tenen prou per ser feliços (o això és el que es veu des de fora), és per envejar.
Arribem de nit a l’aeroport de Kuala Lumpur. La nostra estada a KL és més que anecdòtica ja que amb poc més de 48 hores tornarem a estar a l’aeroport per volar cap a Indonèsia. Després d’una hora amb bus per autopistes immenses i plenes de cartells gegants de publicitat ens trobem a KL city; el canvi és més que notable, una gran metròpoli i ambient de societat consumista, amb molts contrastos entre la població, centres comercials immensos envoltats per barriades, cotxes luxosos amb flaire de petrodòlars, vagabunds per les voreres, ... ah!! i el que més sorprèn, tots i cadascun dels cotxes que circulen per els carrers alguna cosa o altre tenen tunning, per molt que sigui un 4L, curiositats ... Ens allotgem a un hostalet ben humil a China Town, la zona per excel•lència de tots els backpackers; ah! i l’amo de l’hostal dorm amb un mono que durant el dia passeja amunt i avall, més curiositats... !!
El dia següent es prepara força dur, com que només tenim dos dies per visitar KL, ens posem les piles i comencem ben d’hora la ruta per els carrers immensos de la ciutat. Primer ens trobem amb la quarta torre de telecomunicacions més alta del món, la Menara KL Tower de 421 metres d’altura, s’hi pot pujar però abonant uns 35€, així que ... continuem i ens arribem a les famoses Petronas Towers ben refarcides de vidre i acer inoxidable i que arriben a una altura de 451,9 m. Les dues torres estan unides per un pon, l’Skybridge i si ets dels que matinen pots pujar-hi, però has de començar a fer cua des de les 7 del matí, no és el cas... a l’interior hi ha un gran centre comercial ple de botigues de les cares. Seguim i ens arribem a Little India on cada dissabte hi ha un night market des de les 5 de la tarda; paradetes amb roba, menjars i olors de tota mena ... i fins aquí la nostra ruta per la ciutat, segur que hi ha moltes més coses a veure però ja no tenim més temps.
Ens preparem per una gran nit, ja que hem reservat taula a un restaurant català, i tot i que es diu “Pinchos y tapas bar” i que al fons del menjador hi ha un cap d’un toro, l’amo és de Lleida i bona part dels plats són de la terra. Després de dos mesos i mig tornem a degustar el pa amb tomàquet, un bon pernil i un bon vinet!!! La festa ens forada les butxaques però ha valgut molt la pena.
El dia següent quedem amb un australià que dorm a la mateixa habitació que nosaltres i una amiga seva de KL per anar a visitar el poble natal d’ella. Per l’autopista, un cotxe patrulla ens para i ens demana la documentació a tots, l’australià no porta el passaport, per tant o se’n va amb ells cap a comisseria o amb un suborn d’uns 10€ podem seguir endavant. Visitem una mesquita, un temple hindú i dinem banana leaf, arròs, pollastre, vegetals varis i salsa curri sobre una fulla de plàtan que fa de plat, d’aquí el nom. Seguim i anem cap a la costa oest casi a l’altura de KL, parem a un turonet que està replet de micos (atracció turística de la zona), veiem la posta de sol i sopem marisc i peixet a un “xiringuitu” de la platja; i així diem adéu a KL.
El dia següent volem cap a Indonèsia, i tot i que a les primeres hores notem que els preus s’han multiplicat com a mínim per 4 des de els últims 5 anys la cosa promet força.
De moment això és tot, ja falta poc per posar-nos al dia!!! Fins aviat!!!
Una abraçada des de Ubud (Bali) !!!
 |
| Petrona towers |
El dia següent es prepara força dur, com que només tenim dos dies per visitar KL, ens posem les piles i comencem ben d’hora la ruta per els carrers immensos de la ciutat. Primer ens trobem amb la quarta torre de telecomunicacions més alta del món, la Menara KL Tower de 421 metres d’altura, s’hi pot pujar però abonant uns 35€, així que ... continuem i ens arribem a les famoses Petronas Towers ben refarcides de vidre i acer inoxidable i que arriben a una altura de 451,9 m. Les dues torres estan unides per un pon, l’Skybridge i si ets dels que matinen pots pujar-hi, però has de començar a fer cua des de les 7 del matí, no és el cas... a l’interior hi ha un gran centre comercial ple de botigues de les cares. Seguim i ens arribem a Little India on cada dissabte hi ha un night market des de les 5 de la tarda; paradetes amb roba, menjars i olors de tota mena ... i fins aquí la nostra ruta per la ciutat, segur que hi ha moltes més coses a veure però ja no tenim més temps.
 |
| El Ferry fen saliva a Little India |
 |
| Pinchos y tapas bar _ KL |
El dia següent volem cap a Indonèsia, i tot i que a les primeres hores notem que els preus s’han multiplicat com a mínim per 4 des de els últims 5 anys la cosa promet força.
De moment això és tot, ja falta poc per posar-nos al dia!!! Fins aviat!!!
Una abraçada des de Ubud (Bali) !!!
dijous, 4 de novembre del 2010
Saigon i el Delta del Mekong
La última parada de la primera part d’aquest viatge és Saigon, de nou a Vietnam i des d’on agafem el pròxim vol que ens portarà a Kuala Lumpur. Però abans de pujar a l’avió tenim temps per fer una visita per la ciutat i conèixer la desembocadura del Mekong, l’hem acompanyat fins aquí, que millor que acomiadar-nos visitant el seu delta?
Saigon o la Ciutat de Ho Chi Minh és una ciutat gran, moderna i en constant expansió, recolzada per una potent industria situada a les afores de la ciutat que assegura la seva prosperitat, no envà, està considerada com la capital del sud de Vietnam. Té una població d’uns 8 milions d’habitants i 3 milions de motos, dades oficials. Les extraoficials, com a les manifestacions de casa nostra, al voltant de 12 milions de persones i uns 6 milions de motos. Us podeu fer una idea de que significa creuar el carrer...
Ens vam allotjar en la zona de Pham Ngu Lao on es concentra la major part de turistes que visiten la ciutat; bars, restaurants, hotels, botigues, ... Bon ambient i, tot i la gran quantitat de gent i sobretot de motos, la vida a la ciutat és prou tranquil•la i agradable. La gent és molt més simpàtica i amable que no pas a la part nord del país, potser una de les coses que més ens va sorprendre.
El primer dia vam fer un tomb de reconeixement per la ciutat tot anant a visitar el museu de la Guerra del Vietnam, el War Remnants Museum. Una mostra palpable del que va ser i el que va causar la guerra; Tancs i avions militars, armes, restes de bombes... i també fotografies i relats de les tortures, les massacres i els efectes del gas mostassa i el “napalm” sobre la població vietnamita, tot gràcies al que la primera potència del mundial va deixar caure sobre el país. Especialment interessant la mostra de fotografies de guerra i els històries dels periodistes que van treballar en la guerra.
El següent dia ens disposem a fer un tour, no ens va quedar altre remei..., pel delta del Mekong. La visita, del tot preestablerta, ens va portar primer pel mercat flotant de Cai Rang al a zona de Cantho. Després a veure un taller artesanal de paper d’arròs i de dolços de coco, un explotació de mel, on el Xavi es va emprovar una pitó que li anava un pel gran... i, finalment, a menjar en un restaurant del cunyat del guia o el seu tiet, és igual. Per la tarda, una volta en barca tradicional, amb barret inclòs i cap a casa. En resum, potser no vam encertar el tour, però la veritat és que ens va decepcionar una mica.
I amb això s’acaba la nostra primera part del viatge, marxem d’Indoxina i entrem a Malasia. El balanç d’aquesta part és, com no, molt positiu; hem recorregut milers de quilòmetres per uns països increïbles i diferents a tot els que estem acostumats; ritmes de vida diferents, llocs sorprenents, hem tingut la sort de coneixer un munt de gent i ens hem fet una mica més asiàtics, jeje! Els palets xinesos ja no són cap secret!!
Així que la pròxima parada a Kuala Lumpur!! Fins aviat!! Visiteu el Picasa!
Salut!!
 |
| Carrers de Saigon |
Ens vam allotjar en la zona de Pham Ngu Lao on es concentra la major part de turistes que visiten la ciutat; bars, restaurants, hotels, botigues, ... Bon ambient i, tot i la gran quantitat de gent i sobretot de motos, la vida a la ciutat és prou tranquil•la i agradable. La gent és molt més simpàtica i amable que no pas a la part nord del país, potser una de les coses que més ens va sorprendre.
 |
| War Remnants Museum |
 |
| El Xavi fent asmigues... |
I amb això s’acaba la nostra primera part del viatge, marxem d’Indoxina i entrem a Malasia. El balanç d’aquesta part és, com no, molt positiu; hem recorregut milers de quilòmetres per uns països increïbles i diferents a tot els que estem acostumats; ritmes de vida diferents, llocs sorprenents, hem tingut la sort de coneixer un munt de gent i ens hem fet una mica més asiàtics, jeje! Els palets xinesos ja no són cap secret!!
Així que la pròxima parada a Kuala Lumpur!! Fins aviat!! Visiteu el Picasa!
Salut!!
dimarts, 2 de novembre del 2010
Phnom Penh i la Rubbit Island
Ens desplacem a la capital de Cambodia deixant enrere els impressionants temples d’Angkor i donant-nos pressa ja que anem una mica curts de temps i només ens queda una setmana per creuar cap al sud de Vietnam; per això decidim primer anar a Phnom Penh uns dos dies i tot seguit anar a passar uns dies de relax cap a una mini illa que es troba al sud, just davant de Kep, la Rubbit Island.
Arribem a Phnom Penh quan tot el país està celebrant uns quants dies festius, i a la capital no hi ha ningú, pràcticament tothom marxa cap al sud a passar uns dies a la platja i per tant molt poca activitat, ni mercats nocturns, ni poder llogar bicis, ni res, així que ens muntem un mini tour per visitar el que puguem en un dia i marxar el dia següent. Comencem per el Wat Phnom, una pagoda situada al cim d’un turonet i que segons la llegenda va ser construïda el 1373 per guardar-hi quatre estàtues de budes i que va ser descoberta per una dona que es deia Penh, així que d’aquí ve el nom de Phnom Penh (el mont de Penh); des de fora no fa massa bona pinta i ja no hi entrem doncs no puc opinar.
Tot seguit toca el plat fort i més impactant del dia, anem al Tuol Sleng Museum; una miqueta d’història: originàriament el museu era una escola, que el 1975 va ser convertida en una presó per les tropes del Pol Pot i que va passar a tenir el nom de Security Prison 21 (S-21) i que molt aviat va passar a ser el centre de detencions i de tortura més gran del país durant el Khmer Rouge. El Khmer Rouge, liderat per el senyor Pol Pot (una espècie de Sisquet bastant més sever), es va originar durant els anys que Cambodja es va veure involucrada a la guerra de Vietnam; el 1969 els americans van començar a bombardejar de manera no oficial sospitosos camps comunistes a Cambodja, i poc després els americans i tropes sud vietnamites van envair el país per acabar amb les tropes comunistes de Vietnam; com és d’esperar van fallar, però la invasió va exaltar els comunistes de Cambodja i els seus aliats de Vietnam i es va originar una guerra que va acabar amb la caiguda de Phnom Penh sota el Khmer Rouge el 17 d’Abril de 1975. Acabada la guerra i el Pol Pot amb el “poder” de Cambodja, es va produir una de les més brutals i radicals revolucions que mai s’han vist, durant els pròxims quatre anys centenars de milers de cambodjans van ser torturats fins a la mort i executats. Per exemple milers de persones van ser maltractades i assassinades només perquè parlaven una llengua diferent així com professors, metges i tothom que pogués plantar cara al poder. S’estima que van morir uns dos milions de cambodjans entre el 1975 i 1979 degut al govern del Khmer Rouge. Finalment, el 1978 Vietnam va envair Cambodja i expulsar el Khmer Rouge cap a les jungles en frontera amb Tailàndia. Desgraciadament, a hores d’ara alts dirigents del Khmer Rouge que queden vius encara campen lliures ...
Doncs el Tuol Slong Museum pràcticament ha mantingut la presó en el mateix estat en que es va deixar quan el Khmer Rouge va fugir i mostra les brutalitats que es van produir durant aquells quatre anys a la S-21, es conserven les habitacions de tortura, amb els llits i els estris, es mostren fotografies reals, les classes d’escola transformades amb celes i centenars de fotografies i documentació de tots els que van passar per la presó, incloent homes dones i fins i tot nens. La major part dels que van estar a la presó, o morien mentre els torturaven o els portaven als camps d’extermini a les afores de la ciutat; durant l’any 1977 s’estima una mitja de 100 víctimes al dia a la S-21. Una experiència ben impactant i molt recomanable per a tots els que hagin de passar per la capital de Cambodja.
Donada per acabada la ruta per Phnom Penh el dia següent ens dirigim cap a la Rubbit Island. S’hi arriba des de Kep, un poblet localitzat al sud est, d’on amb una barqueta et porten cap a l’illa. A l’illa t’hi trobes 5 o 6 grups de bungalows a la cara nord, i la resta és pràcticament verge amb algunes cases de pescadors. Malauradament el temps no ens acompanya i no podem gaudir del tot de les platges, així que fem alguna excursió per l’illa i descansem.
Abandonem Cambodja i ja ens dirigim cap al sud de Vietnam, a Saigon i el delta del Mekong, però això ja serà al pròxim post.
Una abraçada i fins aviat!!!
Arribem a Phnom Penh quan tot el país està celebrant uns quants dies festius, i a la capital no hi ha ningú, pràcticament tothom marxa cap al sud a passar uns dies a la platja i per tant molt poca activitat, ni mercats nocturns, ni poder llogar bicis, ni res, així que ens muntem un mini tour per visitar el que puguem en un dia i marxar el dia següent. Comencem per el Wat Phnom, una pagoda situada al cim d’un turonet i que segons la llegenda va ser construïda el 1373 per guardar-hi quatre estàtues de budes i que va ser descoberta per una dona que es deia Penh, així que d’aquí ve el nom de Phnom Penh (el mont de Penh); des de fora no fa massa bona pinta i ja no hi entrem doncs no puc opinar.
 |
| Sala de tortures S-21 |
 |
| Exposició de fotos de la S-21 |
 |
| Aparell de tortura de la S-21 |
 |
| la Rubbit Island |
Una abraçada i fins aviat!!!
dilluns, 25 d’octubre del 2010
Temples d'Angkor
Tot i que en a hores d’ara ja som lluny de Cambodja i dels Temples d’Angkor, us volem explicar com va ser la visita del que és la construcció religiosa més gran del món (200 Km2). Un lloc que no et pot deixar indiferent encara que pensis que veure temples és avorrit per que tots són iguals.
La ciutat de Siem Reap és el punt de partida de la visita als temples, es pots escollir entre diferents entrades; un, tres o set dies. En el nostre cas, vam decidir fer la visita en un dia, 20 USD, temps just però suficient per veure els temples més representatius d’Angkor. A més, si compres aquest tiquet a la tarda, pots entrar i veure la posta del sol des d’un dels temples, i ja tens l’entrada per al dia següent. També és bo llogar un “tuktuk” per tot el dia (11 USD), la zona és gran i hi ha molt per veure.
Per ajudar-vos a situar una mica, és interessant saber que els temples d’Angkor són la joia de la cultura Khmer (jemer), construïts durant el període comprés entre el 790 i el 1300 dC en honor las Deus de les religions Hindú, majoritàriament, i Budisme, depenent del rei que governava en cada etapa. Els diferents reis de la era Khmer van construir els temples a Angkor per guanyar-se els favors i la protecció del Deu Shivá, considerat com el suprem protector de l’imperi, la seva imatge es pot observar en molts dels gravats que decoren els temples.
Els francesos es pengen la medalla d’haver descobert els temples d’Angkor el 1908, però en realitat aquests temples no van ser mai oblidats pels habitants de Siem Reap que seguien adorant els seus Deus a Angkor. El que si van fer els francesos va ser restaurar molts dels temples i documentar la història que s’hi amaga.
Prou d’avorrir-vos amb tanta història i comencem la ruta pels temples; el primer que vam veure, amb la posta de sol com a fons, va ser el temple Bakheng situat en un petit turó al qual s’hi pot accedir, si vols, en elefant. Unes bones vistes sobre Angkor que et feien agafar ganes de visitar-ho.
El dia següent era el plat fort de la visita! Tot just el primer temple que vam visitar va ser l’immens Angkor Wat, considerat per molts com la "8 meravella del món". El temple està envoltat per un llac i una zona emmurallada. Un cop passada la porta principal de la muralla un camí empedrat et dirigeix cap al construcció central. Al voltant del centre del temple pots passejar per un seguit de claustres amb les parets decorades amb gravats i observar les quatre torres de cada cantonada. Tot plegat et prepara per arribar a la torre centre on es guarda la imatge del Buda Thousand, al qual està dedicat.
No menys espectacular va ser el temple de Bayon; en forma de piràmide i amb una distribució de dues terrasses, que envolten el que simbolitzava el centre de l’univers per a la cultura Khmer. En les 37 torres que decoren el temple hi ha esculpides cares de Deus, això li dóna un punt de enigmàtic que el fa realment bonic. Passejant pel seu interior sembla que les cares t’estiguin mirant constantment...
El conjunt central de temple d’Angkor es pot visitar tot passejant; el temple Baphuon, de estructura semblant al Bayon, caracteritzat per una passarel•la feta de petites lloses de pedra sospeses per centenars de columnes. També es pot destacar el Phimeanakas i el Palau Real, una terrassa amb petits llacs i diverses construccions disperses.
Ja fora del recinte central d’Angkor la cosa no para, Ta Keo, construït en forma de muntanya on has de pujar unes escales altes i estretes no aptes per tots els públics, aquestes escales són així per donar sensació d’alçada al edifici, no per que els Cambodjans tinguin els peus petits. I Ta Prohm, on els arbres es barregen amb el temple, no saps si l’arbre aguanta el temple o el temple a l’arbre.
La visita acaba aquí, tornem amb el “tuc tuc” amb la sensació d’haver gaudit d’un lloc únic. Potser el post és massa espès i entendrem que no us l’hagueu llegit tot, és un resum del que vam veure que també ens ajuda a nosaltres a no oblidar un lloc com aquest i una mica de la seva història.
Bé amics, ens acomiadem fins al pròxim post, que esperem que no sigui massa tard. Ara estem a Indonèsia, o sigui que ens queda feina... Ja sabeu que teniu totes les fotos al Picassa!
Salut!
La ciutat de Siem Reap és el punt de partida de la visita als temples, es pots escollir entre diferents entrades; un, tres o set dies. En el nostre cas, vam decidir fer la visita en un dia, 20 USD, temps just però suficient per veure els temples més representatius d’Angkor. A més, si compres aquest tiquet a la tarda, pots entrar i veure la posta del sol des d’un dels temples, i ja tens l’entrada per al dia següent. També és bo llogar un “tuktuk” per tot el dia (11 USD), la zona és gran i hi ha molt per veure.
Per ajudar-vos a situar una mica, és interessant saber que els temples d’Angkor són la joia de la cultura Khmer (jemer), construïts durant el període comprés entre el 790 i el 1300 dC en honor las Deus de les religions Hindú, majoritàriament, i Budisme, depenent del rei que governava en cada etapa. Els diferents reis de la era Khmer van construir els temples a Angkor per guanyar-se els favors i la protecció del Deu Shivá, considerat com el suprem protector de l’imperi, la seva imatge es pot observar en molts dels gravats que decoren els temples.
Els francesos es pengen la medalla d’haver descobert els temples d’Angkor el 1908, però en realitat aquests temples no van ser mai oblidats pels habitants de Siem Reap que seguien adorant els seus Deus a Angkor. El que si van fer els francesos va ser restaurar molts dels temples i documentar la història que s’hi amaga.
Prou d’avorrir-vos amb tanta història i comencem la ruta pels temples; el primer que vam veure, amb la posta de sol com a fons, va ser el temple Bakheng situat en un petit turó al qual s’hi pot accedir, si vols, en elefant. Unes bones vistes sobre Angkor que et feien agafar ganes de visitar-ho.
 |
| Angkor Wat |
El dia següent era el plat fort de la visita! Tot just el primer temple que vam visitar va ser l’immens Angkor Wat, considerat per molts com la "8 meravella del món". El temple està envoltat per un llac i una zona emmurallada. Un cop passada la porta principal de la muralla un camí empedrat et dirigeix cap al construcció central. Al voltant del centre del temple pots passejar per un seguit de claustres amb les parets decorades amb gravats i observar les quatre torres de cada cantonada. Tot plegat et prepara per arribar a la torre centre on es guarda la imatge del Buda Thousand, al qual està dedicat.
 |
| Bayon, el temple de les 1000 cares |
El conjunt central de temple d’Angkor es pot visitar tot passejant; el temple Baphuon, de estructura semblant al Bayon, caracteritzat per una passarel•la feta de petites lloses de pedra sospeses per centenars de columnes. També es pot destacar el Phimeanakas i el Palau Real, una terrassa amb petits llacs i diverses construccions disperses.
 |
| Arbres de Ta Prohm |
Ja fora del recinte central d’Angkor la cosa no para, Ta Keo, construït en forma de muntanya on has de pujar unes escales altes i estretes no aptes per tots els públics, aquestes escales són així per donar sensació d’alçada al edifici, no per que els Cambodjans tinguin els peus petits. I Ta Prohm, on els arbres es barregen amb el temple, no saps si l’arbre aguanta el temple o el temple a l’arbre.
La visita acaba aquí, tornem amb el “tuc tuc” amb la sensació d’haver gaudit d’un lloc únic. Potser el post és massa espès i entendrem que no us l’hagueu llegit tot, és un resum del que vam veure que també ens ajuda a nosaltres a no oblidar un lloc com aquest i una mica de la seva història.
Bé amics, ens acomiadem fins al pròxim post, que esperem que no sigui massa tard. Ara estem a Indonèsia, o sigui que ens queda feina... Ja sabeu que teniu totes les fotos al Picassa!
Salut!
divendres, 15 d’octubre del 2010
4000 Illes
Ens dirigim cap a les 4000 Illes amb ganes de prendre’ns uns dies de descans, relax i hamaca. Ens llevem aviat i fem el trajecte que separa Pakse, on havíem passat els últims dies, i Ban Nakasang a les portes de Si Phan Don (4000 Illes en la llengua de Lao). D’allà ens dirigim directament a la illa de Don Det, que molta gent ens havia recomanat.
Tal com diu el nom, en aquesta part del Mekong, el riu es separa en molts ramals formant un conjunt d’illes que donen lloc a un laberint immens de terra i aigua. En aquesta zona, el Mekong arriba fins a una amplada de 14 Km en època de plujes!!
Un cop arribem a Don Det ens adonem de seguida de quin és el ritme de vida de la gent de l’illa; la seva única preocupació del dia és assegurar-se una bona hamaca per poder passar-lo sense fer massa, que cansa... Els nens juguen al caminet principal sense por que els atropelli un cotxe (no n’hi ha), mentre els grans o descansen o juguen a la petanca.
Trobem una Guest House que, com no, es diu Paradais, ens agafem un bongalow a la vora del riu per 20.000d (uns 2€). També té un restaurant on el menjar tel porten al cap de mitja hora, però que, tot s’ha de dir, està força bo! Així que ens disposem prendre’ns-ho en calma un parell de dies.
Tot sembla ser perfecte fins que durant la primera tarda d’estar allí el Xavi no és troba massa bé , té una mica de febre... no sembla preocupant i estem de sort que, si el que necessita és descans, estem al lloc indicat!
Deixem per al tercer dia la excursió en bicicleta fins a les cascades de Samphamit, a la illa de Don Kon, el Xavi sembla que està una mica millor, i el lloc no està lluny. L’espectacularitat d’aquestes cascades no està en la seva alçada, si no en la seva amplada i la quantitat d’aigua que hi circula, escoltes el soroll de la natura en estat salvatge!
Acabem la ruta en bici anant a una platja i a un racó de l’illa de Don Khon on prometen que es poden veure dofins, com passa en aquests casos, aquell dia no se’n va veure ni un!
El dia següent emprenem el camí cap a Cambodja, els temples d’Angkor és la nostra pròxima parada!
Salut!
 |
| Esport oficial de les 4000 illes. |
Un cop arribem a Don Det ens adonem de seguida de quin és el ritme de vida de la gent de l’illa; la seva única preocupació del dia és assegurar-se una bona hamaca per poder passar-lo sense fer massa, que cansa... Els nens juguen al caminet principal sense por que els atropelli un cotxe (no n’hi ha), mentre els grans o descansen o juguen a la petanca.
Trobem una Guest House que, com no, es diu Paradais, ens agafem un bongalow a la vora del riu per 20.000d (uns 2€). També té un restaurant on el menjar tel porten al cap de mitja hora, però que, tot s’ha de dir, està força bo! Així que ens disposem prendre’ns-ho en calma un parell de dies.
Tot sembla ser perfecte fins que durant la primera tarda d’estar allí el Xavi no és troba massa bé , té una mica de febre... no sembla preocupant i estem de sort que, si el que necessita és descans, estem al lloc indicat!
 |
| Cascades de Samphamit. |
Acabem la ruta en bici anant a una platja i a un racó de l’illa de Don Khon on prometen que es poden veure dofins, com passa en aquests casos, aquell dia no se’n va veure ni un!
El dia següent emprenem el camí cap a Cambodja, els temples d’Angkor és la nostra pròxima parada!
Salut!
dimecres, 6 d’octubre del 2010
Vientiane & Pakse
Donada per acabada la relaxada estada al “Salou de Laos” seguim cap al sud direcció a Camboia. La propera parada es Vientiane, la capital de Lao. Per molts viatgers Vientiane serveix d’enllaç entre diferents destins de Lao, i és que com a ciutat i capital ofereix poc més que temples i bones vistes de l’imperiós riu Mekong.
Després de comprar el bitllet per la pròxima parada, un nit bus que ens portarà a Pakse, ens queden 24 hores. Optem per llogar unes bicis junt amb la Maria i el Lucas i sense tenir cap ruta prefixada ens topem amb l’arc de triomf de Laos, el Patousay, sembla ser un punt de trobada entre els habitants de la ciutat. Tot seguit fem cap al símbol nacional de Laos que és també el símbol de la religió budista, el Pha That Luang; és un temple que va ser construït el 1566 per el rei Setthathirat, té forma d’agulla dorada i una altura de 45 metres. Originàriament estava rodejat per quatre temples més, dels quals només dos es conserven. Entrem en un d’ells, des del meu pobre punt de vista és com tots els altres temples que hem vist, força nou, l’arquitectura és molt semblant entre tots ells i tots consten de més o menys el mateix: vivendes per els monges, escultures de budes plenes d’ofrenes, una torre amb una campana i una amb un tambor, ... veiem com un monjo està esculpint una nova estàtua i juguem a futbol amb uns quants nens. Per acabar el dia fem un passeig per la vora del riu Mekong, unes vistes impressionants de la posta de sol i de Tailàndia!!! en aquest tram el riu fa de frontera entre Laos i Tailàndia.
Ja cap al vespre pugem al nit bus i ens dirigim cap a Pakse. Per aquí a Laos i Cambodia, on el tren no és massa comú, han adoptat la costum de fer trajectes llargs amb bus durant la nit. Per el fet de ser de nit i que has de dormir si o si, el bus ja ve equipat amb lliteres a banda i banda de passadís, cada llit endinsa els peus cap a sota del cap del llit següent i així consecutivament. Una tortura de viatge!! Sense poder estirar les cames, bots i més bots i l’aire condicionat a tot drap feia d’impossible d’aclocar l’ull.
De matinada arribem a Pakse, una ciutat d’uns 70.000 habitants de la província de Champasak, i que com a atractius més notables de la zona són les ruïnes de Vat Phu i l’altiplà de Bolovens. Decidim llogar una moto per tres dies i recórrer els voltants de la província. Visitem les ruïnes de Vat Phu, una ciutat antiga d’arquitectura Khmer i de religió Hindú. A tocar també si pot veure una ciutat pre-ankoriana.
El dia següent seguim en ruta i ens dirigim cap l’altiplà de Bolovens, allà visitem varies cascades, poblets de carretera, un parc amb elefants (el Ferry ja es sent realitzat!) i dormim a uns bungalows. Molt recomanable! amb dos dies 200 km, una roda punxada i un bon record del Laos més rural.
La pròxima a les 4000 illes!!! Última parada de Laos.
Fins aviat!
 |
| Patousay |
 |
| Pha That Luang |
 |
| El riu Mekong i Tailàndia al fons! |
De matinada arribem a Pakse, una ciutat d’uns 70.000 habitants de la província de Champasak, i que com a atractius més notables de la zona són les ruïnes de Vat Phu i l’altiplà de Bolovens. Decidim llogar una moto per tres dies i recórrer els voltants de la província. Visitem les ruïnes de Vat Phu, una ciutat antiga d’arquitectura Khmer i de religió Hindú. A tocar també si pot veure una ciutat pre-ankoriana.
 |
| Vistes des de Vat Phu |
 |
| El Ferry content després de veure elefants!!! |
 |
| Coses que passen ... |
Fins aviat!
divendres, 1 d’octubre del 2010
Luang Prabang i Vang Vieng
Deixem Luang Nam Tha amb la sensació d’haver viscut una experiència irrepetible, autèntica, amb els habitants d’Akha. I efectivament és així, la cosa canvia ràpidament. La nostra següent parada és a una petita ciutat anomenada Lunag Prabang, situada al centre de la zona nord de Laos, repleta d’edificis colonials francesos i de Wats (temples Budistes).
Luang Praban és una parada obligat per a tots els visitants de Laos, i com era d’esperar, la ciutat està completament encarada al turisme. Nigth Market de menjar, roba tradicional i articles de regal, un munt de Guesthouses, agències de viatges amb milers de tours, “tuctucs” que et poden transportar amb tots els sentits...
Fem un dia de recorregut per la ciutat, visitem diversos Wats, Phu Si està a sobre d’un turó, és el més conegut potser per les vistes sobre la ciutat. Passegem per la bora del riu Mekong, és la primera vegada que el veiem i a partir d’ara l’acompanyarem fins a la serva desembocadura al delta del Mekong.
El dia següent ens disposem a fer una ruta en bici fins a les cascades de Kuang Si passant per la plana dels elefants on els turistes més adinerats fan classes de doma, nosaltres ja ens comformavem en veure’ls i prou. El cas es que aquesta vegada la bici havia de ser una bici de passeig petita i sense marxes... després d’una hora de suor i llàgrimes camí de la plana dels elefants decidim fer marxa enrere i mirar de llogar una moto, molt més sensat...
Finalment ni bici ni moto per que el lloguer era caríssim. Convenim un preu amb un “tuctuc” per anar a les cascades i decidim, tot i la il•lusió que em feia a mi especialment, deixar els elefants per una altra ocasió.
Les cascades de Kuang Si i l’entorn és força espectacular, a més pots fer-te un bany que ve de gust amb aquesta calor. També hi ha força turistes i has de pagar entrada, però això ja ens ho esperàvem.
Decidim continuar el camí i deixem Lunag Prabang per anar cap a Vang Vieng. De seguida ens adonem que Vang Vieng s’ha convertit en el motiu de visita a Laos per a molts joves turistes que busquen festa, alcohol i poca cosa més. És un poblet ple de bars on la gent jau a veure Friends o Family Guy sense descans, temporades senceres una rere l’altra.
El motiu que ha fet agafar fama a aquest poble és la pràctica del Tubing, consisteix en baixar pel riu amb un flotador (neumàtic), a les bores del riu es concentren molts bars des d’on et tiren cordes per que t’aturis a fer un Bucked (un cubata en un cubell). Com us podeu imaginar la festa està assegurada, i de quina manera. És curiós veure com joves de tot el món (especialment anglesos i australians) es reuneixen en un poblet perdut de Laos per anar de festa!!
Nosaltres com que som alternatius vam llogar unes bicis... I la veritat es que sortir del poble significa entrar a Laos, poblats, gent amable que et saluda, animals al mig del camí, rius per creuar... Molt més gratificant que Friends!
Tot i que primer no teníem clar si fer el tubing, finalment ens convencen les històries que ens explica la gent i ho provem el darrer dia. El més divertit era tirar-se al riu amb tirolina o tobogan, vam fer unes parades i tot el recorregut riu avall. L’experiència va ser prou bona i es que si vas a Vang Vieng i no fas tubing, es que realment no hi has anat!!
Recordeu que podeu veure totes les nostres fotos al Picassa!! Salut!
Tardem una mica en actualitzar per que en aquest país les connexions no son ni bones ni abundants...
 |
| Vistes des de Phu Si |
 |
| Riu Mekong |
Fem un dia de recorregut per la ciutat, visitem diversos Wats, Phu Si està a sobre d’un turó, és el més conegut potser per les vistes sobre la ciutat. Passegem per la bora del riu Mekong, és la primera vegada que el veiem i a partir d’ara l’acompanyarem fins a la serva desembocadura al delta del Mekong.
 |
| Cascades de Kuang Si |
Finalment ni bici ni moto per que el lloguer era caríssim. Convenim un preu amb un “tuctuc” per anar a les cascades i decidim, tot i la il•lusió que em feia a mi especialment, deixar els elefants per una altra ocasió.
Les cascades de Kuang Si i l’entorn és força espectacular, a més pots fer-te un bany que ve de gust amb aquesta calor. També hi ha força turistes i has de pagar entrada, però això ja ens ho esperàvem.
Decidim continuar el camí i deixem Lunag Prabang per anar cap a Vang Vieng. De seguida ens adonem que Vang Vieng s’ha convertit en el motiu de visita a Laos per a molts joves turistes que busquen festa, alcohol i poca cosa més. És un poblet ple de bars on la gent jau a veure Friends o Family Guy sense descans, temporades senceres una rere l’altra.
El motiu que ha fet agafar fama a aquest poble és la pràctica del Tubing, consisteix en baixar pel riu amb un flotador (neumàtic), a les bores del riu es concentren molts bars des d’on et tiren cordes per que t’aturis a fer un Bucked (un cubata en un cubell). Com us podeu imaginar la festa està assegurada, i de quina manera. És curiós veure com joves de tot el món (especialment anglesos i australians) es reuneixen en un poblet perdut de Laos per anar de festa!!
 |
| Sortida en bici, voltants de Vang Vieng |
Tot i que primer no teníem clar si fer el tubing, finalment ens convencen les històries que ens explica la gent i ho provem el darrer dia. El més divertit era tirar-se al riu amb tirolina o tobogan, vam fer unes parades i tot el recorregut riu avall. L’experiència va ser prou bona i es que si vas a Vang Vieng i no fas tubing, es que realment no hi has anat!!
Recordeu que podeu veure totes les nostres fotos al Picassa!! Salut!
Tardem una mica en actualitzar per que en aquest país les connexions no son ni bones ni abundants...
diumenge, 19 de setembre del 2010
Visitem els Akha!!!
Després de les emocions fortes del dia anterior creuant rius plens de cocodrils, piranyes i anacondes :) decidim de fer un trekking de dos dies per el parc natural de Namtha, a la província de Luang Namtha i que casi fa frontera amb Xina (al nord de Lao). Vist que els mapes de la zona són inexistents, la jungla que rabosa el parc natural té la seva tela i que no pots entrar-hi sense guia vam decidir que el més sensat era contractar un tour. Vam optar per un tour de dos dies, el qual constava d’una caminada per la jungla que et portava a un poblat d’uns 400 habitants que formen part de la ètnia Akha, passar la nit al poblat i tornar a Luang Namtha; interessant ja que aquests dies el poblat està de “festa major”, celebraven el principi de la collita d’arròs. Tot plegat feia bona pinta, menys el preu que pujava a 34€ per persona.
Ens llevem d’hora, preparem la bossa, check out, plat de nuddles (sopa de fideus) per esmorzar, quedem amb els dos guies i la resta de gent del tour (4 de França i 2 d’Israel), anem a un mercat dels autèntics a carregar d’existències i ens plantem als peus de la jungla per començar la caminada.
Tret que mai havíem caminat per una jungla la cosa va anar prou bé, el terreny estava ben trepitjat i no era massa complicat avançar, alguna relliscada per aquí, algun peu al riu per allà però en general res fora del normal. Després d’un pícnic a l’estil Lao i abanç d’arribar al poblat el ferry, un dels guies i jo ens desviem cap a una cascada que queia al fons d’una gorja. Molt maca! L’aigua era abundant i tot i la seva ridícula alçada el fet de ser tan remota (vam patir per baixar-hi!!!) li donava un encant especial.
L’arribada al poblat va ser inoblidable; hi vam entrar per els darreres, un caminet que el comunicava amb la jungla, i tot i que no estàvem a cap pel•lícula de l’oeste ni res semblant, com a banda sonora hagués pogut sonar tranquil•lament la bso de el bueno el malo y el feo; eren les 3 de la tarda i als carrers només hi havia nens jugant, porcs, gallines i bous campant, les dones a les entrades de casa brodant i els homes encara estaven al camp. Avançàvem per el carrer principal (l’únic) i mentre la majoria dels nens et rebien amb Sabai di! Sabai di! (hola amb Lao) les dones eren més reservades i moltes vegades et feien dubtar de si la teva presència a casa seva era benvinguda o el contrari, només una sensació que més endavant es va esvair.
Malauradament aquella nit no hi hauria celebració ni festeig, faltaven els invitats d’un poblat del voltant i la festa es va ajornar per el dia següent. Aprofitant que els guies preparaven el sopar vam anar a fer un reconeixement per el poble; mentre els nens, una mica rebels, amb bastons fent d’espasa i escopeta, burxaven per les butxaques per si trobaven algun premi i et seguien per rebre alguna foto i veure’s a la càmera (com va xalar el Ferry!!), vam arribar a un extrem del poble, on hi tenien un gronxador gegant (uns 10 metres d’altura) el qual només fan servir durant dues vegades a l’any quan el poble està de celebració (cada vegada el fan de nou, si no porta mala sort) i que serveix just for fun, o això vaig poder esbrinar.
Mentre sopem un dels guies va treure una botella de whisky d’arròs, Lao Lao li deien, i la cosa va començar a animar-se, després d’un horrorós massatge (que estava contractat amb el tour) fet per les Akha girls, alguns ens vam reunir amb gent del poblat i entre Lao Lao per aquí i Lao Lao per allà anaven cantant cançons tribals, una bona festa que mai haguéssim imaginat de poder gaudir-la en un entorn tan especial. Per cert! com a ressopar a mitja nit ens van prepar una tapeta de serp! exquisit!!!
El dia següent ja era festiu al poblat, el poble estava replet de mini gronxadors on els més petits hi jugaven encantats, els més grans estaven enfeinats a l’altre punta de poble muntant l’immens gronxador i nosaltres per allí gaudint del bon dia, fent fotos i esperant per recollir i tornar cap a Luan Namtha.
Bé! Fins aquí aquesta gran experiència. Una passada! La pròxima des de Luang Prabang. Fins aviat companys!!!
Recordeu que teniu més fotos al Picassa!
Ens llevem d’hora, preparem la bossa, check out, plat de nuddles (sopa de fideus) per esmorzar, quedem amb els dos guies i la resta de gent del tour (4 de França i 2 d’Israel), anem a un mercat dels autèntics a carregar d’existències i ens plantem als peus de la jungla per començar la caminada.
 |
| Mercat de Luang Namtha |
 |
| Cascada al P.N. Namtha |
L’arribada al poblat va ser inoblidable; hi vam entrar per els darreres, un caminet que el comunicava amb la jungla, i tot i que no estàvem a cap pel•lícula de l’oeste ni res semblant, com a banda sonora hagués pogut sonar tranquil•lament la bso de el bueno el malo y el feo; eren les 3 de la tarda i als carrers només hi havia nens jugant, porcs, gallines i bous campant, les dones a les entrades de casa brodant i els homes encara estaven al camp. Avançàvem per el carrer principal (l’únic) i mentre la majoria dels nens et rebien amb Sabai di! Sabai di! (hola amb Lao) les dones eren més reservades i moltes vegades et feien dubtar de si la teva presència a casa seva era benvinguda o el contrari, només una sensació que més endavant es va esvair.
 |
| Nens i dones Akha |
 |
| Quin pitxón! |
Mentre sopem un dels guies va treure una botella de whisky d’arròs, Lao Lao li deien, i la cosa va començar a animar-se, després d’un horrorós massatge (que estava contractat amb el tour) fet per les Akha girls, alguns ens vam reunir amb gent del poblat i entre Lao Lao per aquí i Lao Lao per allà anaven cantant cançons tribals, una bona festa que mai haguéssim imaginat de poder gaudir-la en un entorn tan especial. Per cert! com a ressopar a mitja nit ens van prepar una tapeta de serp! exquisit!!!
El dia següent ja era festiu al poblat, el poble estava replet de mini gronxadors on els més petits hi jugaven encantats, els més grans estaven enfeinats a l’altre punta de poble muntant l’immens gronxador i nosaltres per allí gaudint del bon dia, fent fotos i esperant per recollir i tornar cap a Luan Namtha.
 |
| Nens Akha gronxant-se |
Recordeu que teniu més fotos al Picassa!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)