diumenge, 7 de novembre del 2010

Kuala Lumpur

Deixem enrere quatre països dels quals tots ens han sorprès i ens han marcat molt positivament els primers mesos d’aquest viatge; Xina, Vietnam, Laos, Cambodja, tots ells amb bona part de la població amb molt pocs recursos econòmics i que amb poca cosa en tenen prou per ser feliços (o això és el que es veu des de fora), és per envejar.

Petrona towers
Arribem de nit a l’aeroport de Kuala Lumpur. La nostra estada a KL és més que anecdòtica ja que amb poc més de 48 hores tornarem a estar a l’aeroport per volar cap a Indonèsia. Després d’una hora amb bus per autopistes immenses i plenes de cartells gegants de publicitat ens trobem a KL city; el canvi és més que notable, una gran metròpoli i ambient de societat consumista, amb molts contrastos entre la població, centres comercials immensos envoltats per barriades, cotxes luxosos amb flaire de petrodòlars, vagabunds per les voreres, ... ah!! i el que més sorprèn, tots i cadascun dels cotxes que circulen per els carrers alguna cosa o altre tenen tunning, per molt que sigui un 4L, curiositats ... Ens allotgem a un hostalet ben humil a China Town, la zona per excel•lència de tots els backpackers; ah! i l’amo de l’hostal dorm amb un mono que durant el dia passeja amunt i avall, més curiositats... !!

El dia següent es prepara força dur, com que només tenim dos dies per visitar KL, ens posem les piles i comencem ben d’hora la ruta per els carrers immensos de la ciutat. Primer ens trobem amb la quarta torre de telecomunicacions més alta del món, la Menara KL Tower de 421 metres d’altura, s’hi pot pujar però abonant uns 35€, així que ... continuem i ens arribem a les famoses Petronas Towers ben refarcides de vidre i acer inoxidable i que arriben a una altura de 451,9 m. Les dues torres estan unides per un pon, l’Skybridge i si ets dels que matinen pots pujar-hi, però has de començar a fer cua des de les 7 del matí, no és el cas... a l’interior hi ha un gran centre comercial ple de botigues de les cares. Seguim i ens arribem a Little India on cada dissabte hi ha un night market des de les 5 de la tarda; paradetes amb roba, menjars i olors de tota mena ... i fins aquí la nostra ruta per la ciutat, segur que hi ha moltes més coses a veure però ja no tenim més temps.

El Ferry fen saliva a Little India
Ens preparem per una gran nit, ja que hem reservat taula a un restaurant català, i tot i que es diu “Pinchos y tapas bar” i que al fons del menjador hi ha un cap d’un toro, l’amo és de Lleida i bona part dels plats són de la terra. Després de dos mesos i mig tornem a degustar el pa amb tomàquet, un bon pernil i un bon vinet!!! La festa ens forada les butxaques però ha valgut molt la pena.

Pinchos y tapas bar _ KL
El dia següent quedem amb un australià que dorm a la mateixa habitació que nosaltres i una amiga seva de KL per anar a visitar el poble natal d’ella. Per l’autopista, un cotxe patrulla ens para i ens demana la documentació a tots, l’australià no porta el passaport, per tant o se’n va amb ells cap a comisseria o amb un suborn d’uns 10€ podem seguir endavant. Visitem una mesquita, un temple hindú i dinem banana leaf, arròs, pollastre, vegetals varis i salsa curri sobre una fulla de plàtan que fa de plat, d’aquí el nom. Seguim i anem cap a la costa oest casi a l’altura de KL, parem a un turonet que està replet de micos (atracció turística de la zona), veiem la posta de sol i sopem marisc i peixet a un “xiringuitu” de la platja; i així diem adéu a KL.


El dia següent volem cap a Indonèsia, i tot i que a les primeres hores notem que els preus s’han multiplicat com a mínim per 4 des de els últims 5 anys la cosa promet força.

De moment això és tot, ja falta poc per posar-nos al dia!!! Fins aviat!!!

Una abraçada des de Ubud (Bali) !!!

2 comentaris:

  1. Este dia os pusisteis las botas no¿¿¿?? jajaja

    ResponElimina
  2. ya ves!!! en casa te lo puedes comer a cualquier sitio, pero allí, después de dos meses sin pa amb tomàquet i pernilet.... disfrutamos, sisi!!! pero salió más caro que Cal Pep!

    ResponElimina