Visitem els Akha!!!

Després de les emocions fortes del dia anterior creuant rius plens de cocodrils, piranyes i anacondes :) decidim de fer un trekking de dos dies per el parc natural de Namtha, a la província de Luang Namtha i que casi fa frontera amb Xina (al nord de Lao). Vist que els mapes de la zona són inexistents, la jungla que rabosa el parc natural té la seva tela i que no pots entrar-hi sense guia vam decidir que el més sensat era contractar un tour. Vam optar per un tour de dos dies, el qual constava d’una caminada per la jungla que et portava a un poblat d’uns 400 habitants que formen part de la ètnia Akha, passar la nit al poblat i tornar a Luang Namtha; interessant ja que aquests dies el poblat està de “festa major”, celebraven el principi de la collita d’arròs. Tot plegat feia bona pinta, menys el preu que pujava a 34€ per persona.

Ens llevem d’hora, preparem la bossa, check out, plat de nuddles (sopa de fideus) per esmorzar, quedem amb els dos guies i la resta de gent del tour (4 de França i 2 d’Israel), anem a un mercat dels autèntics a carregar d’existències i ens plantem als peus de la jungla per començar la caminada.

Mercat de Luang Namtha

Cascada al P.N. Namtha

Tret que mai havíem caminat per una jungla la cosa va anar prou bé, el terreny estava ben trepitjat i no era massa complicat avançar, alguna relliscada per aquí, algun peu al riu per allà però en general res fora del normal. Després d’un pícnic a l’estil Lao i abanç d’arribar al poblat el ferry, un dels guies i jo ens desviem cap a una cascada que queia al fons d’una gorja. Molt maca! L’aigua era abundant i tot i la seva ridícula alçada el fet de ser tan remota (vam patir per baixar-hi!!!) li donava un encant especial.

L’arribada al poblat va ser inoblidable; hi vam entrar per els darreres, un caminet que el comunicava amb la jungla, i tot i que no estàvem a cap pel•lícula de l’oeste ni res semblant, com a banda sonora hagués pogut sonar tranquil•lament la bso de el bueno el malo y el feo; eren les 3 de la tarda i als carrers només hi havia nens jugant, porcs, gallines i bous campant,  les dones a les entrades de casa brodant i els homes encara estaven al camp. Avançàvem  per el carrer principal (l’únic) i mentre la majoria dels nens et rebien amb Sabai di! Sabai di! (hola amb Lao) les dones eren més reservades i moltes vegades et feien dubtar de si la teva presència a casa seva era benvinguda o el contrari, només una sensació que més endavant es va esvair.

Nens i dones Akha

Quin pitxón!

Malauradament aquella nit no hi hauria celebració ni festeig, faltaven els invitats d’un poblat del voltant i la festa es va ajornar per el dia següent. Aprofitant que els guies preparaven el sopar vam anar a fer un reconeixement per el poble; mentre els nens, una mica rebels, amb bastons fent d’espasa i escopeta, burxaven per les butxaques per si trobaven algun premi i et seguien per rebre alguna foto i veure’s a la càmera (com va xalar el Ferry!!), vam arribar a un extrem del poble, on hi tenien un gronxador gegant (uns 10 metres d’altura) el qual només fan servir durant dues vegades a l’any quan el poble està de celebració (cada vegada el fan de nou, si no porta mala sort) i que serveix just for fun, o això vaig poder esbrinar.

Mentre sopem un dels guies va treure una botella de whisky d’arròs, Lao Lao li deien, i la cosa va començar a animar-se, després d’un horrorós massatge (que estava contractat amb el tour) fet per les Akha girls, alguns ens vam reunir amb gent del poblat i entre Lao Lao per aquí i Lao Lao per allà anaven cantant cançons tribals, una bona festa que mai haguéssim imaginat de poder gaudir-la en un entorn tan especial. Per cert! com a ressopar a mitja nit ens van prepar una tapeta de serp! exquisit!!!

El dia següent ja era festiu al poblat, el poble estava replet de mini gronxadors on els més petits hi jugaven encantats, els més grans estaven enfeinats a l’altre punta de poble muntant l’immens gronxador i nosaltres per allí gaudint del bon dia, fent fotos i esperant per recollir i tornar cap a Luan Namtha.

Nens Akha gronxant-se

Bé! Fins aquí aquesta gran experiència. Una passada! La pròxima des de Luang Prabang. Fins aviat companys!!!

Recordeu que teniu més fotos al Picassa!

Luang Nam Tha

Entrem a Laos i tornem a notar el canvi de país, el primer que notes en creuar la frontera per terra és el canvi de carreteres; a Vietnam, no eren bones, però a Laos, son molt pitjors. Creuem pel trajecte de Dien Bien Fhu a Muang Khoua i des d’allà cap a Louang Nam Tha. La carretera no està asfaltada, en realitat és una pista de muntanya que va enllaçant corbes sense descans i ple de sots i vots, fins i tot creuem rius! L’avantatge d’això es que no tens que patir per si el conductor s’adorm o no, té tanta feina que no se li passa pel cap adormir-se, jeje!

Si és possible, penjarem algun vídeo del trajecte per que us feu una idea...

Notes, també, que la gent és diferent; tot i ser un país més pobre que Vietnam, aquí la gent no et veu com un “dollar amb potes”, pel que em pogut veure la gent no et persegueix per vendre’t quincalla, ni hi ha parades de records ni res que et faci pensar que en aquell poble hi ha turistes. Tot i que en realitat si que hi son. La qüestió és que els habitants no basen la seva economia en els turistes, i això et permet veure realment la seva manera de viure, i facilita la integració.

Pato a la graella

Luang Nam Tha és la nostra primera destinació a Laos, trekkings, selva, poblats, ... ens va agradar la idea, doncs cap allà! No ens ha decebut gens ni mica, es tracta d’un poble (no arriba a ciutat) situat al nord del país i al cantó del parc natural de Namtha. Envoltat de camps d’arròs cultivats per gent senzilla i agradable que viu en petits poblats escampats per la zona.

El dia que arribem fem un volt pel poble i sopem ànec a la graella, excel•lent, n’hem menjat tots els dies que hem pogut, però no donarem més pistes fins que no pengem els posts de gastronomia, jeje.

El Xavi fent-se el valent

El nostre segon dia a Luang Nam Tha lloguem unes bicis i fem una ruta pels poblats de la zona; tot va molt bé, les vistes son xulíssimes, el passeig és agradable tot i el terreny pedregós fins que ens trobem amb un riu que, segons entenem, hem de creuar a peu!!! Una imatge val més que mil paraules! I un vidio ho diu tot! Jeje! Si busquem aventura, no ens podem queixar quan la trobem, no?

Continuem explicant-vos les nostres aventures! Totes les fotos al Picassa. Salut!!

Sapa i el cim d'Indoxina

Sapa és un poblet localitzat al nord oest de Vietnam a la província de Lao Cai, una zona muntanyosa on un dels atractius de la zona és la Fan Si Pan, la muntanya més alta de tot Indochina (3143 m s.n.m). Igualment, els espectaculars paisatges dels voltants, valls plenes de terrasses amb plantacions d’arròs, bestiar pasturant, múltiples comunitats habitades per diferents ètnies (H’Mong Negres, Dzao, ...) i el fàcil accés a la zona, fan que Sapa sigui un dels atractius turístics més populars de Vietnam.

Com tot té la seva part positiva i la seva part negativa, i mentre l’oferta d’activitats i tours són inacabables, l’estil de vida dels habitants autòctons  que majoritàriament es dedicaven a l'agricultura de subsistència, s’ha vist alterada i han hagut d’adaptar-se a la nova situació, continuant amb el mateix de sempre però amb els ulls dels turistes observant-los encuriosits a totes hores i lògicament també hi intenten treure el seu tros del pastís.

Bé, un cop feta la crítica ;) anem per feina! Instal•lats a un hostal força maco i barat (2,5 €/pax) ens passem el dia per el poble de Sapa veient què es pot fer i què es pot fer sense tour turístic. Conclusió! dediquem un dia a fer el cim del Fan Si Pan i un altre per visitar la zona dels voltants del poble. Per sentit comú i per obligació contractem un guia que ens portarà a fer el cim (28€/pax). Des de l’hostal ens van “aconsellar” fer el cim amb dos dies perquè amb un sol dia podia ser molt dur, doncs havies de contractar un tour que feies nit a uns 2.800 m i el dia següent continuaves fins al cim; aquí no ens van fotre i ho fem amb un dia.

Vista des de el Fan Si Pan

A les 5:30 a.m ens ve a buscar el guia, un xavalet de 21 anys que puja al cim dia si dia també, o sigui un màquina. Ens acompanyen al peu de la muntanya amb jeep i comencem la caminada. Oju!!! Que el guia vam amb xancles! I com corre el cabró! Per terrenys ben humits, plens de pedres relliscoses, grimpades força dretes, pujades i baixades i bambú per tots costats anem fent fins que fem cim al cap d’unes 4 hores. Tot i que el temps ens va acompanyar (no va ploure) tots els voltants de la muntanya anaven plens de boira, així que de vistes poca cosa. Després d’un entrepà de paté amb cogombre i quesitu manegat pel guia tirem avall. Després de 5 horetes i mitja arribem a baix renegant i fets pols. Un bon sopar, bol de nuddles per variar, i quedem amb el Miquel i la Daniela (companys del tour de Halong Bay) que també estaven a Sapa i anem a descobrir la nit Vietnamita, tota una experiència.

El dia següent, l’últim que passem a Sapa, optem per llogar una moto (2,5€/mig dia) i donem un tomb per els voltants. Una bona manera per a conèixer l’entorn i els poblats de la zona.

Camps d'arròs a Sapa

De bon matí un bus ens acosta a la nova destinació, Laos, i ens deix a Dien Bien Phu, una ciutat Vietnamita a la frontera amb Laos, on hi passem una nit per el dia següent creuar cap a Laos.

Records i una abraçada a tots els seguidors!!!

Ha Noi - Ha Long Bay

Després de visitar Yanghsuo continuem el nostre viatge cap al sud, abandonem la Xina i ens endinsem a Vietnam.

La nostra primera presa de contacte amb el Vietnam és Ha Noi, la capital, una ciutat caòtica on les motos han pres el control dels carrers, i caminar es converteix en una autèntica aventura. Les ceres estan envaïdes per motos aparcades, restaurants de carrer o botigues de tot tipus, i obliga als vianants a ocupar el carrer i compartir espai amb els motoristes, que t’esquiven com poden i que el millor que pots fer es tancar el ulls i confiar amb la serva experiència en el terreny! Estressant!

Carrers de Ha Noi.

La nostra estada a Ha Noi és curta, un dia i mig, el ritme d’aquesta ciutat no ens acaba d’agradar. Tampoc la gent és molt amable, no es presten a negociar quan vols comprar, i si no acceptes el seu preu de sortida, sabent que és molt per sobre d’un preu raonable, es tanquen en banda i no et donen la possibilitat de regatejar, allò tant comú en tots els països asiàtics, i també a la resta de Vietnam.

Una mica decepcionats amb Ha Noi, decidim continuar el camí i contractar un tour de dos dies i una nit en vaixell per Ha Long Bay. No és la nostra intenció contractar tours però ens expliquen que Ha Long es visita en tour. Si intentes fer-ho per lliure, acabes pagant més i, a més, t’emportes una bona emprenyada discutint els preus amb la gent del lloc. Així que aquest cop passem pel tub!

Com que no hi ha mal que per bé no vingui, gràcies al tour vam tenir la sort de conèixer a dos amics, el Miquel i la Daniela, de Mallorca, encantadors i simpàtics, amb els que vam poder compartir bones estones al baixell, experiències i ens van recomanar llocs per als nostres pròxims destins. Des d’aquí us enviem una forta abraçada i esperem que el vostre viatge continuï tant bé com fins ara i que s’acabi com més tard millor!  

Ha Long Bay

La visita a Ha Long va ser molt maca, i vam descobrir un racó realment espectacular, però el que fa més especial un viatge és amb qui el comparteixes, i en aquest cas, la companya va ser grata; el Gerard, un tipus de Barcelona mig músic, mig escriptor i amant del caraoke. L’Egoitz i la seva parella, Bascos fins al moll de l’os. El Marco un tio ben tronat Italia-Alemany-Suís i el Miquel i la Daniela. A tots, us desitgem el millor!

No us oblideu de donar una ullada a les fotos del Picassa, aquesta vegada valen la pena!!!

La nostra pròxima parada, Sapa! Fins aviat i Feliç 11 de Setembre!

Per l'esquerra, Gerard, Xavi, Daniela, servidor, Miquel i Egoitz.

Yangshuo, memorable!

El nostre viatge continua, deixem Hong Kong el dia després d’acomiadar el Pau en direcció a Guilin.

Abans, però, fem una parada a Shenzhen, és una ciutat que està a la frontera amb Hong Kong i que es famosa per que hi pots trobar de tot, fals, però de tot!! Sabent com se les gasten els xinesos esperàvem que fos gran, però es que era gegant! Un centre comercial de unes 6 plantes amb infinitat de botigues a cada planta, per perdre-s’hi. Ens hi vam estar unes 7 hores mirant i remirant, i crec que no ho vam veure tot... Finalment, el balanç va ser acceptable, una jaqueta i unes quantes samarretes van ser les nostres captures. En quant a preus, s’ha de dir que no eren res de l’altre món.

La nit de Yangshuo des de l'hostal

Aquella mateixa tarda agafem un vol cap a Guilin on passem la nit, i el dia següent emprenem el curt trajecte que ens separa de Yangshuo en bus. Yangshuo, tot i ser força turístic, pot ser un dels racons que més ens ha agradat del que portem de viatge, una ciutat petita, envoltada de muntanyes que s’il•luminen durant la nit, un riu amb un encant especial i un munt de camps de conreu pels voltants.

Excursió pel riu

No vam perdre el temps; només arribar vam fer un reconeixement pel poble, veure el riu, unes quantes botigues... dormíem al Yangshuo 11 Hostel que tenia una terrassa amb unes vistes espectaculars, i una gent molt amable.

El següent dia ens vam plantejar fer una excursió a peu per la riba del riu, riu a munt per després baixar amb un dels abundants “bamboo boat” que t’ofereixen sense descans. Tot i alguns entrebancs pel que fa a la orientació i uns quilòmetres de més (els mapes son pèssims), vam arribar al destí. És important destacar que, gràcies al retard amb la caminada, vam agafar el Bamboo força tard, això fora de ser un inconvenient ens va permetre gaudir d’un trajecte molt més tranquil, ja que no hi havia aglomeracions de barques fent el recorregut. Molt recomanable!

Baixada en "Bamboo Boat"

El dia següent vam canviar de medi, deixem el riu per anar cap al camp, dit i fet, lloguem unes bicis per 20 RMB uns 2,5€ per tot el dia i ens endinsem cap a les zones més apartades. La llibertat que et dona la bici ens va permetre fer un llarg trajecte; el paisatge estava dominat pels camps d’arròs, també altres tipus de conreus, fruita, verdures, etc. Amb tot, a ser una sortida molt maca, amb racons de postal i la gent dels pobles molt hospitalària, que sempre ho fa més agradable.

Ja el darrer dia, amb l’Esteve mig mort a l’hostal per la pallissa del dia anterior, el xavi i jo decidim pujar al Moon Hill, una muntanya que té un peculiar forat a la part superior. No més de 2 hores en pujar i baixar. Havíem completat el cercle! Riu, camp i muntanya! Jeje!

Per la tarda emprenem la tornada cap a Guilin amb la tristesa de saber que l’Esteve havia de marxar el dia següent de bon matí... Un bon amic que ens ha acompanyat els primers dies d’aquest llarg viatge. Gràcies per tot Esteve! Ens retrobem ben aviat!

L'Esteve, sempre en forma!!

Més fotos a picassa! i el pròxim post ja entrem a Vietnam! Quasi que ens hem ficat al dia!!

Salut!

Hong Kong

Només trepitjar terres de Hong Kong un ja té la sensació d’entrar a un nou món completament diferent a Xina, i és que tot i formar part de Xina, Hong Kong ha adoptat un caràcter, un estil de vida i una personalitat totalment cosmopolita degut a l’influencia d’haver estat durant 100 anys una colònia anglesa (des de el 1997 ha tornat a ser territori xinès). L’inconvenient que personalment l’hi trobo com a motxiler, on contínuament t’estàs mirant la butxaca “amb el puny ben tancat! ;)”, són els preus elevats; en molts aspectes es podrien assimilar als preus que trobem a Barcelona, i per tant amb un parell o tres de dies hi ha temps suficient per fer una presa de contacte de la ciutat.

Els allotjaments (hostels, guest house, ...) són ben peculiars; els més assequibles (uns 100 HKD, 12 €) i es troben a Tsim Sha Tsui, el nostre concretament al carrer Nathan Road on només arribar vam al·lucinar una mica. S’entra per una espècia de mercat indi, que resulta ser també el hall de quatre edificis gegants d’unes 20 plantes d’altura i que totes elles estan plenes de Guest House. Lògicament t’has de fer lloc entre múltiples ofertes que t’arriben per totes bandes per comprar rellotges, tratges a mida, massatges i habitacions fins a poder arribar a l’ascensor. Com a tot arreu hi ha de tot i el nostre va acabar sent força curiós, una habitació amb dos llits dobles. 

Per aquesta zona de la ciutat no hi ha molt a visitar exceptuant alguns mercadillos plens de fakes que et trobes una mica més cap al nord. El millor probablement és passejar per els carrers i deixar-te portar per la gent.

Passejant per Tsim Tsha Tsui

Vista de Hong Kong Island des de el moll de Tsim Tsha Tsui

Hong Kong Island, l’illa que et trobes més al sud, concretament a la zona de Central es podria dir que és on hi ha la flor i nata de Hong Kong; molts centres comercials d’alto postín, botigues de les millors marques de roba, rasca cels, centre de negocis, el Soho (no podia faltar a una gran ciutat), i altres com el Victoria Peak, una muntanya ubicada més el sud que t’ofereix unes vistes impressionants de tot Hong Kong. Per a pujar-hi tens dues opcions, pujar a peu (una horeta per unes pendents força enfilades) o amb un tramvia (58 HKD). Dalt de tot hi ha un edifici força modern on a mesura que vas pujant per arribar a la terrassa per veure les vistes et vas trobant amb múltiples botigues i un restaurant Buba Gump!!!. De la terrassa es pot comprovar com Hong Kong amb un territori no massa extens (almenys això creiem), hi caben més de 7 milions de persones, i és que la majoria d’edificis són pràcticament rasca cels.

Vista de Hong Kong des de el Vistoria Peak

El Soho

A Hong Kong ens hem despedit del Pau, ell ja ha tornat cap a caseta i s’ha de dir que amb el seu gran nivell de xinès les coses han estat molt més fàcils i també força més divertides!!! Entre tot ha fet que comencéssim aquest viatge una mica en mode de proves o d’entrenament. Gràcies Pau!!! Una abraçada!

Fins aviat Pau!

Ara seguim el viatge amb el Ferry i l’Esteve en direcció a Yangshuo (Guilin); bé no ho hauria de dir però realment ja estic escrivint des de Vietnam, però ens falten moments per escriure i actualitzar el blog, així que anem una miqueta amb retard. La pròxima entrega de les grans excursions i paisatges d’insomni de Yuangshuo no tardaran! Fins aviat!

No us oblideu que podeu anar veient la resta de fotos al Picassa!!!