dissabte, 19 de febrer del 2011

Nord de l'illa nord _ Nova Zelanda

Nova Zelanda: una de les masses de terra més recentment poblades, primerament per Maoris (originaris de Polinèsia) i on després de la colonització anglesa s’hi ha establert la raça blanca, ara per ara majoritària. Coneguda com la terra dels Kiwis, no només per la fruita, sino també sota aquest nom se’n reconeixen unes aus sense ales (és el símbol del país) i igualment per el sobrenom que s’identifiquen els natius blancs del país. Formada principalment per dues illes, la nord i la sud, les quals estan plenes d’obres espectaculars de la naturalesa, muntanyes, volcans, fiords, platges, ...., fa que es prevegin unes quantes caminades i trekkings del més interessants.

La campervan, batejada com la Packman
Hi arribem amb ganes de provar un altre estil de viatjar, sense haver de pensar amb busos, trens, hostals ... Viatjarem i ens mourem amb una Campervan. Una furgoneta equipada amb tot el necessari per no dependre de res més que de la gasolina i els supermercats. Una manera de viatjar que sona força Hippie, però ens enganyem, a Nova Zelanda és la manera més popular per a visitar el país i per tant tot està més que ben preparat.

Estant prohibit fer acampada lliure, es poden trobar els Holiday Park, com els nostres càmpings, que poden valdre sobre una mitja de 10€ per persona. Més econòmics (uns 4€ per persona ) són els DOC, mantinguts per el departament de conservació i que normalment únicament ofereixen els lavabos.

El funcionament dels DOC és ben simple i senzill, no requereix personal permanent, cada usuari paga l’estada a una caixa, omple un petit formulari i és responsable dels residus que genera. Tot plegat un sistema envejable on l’únic que requereix per el seu bon funcionament és l’honestedat i la bona educació de cada usuari, cosa difícil i pràcticament impossible en segons quins països.

Preparant el sopar a un DOC
Per acabar aquesta introducció d’aquest magnífic país, no cal ser gaire brillant per deduir que, si no fos perquè es troba a l’altra punta de món i que només per arribar-hi i marxar-ne necessites mínim 4 dies de vols i aeroports, els turistes europeus que hi trobaríem serien molts mes. Tot i així, a una senyoreta no l’hi ha importat aquest fet i s’ha animat a passar un meset amb nosaltres. Arriba la meva germana Aida i s’uneix a nosaltres com si el viatge no li hagués afectat en absolut. Des de el primer minut engeguem la furgo i comencem la marató de quilòmetres per Nova Zelanda.

Per fer-vos quatre cèntims, decidim gastar dues setmanes en cada illa. La primera setmana la destinem a fer la punta nord de l’illa nord, visitar Auckland i tot seguit baixar per la costa oest fins a Wellington, a la punta sud. Creuarem a l’illa sud on hi estarem dues setmanes i finalment, l’última setmana pujarem per la costa est de l’illa nord fins a Auckland.

El Ferry i l'Aida per la 90 Mile Beach
Enfilem carretera des de Auckland cap al nord. Amb un parell de dies ens plantem a la 90 mile beach. Una platja immensa, tan de llarg com d’ample, on el punt curiós és que en comptes de ser plana està repleta de dunes de sorra finíssima. Si no fos per les vistes al mar i per els boscos frondosos del darrera, hom podria pensar-se que està enmig d’un desert de dunes.

Continuem cap a la punta més al nord, al Cape Reinga. S’hi troba un petit far acompanyat d’unes vistes espectaculars d’una costa esquerpa i penya-segats imponents. Donem per acabada la punta nord i ens dirigim cap a la capital.

Cape Reinga
Auckland és una ciutat com moltes altres. Amb 1.200.000 habitants ofereix un port on velers d’esbarjo surten i entren sense pausa, zona financera amb l’sky tower com a protagonista, parcs i varis barris envoltant el centre. A destacar, el Fish Market, el lloc més útil que hem trobat a la ciutat. Pàrquing gratis, peix fresc, un restaurantet on després de mig any hem pogut menjar calamars a l’andalusa i fins hi tot hi hem passat la nit d’estranquis!!!

El port i l' Skytower a Auckland
Avanç d’enfilar carretera direcció sud anem a veure la fase prèvia del torneig de tennis ATP d’Auckland. Tenim la sort que just arribar, un català, Pere Riba, hi està disputant un partit.

Fins la pròxima!!! vegeu moooltes altres fotos al Picasa!!!

dijous, 10 de febrer del 2011

Fiji (Part 2)

Creuant l'estret
La cabana no té gaires comoditats, més ven dit, no en té cap, no hi ha llum si no es posa en marxa el generador i no hi ha aigua corrent, només la d’un dipòsit on hi va l’aigua de pluja. Durant la nit mai dorms sol, tota mena de vesties com rates, aranyes, crancs i mosquits et fan companyia mentre dorms. I, es clar, no hi ha internet. De manera que hem de buscar algun lloc on poder tenir una mica de tot allò a que estem acostumats, una dutxa, una cervesa fresca i una mica de comunicació amb la resta del món. Per això, de tant en tant emprenem l’aventura d’anar al resort tot creuant l’estret entre les illes. Aquest camí el fem a peu, nedant o en canoa depenent de la marea. Arribar al resort significa canviar de món, tot són comoditats, només per unes hores i amb compte de no cridar massa l’atenció, podem gaudir de la vida en una illa paradisíaca on tot són comoditats i serveis, sens dubte, unes altres Fiji a mitja hora de la vida més salvatge.

Visita al poblat
Amb tot aquest post no hem parlat de la nostra feina a la platja. Bé, hem de dir que treballar, el que s’entén per treballar, no varem treballar mai. El ritme de vida de la gent de les Fiji és massa tranquil com per permetre a la gent que treballi com nosaltres esperem. Aquesta part es va limitar a arreglar una mica les zones de jardí o bosc habitades, recollir herbes i netejar. Varem estar construint un nou bany, més a prop de la cabana on dormíem; vam cavar un forat enorme on hi havia d’anar el dipòsit per fer la fosa sèptica, i també vam instal•lar el sistema per connectar la tassa i el dipòsit. Tot una feinada! Jaja!

Vistes des de la muntanya
Aprofitem per visitar la illa en la que estem vivint. No és molt gran i tot caminant ens arribem al poblat principal on passem una tarda de diumenge, dia de descans, amb la gent del poblat. Veiem molta canalla que s’ho passen d’allò més bé jugant amb aquella naturalitat que dona la absència de tele i videojocs. També ens enfilem al turó més alt de la illa des d’on es tenen unes vistes espectaculars.
Nit de Nadal

Donades les dates en les que estem, hem tingut la sort de passar el Nadal i el Cap d’Any en aquest lloc tant diferent, sens dubte uns Nadals que no oblidarem. La nit de Nadal vam preparar sopar una mica més especial, i després va venir la festeta, música de l’equip de música que funcionava gràcies al generador, una mica de rom amb pinya i molta alegria, la festa es va allargar fins molt tard. L’endemà dinar familiar, tots asseguts al terra al voltant de plats típics de les Fiji, una espècie de patata que li deien cassaba i pollastre cuinats amb un forn construït sota terra que en diuen “obo”, verdures fetes amb llet de coco, i altres plats amb gustos nous i que sorprenen.
Preparant la tortuga al "obo"
La nit de cap d’any va ser més o menys igual a la de Nadal, amb sopar i música fins tard, tot amb un ambient especial. Aquest cop per dinar, tortuga al “obo”.

L’experiència de les Fiji ha estat una manera molt diferent de visitar un país, sens dubte hem pogut conviure amb la gent, aprendre i entendre una mica millor les seves costums i el que fa que siguin com són. Potser no hem vist tots els racons de les Fiji, però ens l’emportem un molt bon record del lloc on hem viscut i de tot allò que durant tres setmanes ha estat casa nostra.



La següent parada Nova Zelanda; viatjarem en furgoneta per visitar un país amb una naturalesa, i una muntanya que fan venir ganes de caminar!!!


Fiji (Part 1)

Enrere queda Austràlia i ens disposem a emprendre l’aventura de les Fiji, Fiji... aquell lloc que si no hi has estat mai penses en platges paradisíaques, sorra blanca, palmeres que cauen sobre el mar tranquil, aigües cristal•lines amb coral i tota mena de peixos de colors, gent tranquil•la amb un ritme de vida pausat, hamaques, relax... doncs si, és tal com us ho imagineu!

Aquest cop canviarem la nostra manera de viatjar; una mica cansats de tants kilòmetres i llargues jornades de viatge, com ens tenia acostumats Austràlia. Ara decidim prendre’ns-ho amb més calma, un canvi de ritme. Per això, vam estar mirant la possibilitat de treballar a canvi de menjar i dormir, conegut com working for acomodation que algunes webs com helpx.net i workaway.info es dediquen a gestionar.

Només arribar a Nadi notem que tornem a estar en un país de l’estil “asiàtic”, la gent t’intenta vendre transport, tours i tot el que puguin a preus excessius que no estan en cap tarifa, on has de regatejar-ho tot i posar-hi mil ulls per que no t’enganyin. Això ens encanta! Tornem a aquell ritme de vida on res està decidit i on pas a pas et passen coses que no preveus.

La caseta i la platja
Ens dirigim és una platja de les Malolo Islands, un conjunt d’illes a l’oest de les Fiji. Un  ferry ens porta a un resort, el Masket Cove, prop de la platja que estem buscant. Seguint les indicacions que ens donen els habitants, caminem uns 30 minuts per arribar a la illa del cantó tot creuant l’estret entre les dues illes.
De cop, tot un seguit de sensacions se’ns ajunten; la platja és genial, el mar tranquil i transparent, palmeres... Al mateix temps comences a notar la presència de mosquits, molts mosquits. A més la casa on hem de viure no és més que una barraca que amb prou feines s’aguanta. Sembla que haurem d’estar uns dies per aclimatar-nos al nou estil de vida... Coneixem al  Semi Tambua, tot un personatge, propietari de la casa i que viu en aquesta platja amb la seva família, pares, germans i el seu fill.

L'Alberto (a baix), el Roberto (a dalt), el Moisese (al mig)
Ens trobem amb l’Alberto i el Roberto, dos nois madrilenys que arriben amb les mateixes intencions de treballar que nosaltres, de seguida ens hi avenim. Ens expliquen que venen de Nova Zelanda on han estat estudiant i ara viatgen per les Fiji. Ells coneixen una parella que s’uniran amb nosaltres en uns dies, el Carlos i la Raquel. Així que sembla que la companyia serà grata i la diversió assegurada!!

Ens anem fent amb la vida a la platja i el seu ritme pausat o “Fiji Time” com diuen els d’aquí. Aprenem a pelar cocos amb el matxet, tot un art que el fill del Semi, el Moisese de vuit anys, hi té la ma trencada, realment és necessari practicar unes quantes vegades i patir algunes llagues a les mans fins que no li agafes el truc. El resultat és deliciós.
Aprenem a pescar, aprofitant les marees baixes pots posar-te de peus sobre el coral i amb un fil de pescar i una mica de cranc intentar, si més no, enganxar algun peix. També tenim una petita canoa, “destartalada”  i que hi entra aigua per tot arreu, amb la que podem sortir a pescar, això si, de dos en dos per que si no s’enfonsa.
L’snorkeling és magnífic, un paisatge submarí d’aquells que mai et deixa indiferent i on sempre pots trobar algun animal que no havies vist abans. Alguns eren perillosos, però tranquils, segons el que ens deien els habitants, els taurons toro, un dels més perillosos del món, no solen acostar-se tant a la costa.

Sopar al capvespre
Després d’un dur dia de pesca preparem el sopar, menjars gairebé sempre cuinats amb peix o marisc que recollim a la platja acompanyat d’arròs, pasta, ... El menjar potser no és molt abundant però això si, fresc i bo. Els sopars és el moment més espectacular del dia, i no pel menjar si no per les postes de sol... Personalment, un dels espectacles naturals més impressionants que mai he vist. Com sempre les fotos no fan honor al que realment és veure-ho en viu, però no us les perdeu.

Preparant el Cava
Havent sopat bevem cava, una cerimònia, gairebé un ritual, que els Fijians practiquen molt sovint; consisteix en veure una espècie de caldo preparat amb arrel de la planta de la cassaca. El gust no és gaire agradable, segons el que ens expliquen té uns efectes lleugerament narcòtics. Per ser sincers, aquest efecte no es nota gens, però això no importa ja que el que a ells els agrada és seure al voltant del foc i conversar amb tranquil•litat mentre van passant petits vols de cava. Com a mostra de respecte, un cop pres el vol de cava has de fer tres palmades.