Bali

Hem recorregut un llarg camí en direcció a les illes de l’est d'Indonèsia. Hem pogut visitar, conèixer i gaudir de llocs increïbles; platja i muntanya, i també de fer-nos una mica amb el ritme de les illes, la gent i les seves costums.

El Ferry al ferry

Ara toca desfer aquest camí i tornar a Bali, la illa que varem deixar al principi i que ha arribat el moment de descobrir. Per fer el camí de tornada escollim la via més ràpida i més barata, que consisteix en agafar un bus nocturn des de Dompu (Sumbawa) fina a Mataram (Oest de Lomboc) d’unes 12 hores, un ferry que ens porta a Padangbai (Bali) i finalment un transport fins a Kuta.

En tot aquest recorregut, com en tots els altres transports que hem hagut d’agafar, has de discutir i negociar amb els transportistes cada preu de cada transport fins a la extenuació, encara que sigui “transports públics” on asseguren que pagaràs el preu real, però que no és així. S’ha de dir que al final ja començàvem a tenir la mà trencada amb el tema, l’experiència és un grau i la pasta no ens sobra... la clau era fer-los entendre que no tens cap pressa per arribar a algun lloc, encara que no sigui veritat, és clar. Et treus la motxilla, seus a terra i beus una mica d'aigua, escoltes el que et proposen, -Nooo! Massa car! Puc esperar el següent bus-. D’aquesta manera pots arribar als preus més ajustats. En el darrer trajecte fins a Kuta vam saber que vam arribar al preu mínim després de veure la emprenyada del conductor quan li vam demanar que ens portés uns quilòmetres més lluny un cop dins la furgoneta, es va posar com una moto!!

Bé, de nou a Kuta, ens plantegem com podem visitar la illa de Bali, té molts racons interessants i tenim tota una setmana per visitar-ho. Finalment decidim llogar un cotxe per tota la setmana. Així que estem un dia a Kuta per solucionar els tràmits del cotxe, rentar una mica de roba i anar a la platja a ensenyar als principiants les nostres habilitats adquirides amb una taula de surf...

Arrossars de Ubud

El dia següent comencem la ruta per la illa de Bali; visitem el llac Danau Batur al costat del volcà Batur, el dia no acompanya però les vistes són espectaculars. Estem dues nits a Ubud, un poble del interior amb uns paratges molt macos, terrasses d’arrossars i selva, perfectes per llogar unes bicis i fer una mica de ruta. Ubud és famós també per la seva artesania i obres d’art d’estil budista.

Continuem el camí en direcció al nord de la illa. Visitem l'impressionant Pura Besakih, el temple Budista més gran i important de Bali situat als peus del Gunung Agung, el volcà més alt de la illa. La visita havia de ser amb guia, pagant, però aquest com va valer la pena tant per la visita que va ser molt interessant com per la conversa amb el guia. El punt de vista de la vida segons un balinès budista.

Visita al Pura Besakih.

Continuem el viatge per la costa nord de la illa, des d'Amlapura fins a Luvina amb les seves platges de sorra negra, dofins i cascades.

Finalment, per acabar la nostra visita, estem a Bukit els nostres tres últims dies a Indonèsia, una mica més de relax per acomiadar-nos. Bukit és la península del sud de la illa i una molt bona elecció si vols gaudir de platges increïbles d’aigües cristal•lines i sorra blanca, llocs tranquils i molt bon ambient.

Ens acomiadem d’Indonèsia amb un molt bon regust, ens fa una mica de pena deixar aquest país que ens ha donat moments tant bons. Però el viatge continua i el següent país ja ens espera. Prepara’t Australia que ja venim!!!!!!

Platges de Bukit

GILI ISLANDS & RANTUNG HOSTEL & HU'U

Les Gili Islands són tres diminutes illes que es troben al nord oest de l’illa de Lombok. De les tres dues són de tanta calma que els hi diuen les de les honeymoon (o sigui per recent casats o …) i la tercera és la de totes les opcions, relax, festa i relax :). Per tant ens hi venen de primera uns dies després de l’esgotador treking al Rinjani.

Platja illa Gili Trawalgan

Ens instal•lem a la Gili Trawalgan (la més activa) i per primera vegada puc contemplar el que sempre m’havia imaginat com el paradís. Una illa envoltada per una sola platja de sorra blanca, aigües transparents, palmeres que cauen sobre la platja, ... L’illa està súper explotada per una banda, on durant un quilòmetre no hi ha més que restaurants, bars, hostels, internet, agències de tours, ... i clar, les platges de davant també són les més aglomerades. Tot i així, la resta l’illa, que ara per ara no hi ha pràcticament vida, les platges són ben tranquil•les; tot i que per poc temps, ja que queden pocs terrenys sense haver-hi obres que portaran a nous ressorts (sembla que aquí encara no tenen la llei de costes).
Ens hi estem 3 dies, suficients per relaxar-nos i fer una visita al coral dels voltants de les illes. Per primera vegada veiem la vida marina que ens acostumen els documentals de National Geografic o per l’estil. Impressionant, peixos de mil maneres i colors, coral, tortugues, podríem haver estat de sort i veure algun tauró de coral però “gràcies o no” no va poder ser :)

Continuant amb el planning creuem l’illa de Lombok en direcció a Sumbawa (una illa més a l’est). Ara si, ja som tots un experts i ho fem tot amb transport públic i creiem que pagant el mateix que els autòctons. És més pesat, més llarg, menys còmode, però molt més barat i més enriquidor, t’envoltes dels natius d’indonèsia i moltes coses de profit en treus. Després d’un dia de viatge arribem de nit a Taliwan amb un nanu d’allà que hem conegut al Ferry (el barco), ens ajuda a buscar hostal però tots estan plens així que ens instal•lem a casa seva per una nit on hi viu amb quatre amics. Sort!!!

De viatge cap a Sumbawa

Arribem a Maluk, al sud oest de Sumbawa i anem directes al Rantung Hostel on ens havien aconsellat per anar a provar surf. L’ambient és 100% surferu, però després de tragar uns litres d’aigua entre onades i coral tallant veig que aquell no és el millor lloc per aprendre. Durant tres dies ho anem provant amb unes taules curtes que ens han deixat però no hi ha manera. Ho compensa l’entorn del lloc, potser la millor platja i posta de sol que he vist mai i uns menjars del tot deliciosos. Uns molt bons dies, però hem de continuar cap a l’est, ara a Hu'u.

Posta de sol al Rantung hostel

La idea és arribar a l’illa de Flores, diuen de les més boniques i més verges d’Indonèsia amb Komodo i els seus dracs pel voltant, però anem curts de temps i per tant ens quedem a la punta est de Sumbawa uns dies per tornar cap a visitar Bali. Hu'u, segons la Lonely Planet és un lloc que no t’has de perdre si estàs a Sumbawa, bé, doncs per a qui estigui pensant fer-hi un cop d’ull l’únic que s’hi pot fer és surf. L’entorn i les platges no són tan maques com a l’oest de l’illa. Tot i així el Ferry i jo donem una altra oportunitat al surf practicant amb unes onades un pel més permissibles. Després de tres dies ja som tots uns professionals de remar, però encara no amb la taula sota els peus :)

Surf a Hu'u

Tornem cap a Bali per passar la nostra última setmana del sud est asiàtic visitant l’illa i uns dies més de relax a les platges del sud de l’illa, però com sempre s'acaba cada post això no serà fins el pròxim!

Podeu veure totes les fotos al Picassa. Fins un altre ratet!

El Volcà Rinjani

Fiquem els peus a Indonèsia, el paradís de les platges, sol i surf. La primera impressió d’Indonèsia que ens emportem és la ciutat de Kuta a la illa de Bali, el destí turístic per excel•lència d’aquells que busquen unes bones vacances sense interès en moure’s massa. És fàcil fer la comparació entre Kuta i, per exemple, Salou de casa nostra; molts turistes, preus excessius i amb tot tipus d’opcions de lleure.

Com que no ens agrada Kuta ens desplacem de seguida cap a un altre lloc, l’elecció és completament oposada a platja i sol, ens dirigim a la muntanya, al volcà Ringiani que es troba a l’illa de Lombok, a l’est de Bali. Aquest és un dels volcans més famosos d’Indonèsia tant per la seva alçada (3726m) com per les vistes espectaculars que es tenen del llac que inunda el seu cràter i de tota la illa.

A les portes del Rinjani

Així que ens dirigim al poble de Senaru, al peu del volcà. Des del mateix hostal on ens quedem s’organitza el tour que consistirà en tres dies de trekking amb guia i portadors que ens serviran i ens acompanyaran pel mòdic preu de 100€, excessiu pel nostre entendre, però no queda cap més opció.

Els Portadors preparant les postres

Vistes des del camp 1

Comencem l’ascens al volcà un grup de vuit excursionistes, quatre portadors i un guia, això si que és una expedició en tota regla! Prenem la ruta llarga que transcorre en primer lloc per una zona de selva densa força espectacular i salvatge, fem les parades per esmorzar i dinar que ens sorprenen per l’abundància de menjar i per la seva qualitat, no és una cosa a la que estàs acostumat si estàs a la muntanya. Unes 6 hores després de començar arribem al Camp 1 on passem la nit, ens munten les tendes i ens fan el sopar, com a un hotel, jeje! Des del camp ja es tenen unes vistes espectaculars de l’illa, té bona pinta i esperem que encara sigui millor des de dalt.
Passem una nit freda i una mica incòmoda, està clar que Indonèsia no és només sol i platja, aquí també hi fa molt fred!!

Vistes sobre el llac i el nou volcà

El dia següent arribem al cràter, on hi ha un enorme llac d’on surt un segon volcà més petit que es va crear el 1994. Les vistes no tenen preu, és increïble! S’ha de dir que Indonèsia és una regió amb una activitat volcànica molt forta, no cal dir res del que està passant aquest últims dies a altres illes... En tot cas, el volcà Rinjani no presentava perill, així que tranquils.

Després d’un bany en unes fons termals emprenem l’ascens al Camp 2, és costós i plou molt durant tot el trajecte però ho aconseguim. En aquesta segona parada les vistes no decepcionen gens; la postal del llac i la posta de sol de fons és memorable!

Vistes des del Camp 2

Mengem i a dormir aviat que al dia següent arriba el plat fort, fer cim! Ens llevem a les 2,30 de la matinada per sortir a les 3 i fer cim a l’alba. El camí és complicat i relliscós, és tot sorra volcànica que no et deixa avançar amb comoditat, a més és fosc.

Finalment fem cim, les vistes, una passada! No hi ha paraules... Però fa molt vent i fred i no ens hi quedem massa estona, així que cap avall. Totes les dificultats que et posa la sorra al pujar són facilitats per baixar, pràcticament et deixes caure i vas lliscant sense massa esforç i amb rapidesa. Molt divertit.

La feina està feta, el mateix matí comencem a baixar fins a un poble pròxim, recollim les maletes i cap a la pròxima parada. Ara si que toca sol i platja, a les Gili per recuperar-nos una mica de l’esforç!

Cim del Rinjani (3726m)

Com sempre podeu veure totes les fotos al Picasa!
Salut!!!

etiquetes2