dijous, 17 de març de 2011

Glaciars, amb bici al Moonlight Track i el Keppler Track

Continuem l'aventura resseguint la costa sud-oest. Ens trobem prop de dos dels glaciars més coneguts de Nova Zelanda: el "Franz Josef Glacier" i el "Fox Glacier". Situats als alps dins del "Westland National Park". Els dos molt accessibles, una oportunitat per veure glaciars en climes temperats i sense pujar gaires metres.
Ens decidim pel Franz Josef. Descobert l'any 1852 per un jove explorador britànic, Leonard Harper, però registrat uns anys després, al 1865, per l'explorador Julius Von Haast amb el nom de l'emperador austriac, Franz Josef I. Actualment el poble annexe rep el mateix nom.

11 km de gel que van des de 2700 m fins a 240 m per sobre el nivell del mar fins a només 19 km del mar de Tasmania, on es converteixen amb el riu Waiho. Descartem pujar-hi, ja que es necessita equipament especial i el dia es presenta molt gris i amb previsions de pluja. I ens conformem en arribar fins al peu del glaciar, a només 15 metres de tocar el gel.

Just abans de sortir comença a ploure i després d'una visita accelerada i passada per aigua arribem a la furgo força xops. Abans d'arrencar transformem tot l'interior en un macro estendor per assecar la roba mentres viatgem.

Estenedor improvitzat

Uns quilòmetres més al sud passem pel costat del Mont Cook (3.672 m.), el pic més alt del país i de tota Oceanía (on s'entrenava Edmunt Hillary, el primer home que va pujar l'Everest). Deixem Haast, el darrer poble de la costa oest, i després de dies de viatge vorejant el mar, la mateixa carretera ens condueix illa endins. Arribem a Wanaka i tenim la sort de trobar un càmping amb sauna i jacuzzi. Ni fet a mida després de l'anada al glaciar!

De Wanaka fins a Queenstown.  Població coneguda amb el sobrenom de "capital mundial de l'aventura": esports aquàtics al llac Wakatipu i esquí a les quatre estacions situades als voltants. L'ambient que s'hi respira i l'entorn pot recordar-nos un Ginebra en petit.

Dormim en un càmping davant del llac a les afores de la ciutat. L'escenari és immillorable. L'endemà a primera hora del matí lloguem unes bicis per fer el "Moonlight Track", un recorregut de 33 km per les muntanyes que envolten el llac.

Moonlight Track a Queenstown (NZ)
Sortim de Queenstown, fem uns quilòmetres per carretera i aviat enfilem per un camí de força dificultat tècnica.  Les vistes són espectaculars, però no pots deixar de mirar a terra. El pas és bastant estret i irregular, motiu pel qual els pedals es queden encaixonats i travats provocant més d'una caiguda. Després d'aquest tram entre pedres, aigua i algunes rascades... fem una parada per recuperar forces i contiuem per un tram bastant més senzill fins arribar al llac Moke, el punt més alt des d'on comencem el descens. Un cop a baix, entrem en un circuit marcat per bicis de muntanya. I tot i que la intenció era fer-hi algun tomb,  estem  cansats i decidim només travessar-lo per la via més curta.

Un petit accident :)
El mateix dia conduïm fins a Te Anau i anem a sopar a un bon restaurant per celebrar, encara que sigui abans d'hora, el meu aniversari. Ens posem les botes! Per començar sopa de carbassa o de tomàquet i doble ració de pa que suquem fins a deixar els plats brillants. De segon... salmó, llenguado amb verdures o 300 grams de filet de bou. Tot això acompanyat de vi abundant, primer blanc i després negre. I tot i arribar a les postres més que tips, fem un esforç per provar un troç de pastís de xocolata negra i una compota de poma. Espectacular! Quan sortim ens adonem que és un dels restaurants on van sopar els actors de la trilogia del senyor dels anells. Pels voltants hi han alguns dels escenaris de la pel.lícula.

El gran sopar ...
Felicitats Aida!!!
L'endemà viatgem fins al "Milford Sound", l´únic fiord visitable per carretera.  La resta de fiords es situen al sud del "Milford" i conformen un vast paissatge alpí que fa de tota la costa de la punta sud-oest de l'illa un paratge infranquejable via terrestre. Passem un dia tranquil abans de començar un trekking de dos dies, el "Kepler Track". Al vespre ens parem en una àrea de càmping per preparar provisions. L'estesa d'entrepans fa por! de pollastre, de tonyina, de salsitxes, ...  Un cop tot a punt, passem la nit camuflats entre cotxes a l'aparcament des d'on iniciem el "trekking" a primera hora del matí.

El "Kepler Track" és un recorregut circular de 67 km dins un parc natural i entre els llacs Te Anau i Manapouri. Un dels "great walks" del DOC (Departament de Conservació). A diferència d'altres "trecks", aquest es va obrir per plaer i no tant per necessitat, com podien haver estat algunes rutes d'exploradors o maoris.

Keppler Track
Tres refugis divideixen tot el recorregut en tres/quatre etapes. Però decidim fer-lo en dos dies per avançar temps,  ja que el desnivell acumulat és de només 1300 m. Tot i això, el que al principi podia semblar un repte queda ben aviat en un "no res".  Tot just abans de sortir coneixem dues noies que pensen fer-lo corrent amb un total de 7/8 hores com a entenament per una cursa que es fa cada desembre. Els millors temps registrats són de menys de 5 hores!

Un Kea al Keppler Track
El "trekking" no té gaire dificultat.  Tret de no parar de caminar a bon ritme entre paissatges molt variats. Els trams de menys cota passen entre grans esplandes de bosc tropical pel voltant dels llacs. Un cop a dalt, l'entorn és molt més àrid, podríem dir més semblant al nostre.  Aconseguim veure una espècie protegida d'un tipus de lloro nouzelandès que només habita en zones de montanya, el "kea".

L'endemà sortim del refugi quan comença a clarejar i arribem al poble a primera hora de la tarda força cansats. Alguns plens de picades i d'altres amb els peus llagats. Res gaire greu. I com a recompensa..."la pizza"! Ja tocava després de sentir-la anomenar des del primer minut de començar a caminar... Esperar va valdre la pena, no Xavi?

La pizza... que bona que era!!!
Fins la pròxima companys!!!

escrit per: Aida Espanyol Vilanova

Cap comentari:

Publica un comentari