dissabte, 12 de març de 2011

Cata de vins i trekking per l'Abel Tasman N. P.

Una vegada calmades les ganes de trekkings, muntanya i naturalesa, enfilem cap al sud de l’illa nord amb la idea de creuar cap a l’illa sud el més aviat possible. Segons fonts diverses, l’illa sud és la més espectacular en quan a naturalesa, i havent ja comprovat la bellesa de l’amiga nord l’espectacle està assegurat.

Per creuar entre illes hi ha uns quants “ferry’s” diaris que tarden unes 3 hores (amb la furgo uns 50€ per persona). Optem per un que surt a les 3 de la matinada. D’aquesta manera podem dormir clandestinament unes horetes al port de Wellington (port de sortida, sud de l’illa nord) i unes quantes altres al port de Picton (port d’arribada, nord de l’illa sud).

Wellington, i aprofito per disculpar-me per l’error comès al post de Auckland, i tot i ser la segona ciutat de Nova Zelanda, és la capital del país. Dos mesos després baixo del cirerer i efectivament Wellington és la capital :). Una ciutat ordenada, neta, comercialment morta des de les 5 de la tarda i amb una vida nocturna que promet però que no tastem. Com a anècdota o curiositat, es mereix que s’esmenti el millor supermercat que mai he vist: d’una netedat immaculada, estudiadament ordenat, temperatura ideal, qualitat, econòmic. –es notava que qui remenava les cireres era japonès-. Si mai teniu la oportunitat d’anar-hi no us ho perdeu, el New World de Wellington!

L'Aida i el Ferry catant vins a Cloudy Bay Wineyard
Arribem a l’illa sud una mica descol•locats, així que per recarregar piles decidim fer un circuit de cata de vins que va des de Blenheim a Renwick a la regió de Marlborought, al nord de l’illa sud; reconeguda per la seva producció de vins blancs. Entremig de vinyes immenses es trobaven els cellers, perfectament orientats per rebre les visites dels clients. Vist des d’un ull inexpert sembla que donin la mateixa o més importància a la infraestructura per facilitar la cata i la compra dels vins, que per produir el vi, convertint així les vinyes a un lloc totalment turístic, important per a donar a conèixer la regió.

Alguns dels cellers s’ofereix una cata gratuïta de 5 vins diferents, mentre que a d’altres s’ha de pagar uns 2€. Curiosament, en els que s’havia de pagar el servei era pitjor, arribant a l’extrem de catar vins blancs a temperatura ambient, on se’s vist!!! Vam catar des de Chardonay, Rieslings i Cabernet Sauvignon de les vinyes Cloudy Bay fins a Pinot Noir i Merlot que, personalment, no valien massa cosa.

Abel Tasman Trak
Seguim amb la furgo en direcció a la punta nord oest, on hi fem una de les altres Great Walks de Nova Zelanda, l’Abel Tasman Trek. Una ruta totalment inaccessible per terra, a no ser que sigui caminant, i que té una llargada total de 55 km. Contractem un taxi boat a Marahau que ens porta fins a Waiharakeke Bay, des d’on començarem la caminada per tornar al punt de partida, 35 km. El camí, molt practicable, va resseguint la inhòspita costa, passant per impressionants trencants, penya-segats i meravelloses platges desèrtiques. Com és habitual amb l’Aida, es capbussa a la primera ocasió que té a les aigües gèlides del Mar de Tasmània. A meitat de camí ens desviem en direcció contraria al mar i fem cap a la Cleopatra’s Pool. Una piscina natural, de l’estil al niu de l’àliga però amb les aigües molt més fredes i amb un tobogan de pedra natural esplèndid. Allí l’orgull ja no aguanta més i fa que en Ferry i jo també ens hi banyem :)

Cleopatra's Pool (Abel Tasman NP)
Continuem amb la Packman cap al sud resseguint la costa oest, amb la sort de poder contemplar varies postes de sol d’insomni.

Costa oest illa sud
Pròxima parada els dos glaciars més accessibles de Nova Zelanda, el Franz Josef Glacier i el Fox Glacier.

Fins la pròxima!!!

Cap comentari:

Publica un comentari