GILI ISLANDS & RANTUNG HOSTEL & HU'U

Les Gili Islands són tres diminutes illes que es troben al nord oest de l’illa de Lombok. De les tres dues són de tanta calma que els hi diuen les de les honeymoon (o sigui per recent casats o …) i la tercera és la de totes les opcions, relax, festa i relax :). Per tant ens hi venen de primera uns dies després de l’esgotador treking al Rinjani.

Platja illa Gili Trawalgan

Ens instal•lem a la Gili Trawalgan (la més activa) i per primera vegada puc contemplar el que sempre m’havia imaginat com el paradís. Una illa envoltada per una sola platja de sorra blanca, aigües transparents, palmeres que cauen sobre la platja, ... L’illa està súper explotada per una banda, on durant un quilòmetre no hi ha més que restaurants, bars, hostels, internet, agències de tours, ... i clar, les platges de davant també són les més aglomerades. Tot i així, la resta l’illa, que ara per ara no hi ha pràcticament vida, les platges són ben tranquil•les; tot i que per poc temps, ja que queden pocs terrenys sense haver-hi obres que portaran a nous ressorts (sembla que aquí encara no tenen la llei de costes).
Ens hi estem 3 dies, suficients per relaxar-nos i fer una visita al coral dels voltants de les illes. Per primera vegada veiem la vida marina que ens acostumen els documentals de National Geografic o per l’estil. Impressionant, peixos de mil maneres i colors, coral, tortugues, podríem haver estat de sort i veure algun tauró de coral però “gràcies o no” no va poder ser :)

Continuant amb el planning creuem l’illa de Lombok en direcció a Sumbawa (una illa més a l’est). Ara si, ja som tots un experts i ho fem tot amb transport públic i creiem que pagant el mateix que els autòctons. És més pesat, més llarg, menys còmode, però molt més barat i més enriquidor, t’envoltes dels natius d’indonèsia i moltes coses de profit en treus. Després d’un dia de viatge arribem de nit a Taliwan amb un nanu d’allà que hem conegut al Ferry (el barco), ens ajuda a buscar hostal però tots estan plens així que ens instal•lem a casa seva per una nit on hi viu amb quatre amics. Sort!!!

De viatge cap a Sumbawa

Arribem a Maluk, al sud oest de Sumbawa i anem directes al Rantung Hostel on ens havien aconsellat per anar a provar surf. L’ambient és 100% surferu, però després de tragar uns litres d’aigua entre onades i coral tallant veig que aquell no és el millor lloc per aprendre. Durant tres dies ho anem provant amb unes taules curtes que ens han deixat però no hi ha manera. Ho compensa l’entorn del lloc, potser la millor platja i posta de sol que he vist mai i uns menjars del tot deliciosos. Uns molt bons dies, però hem de continuar cap a l’est, ara a Hu'u.

Posta de sol al Rantung hostel

La idea és arribar a l’illa de Flores, diuen de les més boniques i més verges d’Indonèsia amb Komodo i els seus dracs pel voltant, però anem curts de temps i per tant ens quedem a la punta est de Sumbawa uns dies per tornar cap a visitar Bali. Hu'u, segons la Lonely Planet és un lloc que no t’has de perdre si estàs a Sumbawa, bé, doncs per a qui estigui pensant fer-hi un cop d’ull l’únic que s’hi pot fer és surf. L’entorn i les platges no són tan maques com a l’oest de l’illa. Tot i així el Ferry i jo donem una altra oportunitat al surf practicant amb unes onades un pel més permissibles. Després de tres dies ja som tots uns professionals de remar, però encara no amb la taula sota els peus :)

Surf a Hu'u

Tornem cap a Bali per passar la nostra última setmana del sud est asiàtic visitant l’illa i uns dies més de relax a les platges del sud de l’illa, però com sempre s'acaba cada post això no serà fins el pròxim!

Podeu veure totes les fotos al Picassa. Fins un altre ratet!

El Volcà Rinjani

Fiquem els peus a Indonèsia, el paradís de les platges, sol i surf. La primera impressió d’Indonèsia que ens emportem és la ciutat de Kuta a la illa de Bali, el destí turístic per excel•lència d’aquells que busquen unes bones vacances sense interès en moure’s massa. És fàcil fer la comparació entre Kuta i, per exemple, Salou de casa nostra; molts turistes, preus excessius i amb tot tipus d’opcions de lleure.

Com que no ens agrada Kuta ens desplacem de seguida cap a un altre lloc, l’elecció és completament oposada a platja i sol, ens dirigim a la muntanya, al volcà Ringiani que es troba a l’illa de Lombok, a l’est de Bali. Aquest és un dels volcans més famosos d’Indonèsia tant per la seva alçada (3726m) com per les vistes espectaculars que es tenen del llac que inunda el seu cràter i de tota la illa.

A les portes del Rinjani

Així que ens dirigim al poble de Senaru, al peu del volcà. Des del mateix hostal on ens quedem s’organitza el tour que consistirà en tres dies de trekking amb guia i portadors que ens serviran i ens acompanyaran pel mòdic preu de 100€, excessiu pel nostre entendre, però no queda cap més opció.

Els Portadors preparant les postres

Vistes des del camp 1

Comencem l’ascens al volcà un grup de vuit excursionistes, quatre portadors i un guia, això si que és una expedició en tota regla! Prenem la ruta llarga que transcorre en primer lloc per una zona de selva densa força espectacular i salvatge, fem les parades per esmorzar i dinar que ens sorprenen per l’abundància de menjar i per la seva qualitat, no és una cosa a la que estàs acostumat si estàs a la muntanya. Unes 6 hores després de començar arribem al Camp 1 on passem la nit, ens munten les tendes i ens fan el sopar, com a un hotel, jeje! Des del camp ja es tenen unes vistes espectaculars de l’illa, té bona pinta i esperem que encara sigui millor des de dalt.
Passem una nit freda i una mica incòmoda, està clar que Indonèsia no és només sol i platja, aquí també hi fa molt fred!!

Vistes sobre el llac i el nou volcà

El dia següent arribem al cràter, on hi ha un enorme llac d’on surt un segon volcà més petit que es va crear el 1994. Les vistes no tenen preu, és increïble! S’ha de dir que Indonèsia és una regió amb una activitat volcànica molt forta, no cal dir res del que està passant aquest últims dies a altres illes... En tot cas, el volcà Rinjani no presentava perill, així que tranquils.

Després d’un bany en unes fons termals emprenem l’ascens al Camp 2, és costós i plou molt durant tot el trajecte però ho aconseguim. En aquesta segona parada les vistes no decepcionen gens; la postal del llac i la posta de sol de fons és memorable!

Vistes des del Camp 2

Mengem i a dormir aviat que al dia següent arriba el plat fort, fer cim! Ens llevem a les 2,30 de la matinada per sortir a les 3 i fer cim a l’alba. El camí és complicat i relliscós, és tot sorra volcànica que no et deixa avançar amb comoditat, a més és fosc.

Finalment fem cim, les vistes, una passada! No hi ha paraules... Però fa molt vent i fred i no ens hi quedem massa estona, així que cap avall. Totes les dificultats que et posa la sorra al pujar són facilitats per baixar, pràcticament et deixes caure i vas lliscant sense massa esforç i amb rapidesa. Molt divertit.

La feina està feta, el mateix matí comencem a baixar fins a un poble pròxim, recollim les maletes i cap a la pròxima parada. Ara si que toca sol i platja, a les Gili per recuperar-nos una mica de l’esforç!

Cim del Rinjani (3726m)

Com sempre podeu veure totes les fotos al Picasa!
Salut!!!

Kuala Lumpur

Deixem enrere quatre països dels quals tots ens han sorprès i ens han marcat molt positivament els primers mesos d’aquest viatge; Xina, Vietnam, Laos, Cambodja, tots ells amb bona part de la població amb molt pocs recursos econòmics i que amb poca cosa en tenen prou per ser feliços (o això és el que es veu des de fora), és per envejar.

Petrona towers

Arribem de nit a l’aeroport de Kuala Lumpur. La nostra estada a KL és més que anecdòtica ja que amb poc més de 48 hores tornarem a estar a l’aeroport per volar cap a Indonèsia. Després d’una hora amb bus per autopistes immenses i plenes de cartells gegants de publicitat ens trobem a KL city; el canvi és més que notable, una gran metròpoli i ambient de societat consumista, amb molts contrastos entre la població, centres comercials immensos envoltats per barriades, cotxes luxosos amb flaire de petrodòlars, vagabunds per les voreres, ... ah!! i el que més sorprèn, tots i cadascun dels cotxes que circulen per els carrers alguna cosa o altre tenen tunning, per molt que sigui un 4L, curiositats ... Ens allotgem a un hostalet ben humil a China Town, la zona per excel•lència de tots els backpackers; ah! i l’amo de l’hostal dorm amb un mono que durant el dia passeja amunt i avall, més curiositats... !!

El dia següent es prepara força dur, com que només tenim dos dies per visitar KL, ens posem les piles i comencem ben d’hora la ruta per els carrers immensos de la ciutat. Primer ens trobem amb la quarta torre de telecomunicacions més alta del món, la Menara KL Tower de 421 metres d’altura, s’hi pot pujar però abonant uns 35€, així que ... continuem i ens arribem a les famoses Petronas Towers ben refarcides de vidre i acer inoxidable i que arriben a una altura de 451,9 m. Les dues torres estan unides per un pon, l’Skybridge i si ets dels que matinen pots pujar-hi, però has de començar a fer cua des de les 7 del matí, no és el cas... a l’interior hi ha un gran centre comercial ple de botigues de les cares. Seguim i ens arribem a Little India on cada dissabte hi ha un night market des de les 5 de la tarda; paradetes amb roba, menjars i olors de tota mena ... i fins aquí la nostra ruta per la ciutat, segur que hi ha moltes més coses a veure però ja no tenim més temps.

El Ferry fen saliva a Little India

Ens preparem per una gran nit, ja que hem reservat taula a un restaurant català, i tot i que es diu “Pinchos y tapas bar” i que al fons del menjador hi ha un cap d’un toro, l’amo és de Lleida i bona part dels plats són de la terra. Després de dos mesos i mig tornem a degustar el pa amb tomàquet, un bon pernil i un bon vinet!!! La festa ens forada les butxaques però ha valgut molt la pena.

Pinchos y tapas bar _ KL

El dia següent quedem amb un australià que dorm a la mateixa habitació que nosaltres i una amiga seva de KL per anar a visitar el poble natal d’ella. Per l’autopista, un cotxe patrulla ens para i ens demana la documentació a tots, l’australià no porta el passaport, per tant o se’n va amb ells cap a comisseria o amb un suborn d’uns 10€ podem seguir endavant. Visitem una mesquita, un temple hindú i dinem banana leaf, arròs, pollastre, vegetals varis i salsa curri sobre una fulla de plàtan que fa de plat, d’aquí el nom. Seguim i anem cap a la costa oest casi a l’altura de KL, parem a un turonet que està replet de micos (atracció turística de la zona), veiem la posta de sol i sopem marisc i peixet a un “xiringuitu” de la platja; i així diem adéu a KL.

El dia següent volem cap a Indonèsia, i tot i que a les primeres hores notem que els preus s’han multiplicat com a mínim per 4 des de els últims 5 anys la cosa promet força.

De moment això és tot, ja falta poc per posar-nos al dia!!! Fins aviat!!!

Una abraçada des de Ubud (Bali) !!!

Saigon i el Delta del Mekong

La última parada de la primera part d’aquest viatge és Saigon, de nou a Vietnam i des d’on agafem el pròxim vol que ens portarà a Kuala Lumpur. Però abans de pujar a l’avió tenim temps per fer una visita per la ciutat i conèixer la desembocadura del Mekong, l’hem acompanyat fins aquí, que millor que acomiadar-nos visitant el seu delta?

Carrers de Saigon

Saigon o la Ciutat de Ho Chi Minh és una ciutat gran, moderna i en constant expansió, recolzada per una potent industria situada a les afores de la ciutat que assegura la seva prosperitat, no envà, està considerada com la capital del sud de Vietnam. Té una població d’uns 8 milions d’habitants i 3 milions de motos, dades oficials. Les extraoficials, com a les manifestacions de casa nostra, al voltant de 12 milions de persones i uns 6 milions de motos. Us podeu fer una idea de que significa creuar el carrer...
Ens vam allotjar en la zona de Pham Ngu Lao on es concentra la major part de turistes que visiten la ciutat; bars, restaurants, hotels, botigues, ... Bon ambient i, tot i la gran quantitat de gent i sobretot de motos, la vida a la ciutat és prou tranquil•la i agradable. La gent és molt més simpàtica i amable que no pas a la part nord del país, potser una de les coses que més ens va sorprendre.

War Remnants Museum

El primer dia vam fer un tomb de reconeixement per la ciutat tot anant a visitar el museu de la Guerra del Vietnam, el War Remnants Museum. Una mostra palpable del que va ser i el que va causar la guerra; Tancs i avions militars, armes, restes de bombes... i també fotografies i relats de les tortures, les massacres i els efectes del gas mostassa i el “napalm” sobre la població vietnamita, tot gràcies al que la primera potència del mundial va deixar caure sobre el país. Especialment interessant la mostra de fotografies de guerra i els històries dels periodistes que van treballar en la guerra.

El Xavi fent asmigues...

El següent dia ens disposem a fer un tour, no ens va quedar altre remei..., pel delta del Mekong. La visita, del tot preestablerta, ens va portar primer pel mercat flotant de Cai Rang al a zona de Cantho. Després a veure un taller artesanal de paper d’arròs i de dolços de coco, un explotació de mel, on el Xavi es va emprovar una pitó que li anava un pel gran... i, finalment, a menjar en un restaurant del cunyat del guia o el seu tiet, és igual. Per la tarda, una volta en barca tradicional, amb barret inclòs i cap a casa. En resum, potser no vam encertar el tour, però la veritat és que ens va decepcionar una mica.

I amb això s’acaba la nostra primera part del viatge, marxem d’Indoxina i entrem a Malasia. El balanç d’aquesta part és, com no, molt positiu; hem recorregut milers de quilòmetres per uns països increïbles i diferents a tot els que estem acostumats; ritmes de vida diferents, llocs sorprenents, hem tingut la sort de coneixer un munt de gent i ens hem fet una mica més asiàtics, jeje! Els palets xinesos ja no són cap secret!!

Així que la pròxima parada a Kuala Lumpur!! Fins aviat!! Visiteu el Picasa!

Salut!!

Phnom Penh i la Rubbit Island

Ens desplacem a la capital de Cambodia deixant enrere els impressionants temples d’Angkor i donant-nos pressa ja que anem una mica curts de temps i només ens queda una setmana per creuar cap al sud de Vietnam; per això decidim primer anar a Phnom Penh uns dos dies i tot seguit anar a passar uns dies de relax cap a una mini illa que es troba al sud, just davant de Kep, la Rubbit Island.

Arribem a Phnom Penh quan tot el país està celebrant uns quants dies festius, i a la capital no hi ha ningú, pràcticament tothom marxa cap al sud a passar uns dies a la platja i per tant molt poca activitat, ni mercats nocturns, ni poder llogar bicis,  ni res, així que ens muntem un mini tour per visitar el que puguem en un dia i marxar el dia següent. Comencem per el Wat Phnom, una pagoda situada al cim d’un turonet i que segons la llegenda va ser construïda el 1373 per guardar-hi quatre estàtues de budes i que va ser descoberta per una dona que es deia Penh, així que d’aquí ve el nom de Phnom Penh (el mont de Penh); des de fora no fa massa bona pinta i ja no hi entrem doncs no puc opinar.

Sala de tortures S-21

Tot seguit toca el plat fort i més impactant del dia, anem al  Tuol Sleng Museum; una miqueta d’història: originàriament el museu era una escola, que el 1975 va ser convertida en una presó per les tropes del Pol Pot i que va passar a tenir el nom de Security Prison 21 (S-21) i que molt aviat va passar a ser el centre de detencions i de tortura més gran del país durant el Khmer Rouge. El Khmer Rouge, liderat per el senyor Pol Pot (una espècie de Sisquet bastant més sever), es va originar durant els anys que Cambodja es va veure involucrada a la guerra de Vietnam; el 1969 els americans van començar a bombardejar de manera no oficial sospitosos camps comunistes a Cambodja, i poc després els americans i tropes sud vietnamites van envair el país per acabar amb les tropes comunistes de Vietnam; com és d’esperar van fallar, però la invasió va exaltar els comunistes de Cambodja i els seus aliats de Vietnam i es va originar una guerra que va acabar amb la caiguda de Phnom Penh sota el Khmer Rouge el 17 d’Abril de 1975. Acabada la guerra i el Pol Pot amb el “poder” de Cambodja, es va produir una de les més brutals i radicals revolucions que mai s’han vist, durant els pròxims quatre anys centenars de milers de cambodjans van ser torturats fins a la mort i executats. Per exemple milers de persones van ser maltractades i assassinades només perquè parlaven una llengua diferent així com professors, metges i tothom que pogués plantar cara al poder. S’estima que van morir uns dos milions de cambodjans entre el 1975 i 1979 degut al govern del Khmer Rouge. Finalment, el 1978 Vietnam va envair Cambodja i expulsar el Khmer Rouge cap a les jungles en frontera amb Tailàndia. Desgraciadament, a hores d’ara alts dirigents del Khmer Rouge que queden vius encara campen lliures ...

Exposició de fotos de la S-21

Doncs el Tuol Slong Museum pràcticament ha mantingut la presó en el mateix estat en que es va deixar quan el Khmer Rouge va fugir i mostra les brutalitats que es van produir durant aquells quatre anys a la S-21, es conserven les habitacions de tortura, amb els llits i els estris, es mostren fotografies reals, les classes d’escola transformades amb celes i centenars de fotografies i documentació de tots els que van passar per la presó, incloent homes dones i fins i tot nens. La major part dels que van estar a la presó, o morien mentre els torturaven o els portaven als camps d’extermini a les afores de la ciutat; durant l’any 1977 s’estima una mitja de 100 víctimes al dia a la S-21. Una experiència ben impactant i molt recomanable per a tots els que hagin de passar per la capital de Cambodja.

Aparell de tortura de la S-21

Donada per acabada la ruta per Phnom Penh el dia següent ens dirigim cap a la Rubbit Island. S’hi arriba des de Kep, un poblet localitzat al sud est, d’on amb una barqueta et porten cap a l’illa. A l’illa t’hi trobes 5 o 6 grups de bungalows a la cara nord, i la resta és pràcticament verge amb algunes cases de pescadors.  Malauradament el temps no ens acompanya i no podem gaudir del tot de les platges, així que fem alguna excursió per l’illa i descansem.

la Rubbit Island

Abandonem Cambodja i ja ens dirigim cap al sud de Vietnam, a Saigon i el delta del Mekong, però això ja serà al pròxim post.

Una abraçada i fins aviat!!!