El Volcà Rinjani

Fiquem els peus a Indonèsia, el paradís de les platges, sol i surf. La primera impressió d’Indonèsia que ens emportem és la ciutat de Kuta a la illa de Bali, el destí turístic per excel•lència d’aquells que busquen unes bones vacances sense interès en moure’s massa. És fàcil fer la comparació entre Kuta i, per exemple, Salou de casa nostra; molts turistes, preus excessius i amb tot tipus d’opcions de lleure.

Com que no ens agrada Kuta ens desplacem de seguida cap a un altre lloc, l’elecció és completament oposada a platja i sol, ens dirigim a la muntanya, al volcà Ringiani que es troba a l’illa de Lombok, a l’est de Bali. Aquest és un dels volcans més famosos d’Indonèsia tant per la seva alçada (3726m) com per les vistes espectaculars que es tenen del llac que inunda el seu cràter i de tota la illa.

A les portes del Rinjani

Així que ens dirigim al poble de Senaru, al peu del volcà. Des del mateix hostal on ens quedem s’organitza el tour que consistirà en tres dies de trekking amb guia i portadors que ens serviran i ens acompanyaran pel mòdic preu de 100€, excessiu pel nostre entendre, però no queda cap més opció.

Els Portadors preparant les postres

Vistes des del camp 1

Comencem l’ascens al volcà un grup de vuit excursionistes, quatre portadors i un guia, això si que és una expedició en tota regla! Prenem la ruta llarga que transcorre en primer lloc per una zona de selva densa força espectacular i salvatge, fem les parades per esmorzar i dinar que ens sorprenen per l’abundància de menjar i per la seva qualitat, no és una cosa a la que estàs acostumat si estàs a la muntanya. Unes 6 hores després de començar arribem al Camp 1 on passem la nit, ens munten les tendes i ens fan el sopar, com a un hotel, jeje! Des del camp ja es tenen unes vistes espectaculars de l’illa, té bona pinta i esperem que encara sigui millor des de dalt.
Passem una nit freda i una mica incòmoda, està clar que Indonèsia no és només sol i platja, aquí també hi fa molt fred!!

Vistes sobre el llac i el nou volcà

El dia següent arribem al cràter, on hi ha un enorme llac d’on surt un segon volcà més petit que es va crear el 1994. Les vistes no tenen preu, és increïble! S’ha de dir que Indonèsia és una regió amb una activitat volcànica molt forta, no cal dir res del que està passant aquest últims dies a altres illes... En tot cas, el volcà Rinjani no presentava perill, així que tranquils.

Després d’un bany en unes fons termals emprenem l’ascens al Camp 2, és costós i plou molt durant tot el trajecte però ho aconseguim. En aquesta segona parada les vistes no decepcionen gens; la postal del llac i la posta de sol de fons és memorable!

Vistes des del Camp 2

Mengem i a dormir aviat que al dia següent arriba el plat fort, fer cim! Ens llevem a les 2,30 de la matinada per sortir a les 3 i fer cim a l’alba. El camí és complicat i relliscós, és tot sorra volcànica que no et deixa avançar amb comoditat, a més és fosc.

Finalment fem cim, les vistes, una passada! No hi ha paraules... Però fa molt vent i fred i no ens hi quedem massa estona, així que cap avall. Totes les dificultats que et posa la sorra al pujar són facilitats per baixar, pràcticament et deixes caure i vas lliscant sense massa esforç i amb rapidesa. Molt divertit.

La feina està feta, el mateix matí comencem a baixar fins a un poble pròxim, recollim les maletes i cap a la pròxima parada. Ara si que toca sol i platja, a les Gili per recuperar-nos una mica de l’esforç!

Cim del Rinjani (3726m)

Com sempre podeu veure totes les fotos al Picasa!
Salut!!!