Yangshuo, memorable!

El nostre viatge continua, deixem Hong Kong el dia després d’acomiadar el Pau en direcció a Guilin.

Abans, però, fem una parada a Shenzhen, és una ciutat que està a la frontera amb Hong Kong i que es famosa per que hi pots trobar de tot, fals, però de tot!! Sabent com se les gasten els xinesos esperàvem que fos gran, però es que era gegant! Un centre comercial de unes 6 plantes amb infinitat de botigues a cada planta, per perdre-s’hi. Ens hi vam estar unes 7 hores mirant i remirant, i crec que no ho vam veure tot... Finalment, el balanç va ser acceptable, una jaqueta i unes quantes samarretes van ser les nostres captures. En quant a preus, s’ha de dir que no eren res de l’altre món.

La nit de Yangshuo des de l'hostal

Aquella mateixa tarda agafem un vol cap a Guilin on passem la nit, i el dia següent emprenem el curt trajecte que ens separa de Yangshuo en bus. Yangshuo, tot i ser força turístic, pot ser un dels racons que més ens ha agradat del que portem de viatge, una ciutat petita, envoltada de muntanyes que s’il•luminen durant la nit, un riu amb un encant especial i un munt de camps de conreu pels voltants.

Excursió pel riu

No vam perdre el temps; només arribar vam fer un reconeixement pel poble, veure el riu, unes quantes botigues... dormíem al Yangshuo 11 Hostel que tenia una terrassa amb unes vistes espectaculars, i una gent molt amable.

El següent dia ens vam plantejar fer una excursió a peu per la riba del riu, riu a munt per després baixar amb un dels abundants “bamboo boat” que t’ofereixen sense descans. Tot i alguns entrebancs pel que fa a la orientació i uns quilòmetres de més (els mapes son pèssims), vam arribar al destí. És important destacar que, gràcies al retard amb la caminada, vam agafar el Bamboo força tard, això fora de ser un inconvenient ens va permetre gaudir d’un trajecte molt més tranquil, ja que no hi havia aglomeracions de barques fent el recorregut. Molt recomanable!

Baixada en "Bamboo Boat"

El dia següent vam canviar de medi, deixem el riu per anar cap al camp, dit i fet, lloguem unes bicis per 20 RMB uns 2,5€ per tot el dia i ens endinsem cap a les zones més apartades. La llibertat que et dona la bici ens va permetre fer un llarg trajecte; el paisatge estava dominat pels camps d’arròs, també altres tipus de conreus, fruita, verdures, etc. Amb tot, a ser una sortida molt maca, amb racons de postal i la gent dels pobles molt hospitalària, que sempre ho fa més agradable.

Ja el darrer dia, amb l’Esteve mig mort a l’hostal per la pallissa del dia anterior, el xavi i jo decidim pujar al Moon Hill, una muntanya que té un peculiar forat a la part superior. No més de 2 hores en pujar i baixar. Havíem completat el cercle! Riu, camp i muntanya! Jeje!

Per la tarda emprenem la tornada cap a Guilin amb la tristesa de saber que l’Esteve havia de marxar el dia següent de bon matí... Un bon amic que ens ha acompanyat els primers dies d’aquest llarg viatge. Gràcies per tot Esteve! Ens retrobem ben aviat!

L'Esteve, sempre en forma!!

Més fotos a picassa! i el pròxim post ja entrem a Vietnam! Quasi que ens hem ficat al dia!!

Salut!

Hong Kong

Només trepitjar terres de Hong Kong un ja té la sensació d’entrar a un nou món completament diferent a Xina, i és que tot i formar part de Xina, Hong Kong ha adoptat un caràcter, un estil de vida i una personalitat totalment cosmopolita degut a l’influencia d’haver estat durant 100 anys una colònia anglesa (des de el 1997 ha tornat a ser territori xinès). L’inconvenient que personalment l’hi trobo com a motxiler, on contínuament t’estàs mirant la butxaca “amb el puny ben tancat! ;)”, són els preus elevats; en molts aspectes es podrien assimilar als preus que trobem a Barcelona, i per tant amb un parell o tres de dies hi ha temps suficient per fer una presa de contacte de la ciutat.

Els allotjaments (hostels, guest house, ...) són ben peculiars; els més assequibles (uns 100 HKD, 12 €) i es troben a Tsim Sha Tsui, el nostre concretament al carrer Nathan Road on només arribar vam al·lucinar una mica. S’entra per una espècia de mercat indi, que resulta ser també el hall de quatre edificis gegants d’unes 20 plantes d’altura i que totes elles estan plenes de Guest House. Lògicament t’has de fer lloc entre múltiples ofertes que t’arriben per totes bandes per comprar rellotges, tratges a mida, massatges i habitacions fins a poder arribar a l’ascensor. Com a tot arreu hi ha de tot i el nostre va acabar sent força curiós, una habitació amb dos llits dobles. 

Per aquesta zona de la ciutat no hi ha molt a visitar exceptuant alguns mercadillos plens de fakes que et trobes una mica més cap al nord. El millor probablement és passejar per els carrers i deixar-te portar per la gent.

Passejant per Tsim Tsha Tsui

Vista de Hong Kong Island des de el moll de Tsim Tsha Tsui

Hong Kong Island, l’illa que et trobes més al sud, concretament a la zona de Central es podria dir que és on hi ha la flor i nata de Hong Kong; molts centres comercials d’alto postín, botigues de les millors marques de roba, rasca cels, centre de negocis, el Soho (no podia faltar a una gran ciutat), i altres com el Victoria Peak, una muntanya ubicada més el sud que t’ofereix unes vistes impressionants de tot Hong Kong. Per a pujar-hi tens dues opcions, pujar a peu (una horeta per unes pendents força enfilades) o amb un tramvia (58 HKD). Dalt de tot hi ha un edifici força modern on a mesura que vas pujant per arribar a la terrassa per veure les vistes et vas trobant amb múltiples botigues i un restaurant Buba Gump!!!. De la terrassa es pot comprovar com Hong Kong amb un territori no massa extens (almenys això creiem), hi caben més de 7 milions de persones, i és que la majoria d’edificis són pràcticament rasca cels.

Vista de Hong Kong des de el Vistoria Peak

El Soho

A Hong Kong ens hem despedit del Pau, ell ja ha tornat cap a caseta i s’ha de dir que amb el seu gran nivell de xinès les coses han estat molt més fàcils i també força més divertides!!! Entre tot ha fet que comencéssim aquest viatge una mica en mode de proves o d’entrenament. Gràcies Pau!!! Una abraçada!

Fins aviat Pau!

Ara seguim el viatge amb el Ferry i l’Esteve en direcció a Yangshuo (Guilin); bé no ho hauria de dir però realment ja estic escrivint des de Vietnam, però ens falten moments per escriure i actualitzar el blog, així que anem una miqueta amb retard. La pròxima entrega de les grans excursions i paisatges d’insomni de Yuangshuo no tardaran! Fins aviat!

No us oblideu que podeu anar veient la resta de fotos al Picassa!!!

De Tunxi a Fenghuan: 1.500 km de tot

Després de la segona etapa del viatge per la Xina (trekking per Huangshan, la muntanya groga) ens esperava un llarg viatge fins a Fenghuang a la província de Hunan, un poblet artesanal i força autèntic on hem pogut comprovar que bona part de l’actual població es guanya els calerons amb els turistes, per tant altra cop aglomeracions de gent!!! Bé com que això ara no toca, ho explicarem en algun dels propers blogs i ara ens centrarem en l’espectacular viatge fins a Fenghuang, el qual és una clara mostra de les diferents formes i estils de transport públic per la Xina. Ho deixem aquí, amb les nostres opinions i consells i així qui vulgui pot triar sense trobar-se amb sorpreses inesperades.

Per posar-vos en context, després de l’esgotador trekking de pujada a Huangshang, una nit per oblidar a l’escandalós hotel del Mr. Cheng i altre cop l’esgotadora baixada de Huangshang, ens trovabem a Tunxi comprant un bitllet de tren en direcció a Nanchang, un “poblet” (1.500.000 habitants) que ens ve de pas per agafar un altre tren direcció a Huaihua i d’allà un bus que ens acabarà portant a Fenghuang, el nostre objectiu.

Tornem a Tunxi, després de la gran dificultat d’entendres amb la venedora no queden casi bitllets i el millor que ens pot oferir és un llit dur, una cadira dura i dos lliures (180 RMB, 18 euros). “Embarquem” a les 11 de la nit, per sorteig el Pau es dirigeix cap a la llitera dura, l’Esteve a la cadira dura i en Ferry i jo cap a .... més cadires dures, entre motxilles, xinesos encuriosits i desorientats per no saber on anar, trobem un parell de llocs entre 4 xinesos els quals es van quedar ben contents per compartir cadira entre forasters. A la sortida del tren, tots amb una mica de mala llet, vam intercanviar impressions i la veritat és que tots les vam passar força putes. El tema cadires: ho podríem equiparar als trens regionals de la renfe de cadires dures, però de 9 hores de durada, que amb el desgast acumulat de no haver dormit la nit anterior, del trekking, de la quantitat de xinesos que ens envoltaven tot encuriosits amb la nostra presència i de les fortes olors que de tant en tant s’interposaven entre tu, el tren i el vull dormir!!! doncs es va fer un pel llarg. Tot plegat una experiència més, que un cop passada, fa gràcia :)

Arribats a Nanchang comprem els bitllets de tren en direcció a Huaihuan, un poble a uns 70 km del destí final Fenghuang. Aquest cop vam estar més de sort i vam trobar 4 bitllets per lliteres toves, o sigui una habitació per nosaltres quatre amb uns llits meravellosos! Un altre rollo, el tren era de la mateixa categoria, però on en uns vagons t’hi trobaves la classe baixa xinesa, en aquests hi havia els qui se’ls podien gastar més. Vam pagar 300 RMB per persona ( 30 euros) per un viatge d’unes 11 hores.

Un cop a Huaihuan busquem hotel, i el dia següent agafem un bus direcció a Fenghuang. Entre camins destrossats, revolts recargolats i conductors ..... arribem sans i estalvis al nostre destí.

Fins aquí us deixo, ja que d’aquí uns moments en Pau toca a un bar d’aquí al voltant i no hi podem faltar!

Una abraçada i records a tothom.

PD: altre cop disculpeu-nos, però degut a les pèssimes conexions i que la majoria de webs a la xina no funcionen encara no podem adjuntar fotos als blogs i fer-los així una mica menys espesso!!!

Huang Shan

El viatge cap a Huang Shan va ser prou còmode (132RMB), dins del que és “normal” entre els xinesos, el bus anava ben plè i només sortir de Shanghai va començar el recital de bòmits i escupinades, amb tot li donava un ambient especial...

Aquest bus ens deixava a Tunxi a uns 70 Km de Tang Kou que es el poble al peu de la muntanya de Huang Shan. Per aquest últim tram vam agafar un mini bus de linia per 15RMB. Per aquests enllaços comptes sempre amb l'ajuda inestimable de la gent de la zona que sempre s'agraeix tot i que, no sempre estas segur d'haver-los entes o que ells entenguin.
Arribats a Tang Kou varem caure ràpidament a les mans de Mr. Cheng, un tio peculiar que regenetava un restaurant i que controlava tots els moviments dels visitants extrangers. El cas es que era un guia que parlava anglès amb un molt bon accent i que muntava la visita a Huang Shan de dalt a baix; hotel, menjar, excurcions, ...
Tot i que no era la nostra intenció inicial ens va convenser que valia molt la pena estar-se una nit a la muntanya per poder-la disfrutar més. Nosaltres voliem fer la excurció en un sol dia.
Mr. Cheng ens va semblar un tipus peculiar i legal fins que vam veure l'habitació de que ens va reservar a la muntanya. Ens va amagar com era l'habiatació; consistia en una habitació compartida amb 12 persones més que estava dins d'un hotel de 4 estelles, diguiem que era el galliner del hotel. Segurament, si ens hagues explicat com era l'habitació d'entrada igualment l'haguessim agafat, el fet es que ens vam sentir una mica enganyats, i a més valia 130RMB (uns 14 euros).

Bé, després d'aquest apunt a destacar, l'excursió va estar prou bé; comecem a caminar a la entrada inferior de la ruta de l'est del parc de Huang Shan (entrada amb carnet d’estudiant 45RMB), comencem a pujar les escales del primer tram fins a la segona porta. Tot i la calor i la humitat, aquest tram va ser realment maco ja que es poden veure diverses cascades durant el camí que li donen un encant especial, a més, tot i que en aquell punt no ho podiem percebre, allò que ho feia bonic es que no hi havia gairebé gent en aquest tram.

Després de 2,30 hores de caminada varem passada la segona porta del parc (115RMB), d'on comença el telefèric i on s’hi pot accedir en bus. A partir d'aquí la pujada es fa més dura i menys lluida. A més el nombre de xinesos creix exponencialment a mesura que s'arriba a dalt. Al cap de 3,30 hores des de la segona porta arribem a dalt, molt cansat, molt suats i plovent. Estavem morts i amb ganes d’una bona dutxa i un descans merescut. En aquest punt ens trobem amb la sorpresa de l'habitació que explicaba. Com podeu entendre, ens va ficar una mica de mala llet! Finalment i d'esprés d'intentar arreglar-ho sense èxit ens vam resignar i vam passar la el que quedaba de tarda al hall de l’hotel on fins i tot vam sopar les nostres sopes xineses preparades.

La sensació que tenim a casa nostra que als xinesos els encanta fer turismer en grup i seguint una bandereta i un megafon la podem comfirmar rutundament. Aquesta gent es mouen en massa, els encanten les aglomeracions de gent. En aquesta muntanya hi havia una cantitat infernal de xinesos. I, es clar, això li treu part de l’encant que te, malgrat això es molt recomanable, sobretot pel següent dia, el de la baixada.

Ens vam aixecar molt cansat per que no vam poder descansar gaire bé a l'habitació, poques hores de son i uns llits molt durs i incòmodes. De bon matí teniem la opció d’anar a veure la sortida del sol entre les muntanyes, però al final no hi vam anar ja que ens van dir que hi havia molta gent i que era fins i tot difícil trovar un lloc per fer una foto...

Així que de bon matí, sobre les 6, vam empendre el descens per la via de l’oest, més llarga, i amb la intensió de ser un altre cop abaix al mig dia. La primera part del descens es impresionant; el caminet transcorre per un congost amb trams on esta completament penjat del buit, les vistes de la muntanya son espectaculars, esperem poder penjar les fotos quan mes aviat millor, son realment xules.
Finalment el descens va tenir un tram de pujada per un problema d'orientacio, pero aixo ens va portar por una ruta molt poc transitada pels turistes i que tenia la seva part aventurera, jeje! malgrat aixo vam arribar a l’horari previst a baix.

Sense perdre ni un segon vam agafar el primer bus cap a Tunxi i alla un tren direccio Fenjuang.
El dia no acaba aqui, ni molt menys, el viatge amb tren ha estat una d’aquelles experiencies dures que et porta un viatge com aquest. Pero... ara no ho explicarem per que estem cansats i es tard...
El proxim post promet, no us ho perdeu！
Escribint des de Huaihuan de cami a Fenjunag us enviem una abracada!!!

Últims dies a Shanghai

Una vegada recuperada la motxilla ja podem dir que estem a Shanghai tal i com havíem d'estar des de el principi de tot, amb roba per uns quants dies, medicines i sense la inquietud de si apareixerà o no la motxilla.
Doncs si, després d'esperar innocentment que ens enviessin la maleta a l'hostal, tal i com ens van prometre a Londres, vam estar parlant amb uns catalans de Terrassa que havien passat per la mateixa situació uns mesos avanç i ja ens van dir desde el principi que a Xina això de portar les maletes perdudes a l'hotel o als hostals no es porta. Dit i fet, després d'uns quants intents de contactar amb l'aeroport ens van comunicar que avui dimarts 16 la motxilla arribaria a l'aeroport de Shanghai!!!
Amb la motxila entre nosaltres i sabent que l'Esteve arriba a Shanghai dimecres al matí, ja hem començat a planejar els propers dies per terres xineses i hem comprat els bitllets amb bus direcció a Huangshan per el dijous 18 de bon matí. Huangshan és una regió del centre de Xina la qual rep aquest nom per la montaña de Huang (muntanya groga, el nostre destí) i està situada a uns 600km al sud-oest de Shanghai. En principi el trajecte en bus ha de durar unes 8 hores més unes quantes que no sabem per arribar prop de la montaña, així que de bon matí, en Pau, l'Esteve , en Ferry i jo enfilarem cap al centre de la Xina.

Després de l'aventura per comprar els bitllets, unes 3 horetes anant i vinguen per l'estació de trens de Shanghai, hem enfilat cap a Old Town City (recomanat a les guies), on ens imaginàvem algo com lo viejo de qualsevol ciutat, però amb estil xinès, i ens hem trobat amb un estil de port aventura amb més gran i sense atraccions. Potser ens hem equivocat de lloc...
Després d'un sopar estil tapeo Xinès hem enfilat cap a l'hostal amb una mena de tuk tuk elèctric força ràpid amb capacitat per a un i mig, on he tingut la sort d'ocupar el lloc del mig i el pau i en ferry amb mig cul per fora a cada costat. Un trajecte ben divertit per el mig de la ciutat, del tot recomanable.

I fins aquí tot el que volíem explicar dels últims dies a Shanghai. Ens veiem en el pròxim post a les terres grogues de la Huang Mountain.

PD: No us enfadeu! estem impacients per a començar a penjar fotos!!! però de moment les connexions no són massa bones, així que tan bon punt poguem les començarem a publicar.

Ja estem a Shanghai

Hola amics i amiguies, ia hem arribat a Shanghai!!
Val a dir que el viatge va ser complicat, una odisea en tota regla; el primer vol de reus a luton el van cancelar per problemes metereologics, i ens vam haver de buscar la vida per arribar a Londres a temps d'agafar el vol cap a Shanghai. Estavem perduts a casa nostra, jeje! finalment vam trobar un vol de barcelona a Heatrow passant per bruseles que ens anava be per mes de 300 euros! tot i el preu no teniem cap altra alternativa possible, aixi que cap a barcelona de matinada...
superada la primera odisea (odisea 0.1) arriba la odisea 0.2; aquesta encara esta en marxa. al vol cap a Heatrow ens van perdre la motxilla del xavi a bruseles!!!!! no podia ser! estavem a Londres esperant les maletes i no sortia! portavem un dia sencer sense dormir i discutint amb tothom per que ens donessin una solucio, quin lio. Finalment agafem el vol cap a Shanghai sense una maleta i amb l'esperanca que quan trobessin ens l'enviessin directament al hostal de shanghai.
Un cop a Shanghai ens vam trobar amb el Pau que ens esperava a hostel, un lloc forca acollidor molt a prop del centre de la ciutat, es diu Biktime. Recomanable 100%, la gent es molt amable i una de les coses mes importants: te aire acondicionat a les habitacions! detall important si tens en compte que a Shanghai la calor es insoportable! 38-40 graus a la sombra i una humitat que no et deixa ni respirar.
Despres de agafar la habitacio, una dutxa i un petit descans vam sortir a fer un vol per la cituat, vam anar a una suposada festa recomanada per una taiwanesa que va resultar una classe d'angles per a xinos, jeje! no em pregunteu que hi feiem alla... despres de sortir d'aquell cames ajudeume vam anar a sopar a un centre comercial sense massa interes i d'alla cap a l'hostal a dormir!

etiquetes3