Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vietnam. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vietnam. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 de novembre del 2010

Saigon i el Delta del Mekong

La última parada de la primera part d’aquest viatge és Saigon, de nou a Vietnam i des d’on agafem el pròxim vol que ens portarà a Kuala Lumpur. Però abans de pujar a l’avió tenim temps per fer una visita per la ciutat i conèixer la desembocadura del Mekong, l’hem acompanyat fins aquí, que millor que acomiadar-nos visitant el seu delta?

Carrers de Saigon
Saigon o la Ciutat de Ho Chi Minh és una ciutat gran, moderna i en constant expansió, recolzada per una potent industria situada a les afores de la ciutat que assegura la seva prosperitat, no envà, està considerada com la capital del sud de Vietnam. Té una població d’uns 8 milions d’habitants i 3 milions de motos, dades oficials. Les extraoficials, com a les manifestacions de casa nostra, al voltant de 12 milions de persones i uns 6 milions de motos. Us podeu fer una idea de que significa creuar el carrer...
Ens vam allotjar en la zona de Pham Ngu Lao on es concentra la major part de turistes que visiten la ciutat; bars, restaurants, hotels, botigues, ... Bon ambient i, tot i la gran quantitat de gent i sobretot de motos, la vida a la ciutat és prou tranquil•la i agradable. La gent és molt més simpàtica i amable que no pas a la part nord del país, potser una de les coses que més ens va sorprendre.

War Remnants Museum
El primer dia vam fer un tomb de reconeixement per la ciutat tot anant a visitar el museu de la Guerra del Vietnam, el War Remnants Museum. Una mostra palpable del que va ser i el que va causar la guerra; Tancs i avions militars, armes, restes de bombes... i també fotografies i relats de les tortures, les massacres i els efectes del gas mostassa i el “napalm” sobre la població vietnamita, tot gràcies al que la primera potència del mundial va deixar caure sobre el país. Especialment interessant la mostra de fotografies de guerra i els històries dels periodistes que van treballar en la guerra.

El Xavi fent asmigues...
El següent dia ens disposem a fer un tour, no ens va quedar altre remei..., pel delta del Mekong. La visita, del tot preestablerta, ens va portar primer pel mercat flotant de Cai Rang al a zona de Cantho. Després a veure un taller artesanal de paper d’arròs i de dolços de coco, un explotació de mel, on el Xavi es va emprovar una pitó que li anava un pel gran... i, finalment, a menjar en un restaurant del cunyat del guia o el seu tiet, és igual. Per la tarda, una volta en barca tradicional, amb barret inclòs i cap a casa. En resum, potser no vam encertar el tour, però la veritat és que ens va decepcionar una mica.

I amb això s’acaba la nostra primera part del viatge, marxem d’Indoxina i entrem a Malasia. El balanç d’aquesta part és, com no, molt positiu; hem recorregut milers de quilòmetres per uns països increïbles i diferents a tot els que estem acostumats; ritmes de vida diferents, llocs sorprenents, hem tingut la sort de coneixer un munt de gent i ens hem fet una mica més asiàtics, jeje! Els palets xinesos ja no són cap secret!!

Així que la pròxima parada a Kuala Lumpur!! Fins aviat!! Visiteu el Picasa!

Salut!!

dimarts, 14 de setembre del 2010

Sapa i el cim d'Indoxina

Sapa és un poblet localitzat al nord oest de Vietnam a la província de Lao Cai, una zona muntanyosa on un dels atractius de la zona és la Fan Si Pan, la muntanya més alta de tot Indochina (3143 m s.n.m). Igualment, els espectaculars paisatges dels voltants, valls plenes de terrasses amb plantacions d’arròs, bestiar pasturant, múltiples comunitats habitades per diferents ètnies (H’Mong Negres, Dzao, ...) i el fàcil accés a la zona, fan que Sapa sigui un dels atractius turístics més populars de Vietnam.
Com tot té la seva part positiva i la seva part negativa, i mentre l’oferta d’activitats i tours són inacabables, l’estil de vida dels habitants autòctons  que majoritàriament es dedicaven a l'agricultura de subsistència, s’ha vist alterada i han hagut d’adaptar-se a la nova situació, continuant amb el mateix de sempre però amb els ulls dels turistes observant-los encuriosits a totes hores i lògicament també hi intenten treure el seu tros del pastís.

Bé, un cop feta la crítica ;) anem per feina! Instal•lats a un hostal força maco i barat (2,5 €/pax) ens passem el dia per el poble de Sapa veient què es pot fer i què es pot fer sense tour turístic. Conclusió! dediquem un dia a fer el cim del Fan Si Pan i un altre per visitar la zona dels voltants del poble. Per sentit comú i per obligació contractem un guia que ens portarà a fer el cim (28€/pax). Des de l’hostal ens van “aconsellar” fer el cim amb dos dies perquè amb un sol dia podia ser molt dur, doncs havies de contractar un tour que feies nit a uns 2.800 m i el dia següent continuaves fins al cim; aquí no ens van fotre i ho fem amb un dia.
Vista des de el Fan Si Pan

A les 5:30 a.m ens ve a buscar el guia, un xavalet de 21 anys que puja al cim dia si dia també, o sigui un màquina. Ens acompanyen al peu de la muntanya amb jeep i comencem la caminada. Oju!!! Que el guia vam amb xancles! I com corre el cabró! Per terrenys ben humits, plens de pedres relliscoses, grimpades força dretes, pujades i baixades i bambú per tots costats anem fent fins que fem cim al cap d’unes 4 hores. Tot i que el temps ens va acompanyar (no va ploure) tots els voltants de la muntanya anaven plens de boira, així que de vistes poca cosa. Després d’un entrepà de paté amb cogombre i quesitu manegat pel guia tirem avall. Després de 5 horetes i mitja arribem a baix renegant i fets pols. Un bon sopar, bol de nuddles per variar, i quedem amb el Miquel i la Daniela (companys del tour de Halong Bay) que també estaven a Sapa i anem a descobrir la nit Vietnamita, tota una experiència.

El dia següent, l’últim que passem a Sapa, optem per llogar una moto (2,5€/mig dia) i donem un tomb per els voltants. Una bona manera per a conèixer l’entorn i els poblats de la zona.
Camps d'arròs a Sapa



De bon matí un bus ens acosta a la nova destinació, Laos, i ens deix a Dien Bien Phu, una ciutat Vietnamita a la frontera amb Laos, on hi passem una nit per el dia següent creuar cap a Laos.
Records i una abraçada a tots els seguidors!!!

dissabte, 11 de setembre del 2010

Ha Noi - Ha Long Bay

Després de visitar Yanghsuo continuem el nostre viatge cap al sud, abandonem la Xina i ens endinsem a Vietnam.

La nostra primera presa de contacte amb el Vietnam és Ha Noi, la capital, una ciutat caòtica on les motos han pres el control dels carrers, i caminar es converteix en una autèntica aventura. Les ceres estan envaïdes per motos aparcades, restaurants de carrer o botigues de tot tipus, i obliga als vianants a ocupar el carrer i compartir espai amb els motoristes, que t’esquiven com poden i que el millor que pots fer es tancar el ulls i confiar amb la serva experiència en el terreny! Estressant!

Carrers de Ha Noi.
La nostra estada a Ha Noi és curta, un dia i mig, el ritme d’aquesta ciutat no ens acaba d’agradar. Tampoc la gent és molt amable, no es presten a negociar quan vols comprar, i si no acceptes el seu preu de sortida, sabent que és molt per sobre d’un preu raonable, es tanquen en banda i no et donen la possibilitat de regatejar, allò tant comú en tots els països asiàtics, i també a la resta de Vietnam.

Una mica decepcionats amb Ha Noi, decidim continuar el camí i contractar un tour de dos dies i una nit en vaixell per Ha Long Bay. No és la nostra intenció contractar tours però ens expliquen que Ha Long es visita en tour. Si intentes fer-ho per lliure, acabes pagant més i, a més, t’emportes una bona emprenyada discutint els preus amb la gent del lloc. Així que aquest cop passem pel tub!

Com que no hi ha mal que per bé no vingui, gràcies al tour vam tenir la sort de conèixer a dos amics, el Miquel i la Daniela, de Mallorca, encantadors i simpàtics, amb els que vam poder compartir bones estones al baixell, experiències i ens van recomanar llocs per als nostres pròxims destins. Des d’aquí us enviem una forta abraçada i esperem que el vostre viatge continuï tant bé com fins ara i que s’acabi com més tard millor!  

Ha Long Bay
La visita a Ha Long va ser molt maca, i vam descobrir un racó realment espectacular, però el que fa més especial un viatge és amb qui el comparteixes, i en aquest cas, la companya va ser grata; el Gerard, un tipus de Barcelona mig músic, mig escriptor i amant del caraoke. L’Egoitz i la seva parella, Bascos fins al moll de l’os. El Marco un tio ben tronat Italia-Alemany-Suís i el Miquel i la Daniela. A tots, us desitgem el millor!

No us oblideu de donar una ullada a les fotos del Picassa, aquesta vegada valen la pena!!!

La nostra pròxima parada, Sapa! Fins aviat i Feliç 11 de Setembre!



Per l'esquerra, Gerard, Xavi, Daniela, servidor, Miquel i Egoitz.