dilluns, 25 d’octubre del 2010

Temples d'Angkor

Tot i que en a hores d’ara ja som lluny de Cambodja i dels Temples d’Angkor, us volem explicar com va ser la visita del que és la construcció religiosa més gran del món (200 Km2). Un lloc que no et pot deixar indiferent encara que pensis que veure temples és avorrit per que tots són iguals.

La ciutat de Siem Reap és el punt de partida de la visita als temples, es pots escollir entre diferents entrades; un, tres o set dies. En el nostre cas, vam decidir fer la visita en un dia, 20 USD, temps just però suficient per veure els temples més representatius d’Angkor. A més, si compres aquest tiquet a la tarda, pots entrar i veure la posta del sol des d’un dels temples, i ja tens l’entrada per al dia següent. També és bo llogar un “tuktuk” per tot el dia (11 USD), la zona és gran i hi ha molt per veure.

Per ajudar-vos a situar una mica, és interessant saber que els temples d’Angkor són la joia de la cultura Khmer (jemer), construïts durant el període comprés entre el 790 i el 1300 dC en honor las Deus de les religions Hindú, majoritàriament, i Budisme, depenent del rei que governava en cada etapa. Els diferents reis de la era Khmer van construir els temples a Angkor per guanyar-se els favors i la protecció del Deu Shivá, considerat com el suprem protector de l’imperi, la seva imatge es pot observar en molts dels gravats que decoren els temples.

Els francesos es pengen la medalla d’haver descobert els temples d’Angkor el 1908, però en realitat aquests temples no van ser mai oblidats pels habitants de Siem Reap que seguien adorant els seus Deus a Angkor. El que si van fer els francesos va ser restaurar molts dels temples i documentar la història que s’hi amaga.

Prou d’avorrir-vos amb tanta història i comencem la ruta pels temples; el primer que vam veure, amb la posta de sol com a fons, va ser el temple Bakheng situat en un petit turó al qual s’hi pot accedir, si vols, en elefant. Unes bones vistes sobre Angkor que et feien agafar ganes de visitar-ho.
Angkor Wat

El dia següent era el plat fort de la visita! Tot just el primer temple que vam visitar va ser l’immens Angkor Wat, considerat per molts com la "8 meravella del món". El temple està envoltat per un llac i una zona emmurallada. Un cop passada la porta principal de la muralla un camí empedrat et dirigeix cap al construcció central. Al voltant del centre del temple pots passejar per un seguit de claustres amb les parets decorades amb gravats i observar les quatre torres de cada cantonada. Tot plegat et prepara per arribar a la torre centre on es guarda la imatge del Buda Thousand, al qual està dedicat.   

Bayon, el temple de les 1000 cares
No menys espectacular va ser el temple de Bayon; en forma de piràmide i amb una distribució de dues terrasses, que envolten el que simbolitzava el centre de l’univers  per a la cultura Khmer. En les 37 torres que decoren el temple hi ha esculpides cares de Deus, això li dóna un punt de enigmàtic que el fa realment bonic. Passejant pel seu interior sembla que les cares t’estiguin mirant constantment...

El conjunt central de temple d’Angkor es pot visitar tot passejant; el temple Baphuon, de estructura semblant al Bayon, caracteritzat per una passarel•la feta de petites lloses de pedra sospeses per centenars de columnes. També es pot destacar el Phimeanakas i el Palau Real, una terrassa amb petits llacs i diverses construccions disperses.
Arbres de Ta Prohm

Ja fora del recinte central d’Angkor la cosa no para, Ta Keo, construït en forma de muntanya on has de pujar unes escales altes i estretes no aptes per tots els públics, aquestes escales són així per donar sensació d’alçada al edifici, no per que els Cambodjans tinguin els peus petits. I Ta Prohm, on els arbres es barregen amb el temple, no saps si l’arbre aguanta el temple o el temple a l’arbre.

La visita acaba aquí, tornem amb el “tuc tuc” amb la sensació d’haver gaudit d’un lloc únic. Potser el post és massa espès i entendrem que no us l’hagueu llegit tot, és un resum del que vam veure que també ens ajuda a nosaltres a no oblidar un lloc com aquest i una mica de la seva història.

Bé amics, ens acomiadem fins al pròxim post, que esperem que no sigui massa tard. Ara estem a Indonèsia, o sigui que ens queda feina... Ja sabeu que teniu totes les fotos al Picassa!

Salut!

divendres, 15 d’octubre del 2010

4000 Illes

Ens dirigim cap a les 4000 Illes amb ganes de prendre’ns uns dies de descans, relax i hamaca. Ens llevem aviat i fem el trajecte que separa Pakse, on havíem passat els últims dies, i Ban Nakasang a les portes de Si Phan Don (4000 Illes en la llengua de Lao). D’allà ens dirigim directament a la illa de Don Det, que molta gent ens havia recomanat.

Esport oficial de les 4000 illes.
Tal com diu el nom, en aquesta part del Mekong, el riu es separa en molts ramals formant un conjunt d’illes que donen lloc a un laberint immens de terra i aigua. En aquesta zona, el Mekong arriba fins a una amplada de 14 Km en època de plujes!!

Un cop arribem a Don Det ens adonem de seguida de quin és el ritme de vida de la gent de l’illa; la seva única preocupació del dia és assegurar-se una bona hamaca per poder passar-lo sense fer massa, que cansa... Els nens juguen al caminet principal sense por que els atropelli un cotxe (no n’hi ha), mentre els grans o descansen o juguen a la petanca.

Trobem una Guest House que, com no, es diu Paradais, ens agafem un bongalow a la vora del riu per 20.000d (uns 2€). També té un restaurant on el menjar tel porten al cap de mitja hora, però que, tot s’ha de dir, està força bo! Així que ens disposem prendre’ns-ho en calma un parell de dies.

Tot sembla ser perfecte fins que durant la primera tarda d’estar allí el Xavi no és troba massa bé , té una mica de febre... no sembla preocupant i estem de sort que, si el que necessita és descans, estem al lloc indicat!

Cascades de Samphamit.
Deixem per al tercer dia la excursió en bicicleta fins a les cascades de Samphamit, a la illa de Don Kon, el Xavi sembla que està una mica millor, i el lloc no està lluny. L’espectacularitat d’aquestes cascades no està en la seva alçada, si no en la seva amplada i la quantitat d’aigua que hi circula, escoltes el soroll de la natura en estat salvatge!

Acabem la ruta en bici anant a una platja i a un racó de l’illa de Don Khon on prometen que es poden veure dofins, com passa en aquests casos, aquell dia no se’n va veure ni un!

El dia següent emprenem el camí cap a Cambodja, els temples d’Angkor és la nostra pròxima parada!

Salut!

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Vientiane & Pakse

Donada per acabada la relaxada estada al “Salou de Laos” seguim cap al sud direcció a Camboia. La propera parada es Vientiane, la capital de Lao. Per molts viatgers Vientiane serveix d’enllaç entre diferents destins de Lao, i és que com a ciutat i capital ofereix poc més que temples i bones vistes de l’imperiós riu Mekong.

Patousay
Pha That Luang
Després de comprar el bitllet per la pròxima parada, un nit bus que ens portarà a Pakse, ens queden 24 hores. Optem per llogar unes bicis junt amb la Maria i el Lucas i sense tenir cap ruta prefixada ens topem amb l’arc de triomf de Laos, el Patousay, sembla ser un punt de trobada entre els habitants de la ciutat. Tot seguit fem cap al símbol nacional de Laos que és també el símbol de la religió budista, el Pha That Luang; és un temple que va ser construït el 1566 per el rei Setthathirat, té forma d’agulla dorada i una altura de 45 metres. Originàriament estava rodejat per quatre temples més, dels quals només dos es conserven. Entrem en un d’ells, des del meu pobre punt de vista és com tots els altres temples que hem vist, força nou, l’arquitectura és molt semblant entre tots ells i tots consten de més o menys el mateix: vivendes per els monges, escultures de budes plenes d’ofrenes, una torre amb una campana i una amb un tambor, ... veiem com un monjo està esculpint una nova estàtua i juguem a futbol amb uns quants nens. Per acabar el dia fem un passeig per la vora del riu Mekong, unes vistes impressionants de la posta de sol i de Tailàndia!!! en aquest tram el riu fa de frontera entre Laos i Tailàndia.

El riu Mekong i Tailàndia al fons!
Ja cap al vespre pugem al nit bus i ens dirigim cap a Pakse. Per aquí a Laos i Cambodia, on el tren no és massa comú, han adoptat la costum de fer trajectes llargs amb bus durant la nit. Per el fet de ser de nit i que has de dormir si o si, el bus ja ve equipat amb lliteres a banda i banda de passadís, cada llit endinsa els peus cap a sota del cap del llit següent i així consecutivament. Una tortura de viatge!! Sense poder estirar les cames, bots i més bots i l’aire condicionat a tot drap feia d’impossible d’aclocar l’ull.

De matinada arribem a Pakse, una ciutat d’uns 70.000 habitants de la província de Champasak, i que com a atractius més notables de la zona són les ruïnes de Vat Phu i l’altiplà de Bolovens. Decidim llogar una moto per tres dies i recórrer els voltants de la província. Visitem les ruïnes de Vat Phu, una ciutat antiga d’arquitectura Khmer i de religió Hindú. A tocar també si pot veure una ciutat pre-ankoriana.

Vistes des de Vat Phu
El dia següent seguim en ruta i ens dirigim cap l’altiplà de Bolovens, allà visitem varies cascades, poblets de carretera, un parc amb elefants (el Ferry ja es sent realitzat!) i dormim a uns bungalows. Molt recomanable!  amb dos dies 200 km, una roda punxada i un bon record del Laos més rural.

El Ferry content després de veure elefants!!!
Coses que passen ...
La pròxima a les 4000 illes!!! Última parada de Laos.

Fins aviat!

divendres, 1 d’octubre del 2010

Luang Prabang i Vang Vieng

Deixem Luang Nam Tha amb la sensació d’haver viscut una experiència irrepetible, autèntica, amb els habitants d’Akha. I efectivament és així, la cosa canvia ràpidament. La nostra següent parada és a una petita ciutat anomenada Lunag Prabang, situada al centre de la zona nord de Laos, repleta d’edificis colonials francesos i de Wats (temples Budistes).
Vistes des de Phu Si

Riu Mekong
Luang Praban és una parada obligat per a tots els visitants de Laos, i com era d’esperar, la ciutat està completament encarada al turisme. Nigth Market de menjar, roba tradicional i articles de regal, un munt de Guesthouses, agències de viatges amb milers de tours, “tuctucs” que et poden transportar amb tots els sentits...

Fem un dia de recorregut per la ciutat, visitem diversos Wats, Phu Si està a sobre d’un turó, és el més conegut potser per les vistes sobre la ciutat. Passegem per la bora del riu Mekong, és la primera vegada que el veiem i a partir d’ara l’acompanyarem fins a la serva desembocadura al delta del Mekong.

Cascades de Kuang Si
El dia següent ens disposem a fer una ruta en bici fins a les cascades de Kuang Si passant per la plana dels elefants on els turistes més adinerats fan classes de doma, nosaltres ja ens comformavem en veure’ls i prou. El cas es que aquesta vegada la bici havia de ser una bici de passeig petita i sense marxes... després d’una hora de suor i llàgrimes camí de la plana dels elefants decidim fer marxa enrere i mirar de llogar una moto, molt més sensat...

Finalment ni bici ni moto per que el lloguer era caríssim. Convenim un preu amb un “tuctuc” per anar a les cascades i decidim, tot i la il•lusió que em feia a mi especialment, deixar els elefants per una altra ocasió.
Les cascades de Kuang Si i l’entorn és força espectacular, a més pots fer-te un bany que ve de gust amb aquesta calor. També hi ha força turistes i has de pagar entrada, però això ja ens ho esperàvem.


Decidim continuar el camí i deixem Lunag Prabang per anar cap a Vang Vieng. De seguida ens adonem que Vang Vieng s’ha convertit en el motiu de visita a Laos per a molts joves turistes que busquen festa, alcohol i poca cosa més. És un poblet ple de bars on la gent jau a veure Friends o Family Guy sense descans, temporades senceres una rere l’altra.

El motiu que ha fet agafar fama a aquest poble és la pràctica del Tubing, consisteix en baixar pel riu amb un flotador (neumàtic), a les bores del riu es concentren molts bars des d’on et tiren cordes per que t’aturis a fer un Bucked (un cubata en un cubell). Com us podeu imaginar la festa està assegurada, i de quina manera. És curiós veure com joves de tot el món (especialment anglesos i australians) es reuneixen en un poblet perdut de Laos per anar de festa!!

Sortida en bici, voltants de Vang Vieng
Nosaltres com que som alternatius vam llogar unes bicis... I la veritat es que sortir del poble significa entrar a Laos, poblats, gent amable que et saluda, animals al mig del camí, rius per creuar... Molt més gratificant que Friends!

Tot i que primer no teníem clar si fer el tubing, finalment ens convencen les històries que ens explica la gent i ho provem el darrer dia. El més divertit era tirar-se al riu amb tirolina o tobogan, vam fer unes parades i  tot el recorregut riu avall. L’experiència va ser prou bona i es que si vas a Vang Vieng i no fas tubing, es que realment no hi has anat!!

Recordeu que podeu veure totes les nostres fotos al Picassa!! Salut!

Tardem una mica en actualitzar per que en aquest país les connexions no son ni bones ni abundants...