dimecres, 26 de gener del 2011

Melbourne i la Great Ocean Road

Ens acomiadem de la Bernardette. Gràcies per la companyia, les ostres, els filets de canguro, la Frazer Island...!!! i gràcies també pels magnífics posts!!!  I de Sydney, una gran ciutat que sorprèn pels seus aires tranquils i relaxats poc propis de les grans metròpolis.

Per endavant tenim 10 dies que continuarem igual, cotxe i més cotxe per recórrer 2000 km fins a Adelaide,
on deixarem la gran illa per aterrar a les esperades i somiades illes Fiji. Dit així, 2000 km amb 10 dies, no semblen  pas massa, però havent-hi Melbourne pel mig i una de les rutes de carretera més famoses del continent, la Great Ocean Road, els 10 dies poden ser  una mica escassos.

El Ferry i un canguro
Arribem a Melbourne després de dos dies de cotxe  per carreteres solitàries i paisatges espectaculars que dibuixen la South Coast. L’altre opció, passant per Camberra, la desestimem, ja que tot i ser la capital no ens va semblar tant rellevant. Com a anècdota i sentint-ho molt per la Bernardette, que desitjava trobar cangurs en llibertat, ens topem amb tres cangurs, aparentment pare, mare i fill que rondaven per un poblet com per casa nostre poden rondar gats o gossos en busca de menjar.


Volent no ser menys i seguir sent una amigable “competidora” de Sydney, Melbourne igualment presenta una aparença de gran ciutat dinàmica i cosmopolita, amb grans edificis i imponents infraestructures, tot i així, des de el meu punt de vista, molt li falta poder-se equiparar amb Sydney. La visitem amb un dia. Fem unes compres al que es diu el mercat descobert més gran de l’hemisferi sud, el Queen Victoria Market. Passegem pels carrers del centre fins arribar a la Federation Square, abarrotada de gent, que curiosament, està esperant  l’aparició a un escenari de la fins llavors totalment desconeguda per nosaltres, Oprah Winfrey. Dinem al Xina Town i un autobús gratuït que et fa la volta pels llocs més destacats de la ciutat ens va com anell al dit per fer una becaina i òbviament, acabar de veure la ciutat.

Queen Victoria Market

Seguim direcció la Great Ocean Road, ruta d’uns 250 km entre Torquay i Warrnamboo, d’est a oest, al sud d’Austràlia. Aquesta famosa ruta ofereix múltiples escenaris de l’agresta costa del mar de Tasmània, així com vàries zones boscoses per veure Coales i altra vida salvatge. La ruta es recórrer amb cotxe i contínuament es troben indicacions de vistes escèniques i punts d’interès per parar, gaudir del paisatge, fer quatre fotos i seguir endavant. També és una zona famosa pel surf i de fet, a Torquay, s’hi troba la casa de Rip Curl, el poble amb el qual els fundadors de la marca es van inspirar. Fem nit a Apollo Bay, un poble originàriament pescador que s’ha adaptat al surf i al turisme. Uns quilòmetres més a l’oest s’hi troba el Cape Otway National Park,on hi ha el far més antic d’Austràlia, de 1848. Veiem Coales! ens  hi apropem a tocar mentre ells dormen als arbres del costat de la carretera. Semblen mansos i dòcils, però amb les urpes que tenen millor no molestar-los.

Great Ocean Road
Continuant més a l’oest arribem a un dels punts més fotografiats de tot Austràlia, dins el Port Campbell National Park. Milers d’anys d’onades i marees han esculpit la roca sedimentària de la línea costanera i han format múltiples pilars, gorges i arcs molt impressionants. Entre els més destacables hi ha els 12 apòstols. Originàriament 12 pilars de roca dels quals ara només en queden 6. També trobem el Loch Ard Gorge i la Shipwreck Coas, que sense saber com descriure-ho, millor mirar les fotos que ho diuen tot :)

  
12 apòstols _ Great Ocean Road
Tot i ser recomanable disposar d’una setmana per la Great Ocean Road, nosaltres hi estem tres dies per poder arribar a Adelaide i així disposar d’un dia per visitar-la (des del meu punt de vista  no cal) i el més important, preparar l’estada a les Fiji.

Fins aviat!!! I més fotos al Picassa!!!

dijous, 13 de gener del 2011

De Cairns fins a Sydney (Part 3)

Posta de sol, Newcastle
De Brisbane fins a Sydney, decidim que ho farem amb tres dies. Sortim a mija tarda i la primera parada a Coffs Harbour, un poble dels molts que hi ha en aquesta Costa Daurada (Golden Coast) d’Austràlia. És el paradís dels surfistes! L’endemà ens dirigim cap a Newcastle. Parem per dinar, a mig camí, a la vora del mar. Volem arribar aviat a Newcastle. Diu la guia que és una ciutat amb port i bones platges. El port és comercial. D’aquí surt gran part del carbó que exporta Austràlia. L’hostal (YHA) és un casa senyorial “antiga”(ho poso entre cometes, perquè a Austràlia l’antiguitat és relativa: 250 anys com a màxim!). La veritat, molt confortable i cèntrica! Fem una passejada pel passeig a la vora del mar i descobrim com ho fan per banyar-se amb aigua salada, però sense els problemes de l’oceà. Arran de costa, fan una mena de piscines aprofitant l’aigua del mar. Els surfistes, però, no tenen por ni a l’oceà, ni al capvespre. No sabem perquè, però ens adonem que ara és una hora menys que quan al matí vam sortir de Coffs Harbour. Al mateix país hi ha una hora de diferència entre dalt i baix. Curiós!

Els coales mediten, no dormen
L’endemà tenim programa: anar a la reserva d’animals Blackbutt (a veure si per fi podem veure cangurs i coales) i a  Hunter Valley, la vall del vi. Vam disfrutar veient d’a prop els coales i fent-los fotografies: com dormen, com es mouen, com es rasquen, com es netegen, .... Els cangurs, no tant, però els vam veure saltar!. També vam veure rèptils i ocells de moltes menes.

El muntatge de les bodegues és impressionant. Caldria aprendre dels australians i com es saben vendre! Estan orgullosos dels seus productes, sigui vi, oli, fruites, verdures, ... Han fet una regió del vi on s’hi fan tours a diari des de ciutats que estan a dos i tres-cents quilòmetres. Aprofiten per a fer degustació de formatges, xocolata, oli, ... (no vam veure els olivers per enlloc, però sí que en vam degustar mil productes derivats!)  Com sempre, no es tracta només de fabricar, si no, allò que és més important, és saber-ho vendre.

Cuinant carn de cangur
Vam menjar carn de cangur dalt d’un turonet envoltats de vinyes que s’escampaven per la falda de les muntanyetes. Això de les barbacoes elèctriques o de gas, també és un bon invent que caldria copiar! Fins hi tot ens hi podem escalfar l’aigua per fer cafè!
Marxem en direcció a Sydney. No volem arribar tard! Portem el mapa i sabem on anem, però ja tenim ganes d’arribar-hi! Estem només a 200 quilòmetres!

SYDNEY

L’entrada ja va ser triomfal. Ens esperaven per fer-nos la foto!!! Us ho explicaré: entrem pel pont del port, Harvour Bridge, el famós! Calia pagar. No volen cash, preparem la targeta. Amb la targeta a la mà, esperem saber on cal posar-la, però només veiem un cartell que diu NO STOP. Doncs nosaltres tirem avant! I és llavors que peten els flashos! Encara ara, després de veure-ho d’a prop l’endemà quan vam passar pel pont, no sabem on s’havia de pagar. Esperem que la rebuda no ens costi massa cara!!!

Vista del Rocks, el Harbour Bridge i l'Opera House
Els Tres a Sydney!!
Que dir-vos de Sydney? Una ciutat construïda a la vora del mar, que viu de cara al mar! I si mireu el mapa veureu que a Sydney el mar entra com si fossin les ries. Això fa que hi hagi molts quilòmetres de costa dins la ciutat. Més de quatre milions de persones hi viuen, però no deixa de respirar-s’hi un aire de ciutat residencial. Hi ha més cotxes que a Brisbane i més bons. Però la gent no pita ni sembla tenir pressa. Per exemple, en dilluns, els esplèndids restaurants de la vora del port estan plens de gom a gom. Potser ho fa que s’apropa Nadal i els sopars són d’empresa. No sé, però s’ho munten bé!
Refresqueu la imatge del port de Sydney, el pont, l’òpera, el jardí botànic reial, els Rocks (les primeres cases que van construir els anglesos quan van fundar la ciutat), els gratacels del costat, les cases residencials de l’altra riba. Una imatge relaxant, una experiència única. Com diu el Xavi, aquesta ciutat és l’enveja de moltes ciutats del món, per la seva relació amb el mar que forma part de la ciutat. L’últim dia ens la vam passejar de nit amb el ferry. Tant de nit com de dia és espectacular!

Bondi Beach
Ens vam acomiadar de Sydney visitant la platja més famosa d’Austràlia, “la Bondi”. Recordeu que a Austràlia sempre t’has de banyar “between flags”, és a dir, entre les banderes que marquen l’espai. La resta és perillosa pels corrents o pels taurons. Ah, impressionant el muntatge dels vigilants de les platges: buggy, altaveus, planxes de surf, uniformes, més de deu “liveguards” (vigilants), ...

         Bernardetta

De Cairns fins a Sydney (Part 2)

A la meitat del camí, ens parem a Hervey Bay. Ens han recomanat aquesta parada per tal de passar a l’illa que hi ha davant, Fraser Island. És una illa de sorra de 120 km de llargada. Vam tenir molta sort perquè, a l’anar a buscar informació sobre com poder fer l’excursió per lliure (els viatges organitzats són cars (165$) i en autocar 4X4, ens vam trobar dues germanes alemanyes, que volien fer el mateix. Per tant, aquesta experiència la vam compartir amb elles.

4x4 i aventura!
Érem cinc viatjant amb un Toyota Land Cruiser per la sorra d’una illa màgica. Ens va sortir per la meitat de preu i, a més a més, paràvem quan i on volíem. Vam travessar l’illa de W a l’E per camins de sorra, entre boscos d’eucaliptus i altres espècies d’arbres i matolls de sorra. Després vam recórrer una platja que no s’acabava mai! Va de nord a sud de l’illa per la costa E, sense interrupcions. Ens vam para a diferents punts: a la muntanya de sorra de colors, al vaixell embarrancat (Maheno Shipwreck) i a la Eli Creek, un riuet d’aigua dolça i transparent que arriba a l’oceà per entremig d’hibiscus de flors grogues.

Restes d'un vaixell a la platja de la Fraser Island
Després de la platja, el Llac McKenzie. Espectacular! Al mig de l’illa, s’hi troben un conjunt de llacs, del quals aquest és el més gran. Una sorra suau i blanca fa que l’aigua d’aquest llac sigui de color turquesa. No ens vam poder resistir a la temptació: les alemanyes van ser les primeres! A nosaltres ens va costar una mica més perquè plovia però, està clar que ens hi vam posar. A més a més, diu que aquesta aigua i sorra tenen poders “antiaiging”! 

Bany al Llac McKenzie
Amb una mica de recança, embarquem al ferry que en 50 minuts ens torna cap a Hervey Bay.
Vistes de Brisbane
El següent punt de parada Brisbane, la primera ciutat “ciutat” que trobem a Austràlia. Això vol dir, gratacels, avingudes, carrer de botigues de marques, centres comercials, ... Malgrat ser una ciutat de 2 milions d’habitants, tens la sensació que la gent no té pressa. No hi ha massa cotxes i la gent somriu pel carrer. Pel mig de la ciutat hi passa un riu. Ens passegem pels ponts, pel jardí botànic i per un parc que hi ha a la vora del riu on hi vam veure una gran piscina pública amb sorra i tot. Sembla que, encara que Austràlia tingui tants quilòmetres de costa, als australians els agrada més l’aigua dolça. No hi ha perill de meduses ni taurons!

        Bernardette

De Cairns fins a Sydney (Part 1)

Hola amics! en aquest tram del nostre viatge tenim una nova companya, la Bernardette, ma mare, que s'uneix al grup dels Catamons, i com a bona Catamons publicarà i ens oferirà el seu punt de vista del viatge en aquest i els següents posts, fins que arribem a Sydney.

M’incorporo al viatge dels CATAMONS a Cairns. Després d’unes 30 hores de vols i esperes en aeroports amb trobo amb el Ferran i el Xavi a l’hostal de Cairns. Abans, però una bona enrabiada a l’aeroport. Abans de venir, quan els vaig preguntar que volien que els portés, em van demanar menjar i especialment, pernil. Sabia que a la frontera calia declarar-ho, sinó multa! Així ho vaig fer i així va ser com em van “fotre” els paquets de pernil, els xoriços, els fuets, l’escalivada i els fesols! Només em van deixar els formatges, les avellanes i els cafès. Al xicot de la duana, dels ulls li sortien estrelletes. Sopar a la catalana!!! Sort que no va arribar la maleta i no em van prendre el vi i l’oli, que ja hagués estat “el colmo”!

Un bon vi per rebre la nova companya
Bé, oblidem-ho i celebrem que estem junts amb un gotet de vi SUÑER!!!

Cairns és un poble-ciutat a la vora del mar. Les cases són la majoria separades i d’un pis. Hi ha uns carrers de botigues i la resta un poble tranquil. Hi ha un passeig davant del mar amb molta zona verda i una cosa singular: sota de cada arbre hi ha una plaqueta en record a una persona difunta, dels seus familiars, amics,… Curiós i entranyable!

Cairns és sinònim de visita a la barrera del coral!!! Vam marxar a les set del matí i després d’una hora i mitja de navegació ens vam trobar en un punt de la barrera. Una experiència nova: no només faríem snorkel, que vol dir mirar el fons del mar des de la superfície. Provaríem de fer immersió amb bombones d’oxigen per apropar-nos més a les anèmones, als corals i als peixos dels llocs més profunds. Portàvem un monitor per cada quatre. Una experiència inoblidable!!!

El Ferran preparan-se
La “Great Barrier Reef” té 2.300 kms de llargada i 270 Km al lloc més ample. Es dibuixa al llarg de la Costa de Queensland i hi viuen més de 6.000 diferents espècies de criatures. (No sé si les vam arribar a veure totes, però el que vam veure és realment un jardí al fons del mar!)

Passeig per una platja prop de Bowen
Lloguem un cotxet i emprenem el “camí de la barrera” cap al sud. El paisatge va canviant, a mesura que anem baixant. Primer, els boscos frondosos s’intercalen amb extenses plantacions de canya de sucre. De tant en tant, els mangos (boníssims, res a veure amb els que ens mengem aquí). Més endavant, el paisatge es converteix en Prats i prats de diferents verds, amb vedells i vaques que hi pasturen tranquil•lament. Senyals de perill ens indiquen que potser trobarem cangurs, però, de moment, només n’hem vist tres de morts a la carretera. De tant en tant, ens parem a la vora de l’oceà, per descansar i per gaudir de l’espectacle de les seves platges, illes i racons que potser necessitaríem de més temps per poder gaudir de ple. No obstant, cal anar seguint el camí per arribar a Brisbane. Primer, però ens donarem un dia de descans a Hervey Bay.


          Bernardette