dijous, 13 de gener del 2011

De Cairns fins a Sydney (Part 1)

Hola amics! en aquest tram del nostre viatge tenim una nova companya, la Bernardette, ma mare, que s'uneix al grup dels Catamons, i com a bona Catamons publicarà i ens oferirà el seu punt de vista del viatge en aquest i els següents posts, fins que arribem a Sydney.

M’incorporo al viatge dels CATAMONS a Cairns. Després d’unes 30 hores de vols i esperes en aeroports amb trobo amb el Ferran i el Xavi a l’hostal de Cairns. Abans, però una bona enrabiada a l’aeroport. Abans de venir, quan els vaig preguntar que volien que els portés, em van demanar menjar i especialment, pernil. Sabia que a la frontera calia declarar-ho, sinó multa! Així ho vaig fer i així va ser com em van “fotre” els paquets de pernil, els xoriços, els fuets, l’escalivada i els fesols! Només em van deixar els formatges, les avellanes i els cafès. Al xicot de la duana, dels ulls li sortien estrelletes. Sopar a la catalana!!! Sort que no va arribar la maleta i no em van prendre el vi i l’oli, que ja hagués estat “el colmo”!

Un bon vi per rebre la nova companya
Bé, oblidem-ho i celebrem que estem junts amb un gotet de vi SUÑER!!!

Cairns és un poble-ciutat a la vora del mar. Les cases són la majoria separades i d’un pis. Hi ha uns carrers de botigues i la resta un poble tranquil. Hi ha un passeig davant del mar amb molta zona verda i una cosa singular: sota de cada arbre hi ha una plaqueta en record a una persona difunta, dels seus familiars, amics,… Curiós i entranyable!

Cairns és sinònim de visita a la barrera del coral!!! Vam marxar a les set del matí i després d’una hora i mitja de navegació ens vam trobar en un punt de la barrera. Una experiència nova: no només faríem snorkel, que vol dir mirar el fons del mar des de la superfície. Provaríem de fer immersió amb bombones d’oxigen per apropar-nos més a les anèmones, als corals i als peixos dels llocs més profunds. Portàvem un monitor per cada quatre. Una experiència inoblidable!!!

El Ferran preparan-se
La “Great Barrier Reef” té 2.300 kms de llargada i 270 Km al lloc més ample. Es dibuixa al llarg de la Costa de Queensland i hi viuen més de 6.000 diferents espècies de criatures. (No sé si les vam arribar a veure totes, però el que vam veure és realment un jardí al fons del mar!)

Passeig per una platja prop de Bowen
Lloguem un cotxet i emprenem el “camí de la barrera” cap al sud. El paisatge va canviant, a mesura que anem baixant. Primer, els boscos frondosos s’intercalen amb extenses plantacions de canya de sucre. De tant en tant, els mangos (boníssims, res a veure amb els que ens mengem aquí). Més endavant, el paisatge es converteix en Prats i prats de diferents verds, amb vedells i vaques que hi pasturen tranquil•lament. Senyals de perill ens indiquen que potser trobarem cangurs, però, de moment, només n’hem vist tres de morts a la carretera. De tant en tant, ens parem a la vora de l’oceà, per descansar i per gaudir de l’espectacle de les seves platges, illes i racons que potser necessitaríem de més temps per poder gaudir de ple. No obstant, cal anar seguint el camí per arribar a Brisbane. Primer, però ens donarem un dia de descans a Hervey Bay.


          Bernardette

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada