Hunan

La visita a la província de Hunan  va consistir en visitar el poble de Fenghuang i la muntanya de Zhangjiajie. Els dos llocs més coneguts de la zona i, es clar, els més turístics. Encara que en aquest cas el tema turisme xines no ha sigut tant extrem.

Fenghuang és una ciutat no molt gran que per la que hi transcorre un riu, per la riba d'aquest riu es concentra la part més tradicional de la ciutat, amb cases i terrasses mirant al riu i un conjunt de carrerons molt bucòlics que fan les delícies dels visitants. La veritat es que és molt recomanable!

Nosaltres vam arribar el dia 22 a la tarda i hi destinaríem dos dies. Només fer el primer tomb fins al riu ja vam poder percebre l'encant de la ciutat i, el Pau, amb les seves dots musicals ja va poder tocar en un parell o tres de locals de música en directe.

A veure si tenim sort i es veuen aquesta foto del poble:

El Pau i l'Esteve en plena feina, el Xavi també hi va ficar cullerada:

L'amabilitat de la gent del poble era equiparable a la sorpresa que els suposava trobar-se amb visitants estrangers, o sigui que vam estar molt ben acollits i, fins i tot, el segon dia ens van invitar a sopar un grup de gent d'un dels bars musicals. Molt bons moments!

Deixem Fenghuang el dia 25 al migdia en direcció a Zhangjiajie, el viatge és en bus directe a unes 2 hores. Zhangjiajie és una ciutat on hi viu moltíssim gent i que no té cap encant, però a uns pocs quilòmetres d'aquesta hi ha una muntanya que forma part del parc natural que porta el mateix nom, entrada al parc 380RMB. Aquesta muntanya és patrimoni mundial i ha servit d'inspiració per als paisatges de la pel·lícula de Avatar. Tot plegat va cridar-nos la atenció.

La veritat és que la visita a Zhangjajie va ser una mica desapassionant; vam estar-hi dos dies i ens va ploure els dos, a més, la boira no ens deixava veure pràcticament ni 20 metres més enllà, una llàstima! Realment, ficant-hi una mica d'imaginació podies deduir que els paisatges havien de ser realment espectaculars, però només si t'ho imaginaves.

Vam fer nit a un alberg de la muntanya que ens va costar una eternitat a trobar, i el dia següent, sense massa ganes de mullar-nos més, vam decidir escurçar la caminada i tornar d'hora a la ciutat.

No sempre acompanya la sort ni el temps! Però el camí continua, pròxima parada Hong Kong!!!  

De Tunxi a Fenghuan: 1.500 km de tot

Després de la segona etapa del viatge per la Xina (trekking per Huangshan, la muntanya groga) ens esperava un llarg viatge fins a Fenghuang a la província de Hunan, un poblet artesanal i força autèntic on hem pogut comprovar que bona part de l’actual població es guanya els calerons amb els turistes, per tant altra cop aglomeracions de gent!!! Bé com que això ara no toca, ho explicarem en algun dels propers blogs i ara ens centrarem en l’espectacular viatge fins a Fenghuang, el qual és una clara mostra de les diferents formes i estils de transport públic per la Xina. Ho deixem aquí, amb les nostres opinions i consells i així qui vulgui pot triar sense trobar-se amb sorpreses inesperades.

Per posar-vos en context, després de l’esgotador trekking de pujada a Huangshang, una nit per oblidar a l’escandalós hotel del Mr. Cheng i altre cop l’esgotadora baixada de Huangshang, ens trovabem a Tunxi comprant un bitllet de tren en direcció a Nanchang, un “poblet” (1.500.000 habitants) que ens ve de pas per agafar un altre tren direcció a Huaihua i d’allà un bus que ens acabarà portant a Fenghuang, el nostre objectiu.

Tornem a Tunxi, després de la gran dificultat d’entendres amb la venedora no queden casi bitllets i el millor que ens pot oferir és un llit dur, una cadira dura i dos lliures (180 RMB, 18 euros). “Embarquem” a les 11 de la nit, per sorteig el Pau es dirigeix cap a la llitera dura, l’Esteve a la cadira dura i en Ferry i jo cap a .... més cadires dures, entre motxilles, xinesos encuriosits i desorientats per no saber on anar, trobem un parell de llocs entre 4 xinesos els quals es van quedar ben contents per compartir cadira entre forasters. A la sortida del tren, tots amb una mica de mala llet, vam intercanviar impressions i la veritat és que tots les vam passar força putes. El tema cadires: ho podríem equiparar als trens regionals de la renfe de cadires dures, però de 9 hores de durada, que amb el desgast acumulat de no haver dormit la nit anterior, del trekking, de la quantitat de xinesos que ens envoltaven tot encuriosits amb la nostra presència i de les fortes olors que de tant en tant s’interposaven entre tu, el tren i el vull dormir!!! doncs es va fer un pel llarg. Tot plegat una experiència més, que un cop passada, fa gràcia :)

Arribats a Nanchang comprem els bitllets de tren en direcció a Huaihuan, un poble a uns 70 km del destí final Fenghuang. Aquest cop vam estar més de sort i vam trobar 4 bitllets per lliteres toves, o sigui una habitació per nosaltres quatre amb uns llits meravellosos! Un altre rollo, el tren era de la mateixa categoria, però on en uns vagons t’hi trobaves la classe baixa xinesa, en aquests hi havia els qui se’ls podien gastar més. Vam pagar 300 RMB per persona ( 30 euros) per un viatge d’unes 11 hores.

Un cop a Huaihuan busquem hotel, i el dia següent agafem un bus direcció a Fenghuang. Entre camins destrossats, revolts recargolats i conductors ..... arribem sans i estalvis al nostre destí.

Fins aquí us deixo, ja que d’aquí uns moments en Pau toca a un bar d’aquí al voltant i no hi podem faltar!

Una abraçada i records a tothom.

PD: altre cop disculpeu-nos, però degut a les pèssimes conexions i que la majoria de webs a la xina no funcionen encara no podem adjuntar fotos als blogs i fer-los així una mica menys espesso!!!

Huang Shan

El viatge cap a Huang Shan va ser prou còmode (132RMB), dins del que és “normal” entre els xinesos, el bus anava ben plè i només sortir de Shanghai va començar el recital de bòmits i escupinades, amb tot li donava un ambient especial...

Aquest bus ens deixava a Tunxi a uns 70 Km de Tang Kou que es el poble al peu de la muntanya de Huang Shan. Per aquest últim tram vam agafar un mini bus de linia per 15RMB. Per aquests enllaços comptes sempre amb l'ajuda inestimable de la gent de la zona que sempre s'agraeix tot i que, no sempre estas segur d'haver-los entes o que ells entenguin.
Arribats a Tang Kou varem caure ràpidament a les mans de Mr. Cheng, un tio peculiar que regenetava un restaurant i que controlava tots els moviments dels visitants extrangers. El cas es que era un guia que parlava anglès amb un molt bon accent i que muntava la visita a Huang Shan de dalt a baix; hotel, menjar, excurcions, ...
Tot i que no era la nostra intenció inicial ens va convenser que valia molt la pena estar-se una nit a la muntanya per poder-la disfrutar més. Nosaltres voliem fer la excurció en un sol dia.
Mr. Cheng ens va semblar un tipus peculiar i legal fins que vam veure l'habitació de que ens va reservar a la muntanya. Ens va amagar com era l'habiatació; consistia en una habitació compartida amb 12 persones més que estava dins d'un hotel de 4 estelles, diguiem que era el galliner del hotel. Segurament, si ens hagues explicat com era l'habitació d'entrada igualment l'haguessim agafat, el fet es que ens vam sentir una mica enganyats, i a més valia 130RMB (uns 14 euros).

Bé, després d'aquest apunt a destacar, l'excursió va estar prou bé; comecem a caminar a la entrada inferior de la ruta de l'est del parc de Huang Shan (entrada amb carnet d’estudiant 45RMB), comencem a pujar les escales del primer tram fins a la segona porta. Tot i la calor i la humitat, aquest tram va ser realment maco ja que es poden veure diverses cascades durant el camí que li donen un encant especial, a més, tot i que en aquell punt no ho podiem percebre, allò que ho feia bonic es que no hi havia gairebé gent en aquest tram.

Després de 2,30 hores de caminada varem passada la segona porta del parc (115RMB), d'on comença el telefèric i on s’hi pot accedir en bus. A partir d'aquí la pujada es fa més dura i menys lluida. A més el nombre de xinesos creix exponencialment a mesura que s'arriba a dalt. Al cap de 3,30 hores des de la segona porta arribem a dalt, molt cansat, molt suats i plovent. Estavem morts i amb ganes d’una bona dutxa i un descans merescut. En aquest punt ens trobem amb la sorpresa de l'habitació que explicaba. Com podeu entendre, ens va ficar una mica de mala llet! Finalment i d'esprés d'intentar arreglar-ho sense èxit ens vam resignar i vam passar la el que quedaba de tarda al hall de l’hotel on fins i tot vam sopar les nostres sopes xineses preparades.

La sensació que tenim a casa nostra que als xinesos els encanta fer turismer en grup i seguint una bandereta i un megafon la podem comfirmar rutundament. Aquesta gent es mouen en massa, els encanten les aglomeracions de gent. En aquesta muntanya hi havia una cantitat infernal de xinesos. I, es clar, això li treu part de l’encant que te, malgrat això es molt recomanable, sobretot pel següent dia, el de la baixada.

Ens vam aixecar molt cansat per que no vam poder descansar gaire bé a l'habitació, poques hores de son i uns llits molt durs i incòmodes. De bon matí teniem la opció d’anar a veure la sortida del sol entre les muntanyes, però al final no hi vam anar ja que ens van dir que hi havia molta gent i que era fins i tot difícil trovar un lloc per fer una foto...

Així que de bon matí, sobre les 6, vam empendre el descens per la via de l’oest, més llarga, i amb la intensió de ser un altre cop abaix al mig dia. La primera part del descens es impresionant; el caminet transcorre per un congost amb trams on esta completament penjat del buit, les vistes de la muntanya son espectaculars, esperem poder penjar les fotos quan mes aviat millor, son realment xules.
Finalment el descens va tenir un tram de pujada per un problema d'orientacio, pero aixo ens va portar por una ruta molt poc transitada pels turistes i que tenia la seva part aventurera, jeje! malgrat aixo vam arribar a l’horari previst a baix.

Sense perdre ni un segon vam agafar el primer bus cap a Tunxi i alla un tren direccio Fenjuang.
El dia no acaba aqui, ni molt menys, el viatge amb tren ha estat una d’aquelles experiencies dures que et porta un viatge com aquest. Pero... ara no ho explicarem per que estem cansats i es tard...
El proxim post promet, no us ho perdeu！
Escribint des de Huaihuan de cami a Fenjunag us enviem una abracada!!!

Últims dies a Shanghai

Una vegada recuperada la motxilla ja podem dir que estem a Shanghai tal i com havíem d'estar des de el principi de tot, amb roba per uns quants dies, medicines i sense la inquietud de si apareixerà o no la motxilla.
Doncs si, després d'esperar innocentment que ens enviessin la maleta a l'hostal, tal i com ens van prometre a Londres, vam estar parlant amb uns catalans de Terrassa que havien passat per la mateixa situació uns mesos avanç i ja ens van dir desde el principi que a Xina això de portar les maletes perdudes a l'hotel o als hostals no es porta. Dit i fet, després d'uns quants intents de contactar amb l'aeroport ens van comunicar que avui dimarts 16 la motxilla arribaria a l'aeroport de Shanghai!!!
Amb la motxila entre nosaltres i sabent que l'Esteve arriba a Shanghai dimecres al matí, ja hem començat a planejar els propers dies per terres xineses i hem comprat els bitllets amb bus direcció a Huangshan per el dijous 18 de bon matí. Huangshan és una regió del centre de Xina la qual rep aquest nom per la montaña de Huang (muntanya groga, el nostre destí) i està situada a uns 600km al sud-oest de Shanghai. En principi el trajecte en bus ha de durar unes 8 hores més unes quantes que no sabem per arribar prop de la montaña, així que de bon matí, en Pau, l'Esteve , en Ferry i jo enfilarem cap al centre de la Xina.

Després de l'aventura per comprar els bitllets, unes 3 horetes anant i vinguen per l'estació de trens de Shanghai, hem enfilat cap a Old Town City (recomanat a les guies), on ens imaginàvem algo com lo viejo de qualsevol ciutat, però amb estil xinès, i ens hem trobat amb un estil de port aventura amb més gran i sense atraccions. Potser ens hem equivocat de lloc...
Després d'un sopar estil tapeo Xinès hem enfilat cap a l'hostal amb una mena de tuk tuk elèctric força ràpid amb capacitat per a un i mig, on he tingut la sort d'ocupar el lloc del mig i el pau i en ferry amb mig cul per fora a cada costat. Un trajecte ben divertit per el mig de la ciutat, del tot recomanable.

I fins aquí tot el que volíem explicar dels últims dies a Shanghai. Ens veiem en el pròxim post a les terres grogues de la Huang Mountain.

PD: No us enfadeu! estem impacients per a començar a penjar fotos!!! però de moment les connexions no són massa bones, així que tan bon punt poguem les començarem a publicar.

Ja estem a Shanghai

Hola amics i amiguies, ia hem arribat a Shanghai!!
Val a dir que el viatge va ser complicat, una odisea en tota regla; el primer vol de reus a luton el van cancelar per problemes metereologics, i ens vam haver de buscar la vida per arribar a Londres a temps d'agafar el vol cap a Shanghai. Estavem perduts a casa nostra, jeje! finalment vam trobar un vol de barcelona a Heatrow passant per bruseles que ens anava be per mes de 300 euros! tot i el preu no teniem cap altra alternativa possible, aixi que cap a barcelona de matinada...
superada la primera odisea (odisea 0.1) arriba la odisea 0.2; aquesta encara esta en marxa. al vol cap a Heatrow ens van perdre la motxilla del xavi a bruseles!!!!! no podia ser! estavem a Londres esperant les maletes i no sortia! portavem un dia sencer sense dormir i discutint amb tothom per que ens donessin una solucio, quin lio. Finalment agafem el vol cap a Shanghai sense una maleta i amb l'esperanca que quan trobessin ens l'enviessin directament al hostal de shanghai.
Un cop a Shanghai ens vam trobar amb el Pau que ens esperava a hostel, un lloc forca acollidor molt a prop del centre de la ciutat, es diu Biktime. Recomanable 100%, la gent es molt amable i una de les coses mes importants: te aire acondicionat a les habitacions! detall important si tens en compte que a Shanghai la calor es insoportable! 38-40 graus a la sombra i una humitat que no et deixa ni respirar.
Despres de agafar la habitacio, una dutxa i un petit descans vam sortir a fer un vol per la cituat, vam anar a una suposada festa recomanada per una taiwanesa que va resultar una classe d'angles per a xinos, jeje! no em pregunteu que hi feiem alla... despres de sortir d'aquell cames ajudeume vam anar a sopar a un centre comercial sense massa interes i d'alla cap a l'hostal a dormir!

Proper destí: Shanghai

Marxem! ara mateix, i no tinc quasi temps ni d'escriure aquestes paraules. Només dir-vos que la pròxima noticia que tingueu de nosaltres serà des de la Xina!
Ara si que si!!! quins nervis!

Fins aviat!

Comencem!!

Hola a tots! El viatge està a punt d’arrancar i ja comencem a tenir-ho tot, o casi tot, més o menys a punt.

En aquest bloc, el Xavi i jo, intentarem anar explicant-vos el que fem, on som i cap a on anem, en cada moment del viatge. Tenim molt temps per davant i aquesta eina us aproparà les nostres vivències una mica més. Aprofitant les noves tecnologies, es clar!

Esteu tots invitats a posar els vostres comentaris, segur que quan siguem ben lluny ens  faran sentir com a casa!

“La aventura comença ara! Anem-la a buscar, anem, anem!!”

etiquetes3

etiquetes2