La visita a la província de Hunan va consistir en visitar el poble de Fenghuang i la muntanya de Zhangjiajie. Els dos llocs més coneguts de la zona i, es clar, els més turístics. Encara que en aquest cas el tema turisme xines no ha sigut tant extrem.
Fenghuang és una ciutat no molt gran que per la que hi transcorre un riu, per la riba d'aquest riu es concentra la part més tradicional de la ciutat, amb cases i terrasses mirant al riu i un conjunt de carrerons molt bucòlics que fan les delícies dels visitants. La veritat es que és molt recomanable!
Nosaltres vam arribar el dia 22 a la tarda i hi destinaríem dos dies. Només fer el primer tomb fins al riu ja vam poder percebre l'encant de la ciutat i, el Pau, amb les seves dots musicals ja va poder tocar en un parell o tres de locals de música en directe.
A veure si tenim sort i es veuen aquesta foto del poble:
El Pau i l'Esteve en plena feina, el Xavi també hi va ficar cullerada:
L'amabilitat de la gent del poble era equiparable a la sorpresa que els suposava trobar-se amb visitants estrangers, o sigui que vam estar molt ben acollits i, fins i tot, el segon dia ens van invitar a sopar un grup de gent d'un dels bars musicals. Molt bons moments!
Deixem Fenghuang el dia 25 al migdia en direcció a Zhangjiajie, el viatge és en bus directe a unes 2 hores. Zhangjiajie és una ciutat on hi viu moltíssim gent i que no té cap encant, però a uns pocs quilòmetres d'aquesta hi ha una muntanya que forma part del parc natural que porta el mateix nom, entrada al parc 380RMB. Aquesta muntanya és patrimoni mundial i ha servit d'inspiració per als paisatges de la pel·lícula de Avatar. Tot plegat va cridar-nos la atenció.
La veritat és que la visita a Zhangjajie va ser una mica desapassionant; vam estar-hi dos dies i ens va ploure els dos, a més, la boira no ens deixava veure pràcticament ni 20 metres més enllà, una llàstima! Realment, ficant-hi una mica d'imaginació podies deduir que els paisatges havien de ser realment espectaculars, però només si t'ho imaginaves.
Vam fer nit a un alberg de la muntanya que ens va costar una eternitat a trobar, i el dia següent, sense massa ganes de mullar-nos més, vam decidir escurçar la caminada i tornar d'hora a la ciutat.
No sempre acompanya la sort ni el temps! Però el camí continua, pròxima parada Hong Kong!!!
que lastima lo de la niebla!
ResponEliminaPablo ya llegó sano y salvo!
por cierto, cuando nos deleistareis con un post del mundo gastronómico chino!!?
unbesoooo
jeje, la cosa está difícil del mundo gastronómico. Creo que una vez dejemos xina haremos un post general de platos que hemos comido (típicos o no, no lo sabemos) y de precios y sensaciones en general. Pero no sufras que llegará.
ResponEliminaun beso!
Osti Ferry, entre el bus de 2 hores que eren 5 y el 380RMB de l'entrada que eren 248, y els 60 milions d'habitants de Hong Kong segons el Xavi veig que les xifres no son del tot fiables, eh!!
ResponEliminaJa sóc a Barcelona, he arribat amb casi 5kg de menys. La dieta d'un àpat al dia funciona!!
Passeu-ho bé per Guilin!!
Bones!!
ResponEliminaveig que de moment tot i algun que altre entrebanc! esteu disfrutant del viatge!
cada post que llegeixo, em feu una enveja... quines experiències mes guapes!
us anire seguint per aqui!
un pto
Ei pau! com va el reentré? i les mudances? jeje! faré les modificacions que m'apuntes... i intentaré no fer servir la meva memoria mai més! jeje!
ResponEliminasalut i fins aviat!
Acabo de ver el ultimo album de fotos y es INCREIBLE! que lugares mas bonitos! y vuestras fotos son buenisimas! un beso enorme! Cuidaos ahora vosotros dos que os habeis quedado solitos! Para cuando hacia Vietnam!?? mmmua
ResponEliminavisca, visca, sóm els catamons...
ResponElimina