Fiji (Part 1)

Enrere queda Austràlia i ens disposem a emprendre l’aventura de les Fiji, Fiji... aquell lloc que si no hi has estat mai penses en platges paradisíaques, sorra blanca, palmeres que cauen sobre el mar tranquil, aigües cristal•lines amb coral i tota mena de peixos de colors, gent tranquil•la amb un ritme de vida pausat, hamaques, relax... doncs si, és tal com us ho imagineu!

Aquest cop canviarem la nostra manera de viatjar; una mica cansats de tants kilòmetres i llargues jornades de viatge, com ens tenia acostumats Austràlia. Ara decidim prendre’ns-ho amb més calma, un canvi de ritme. Per això, vam estar mirant la possibilitat de treballar a canvi de menjar i dormir, conegut com working for acomodation que algunes webs com helpx.net i workaway.info es dediquen a gestionar.

Només arribar a Nadi notem que tornem a estar en un país de l’estil “asiàtic”, la gent t’intenta vendre transport, tours i tot el que puguin a preus excessius que no estan en cap tarifa, on has de regatejar-ho tot i posar-hi mil ulls per que no t’enganyin. Això ens encanta! Tornem a aquell ritme de vida on res està decidit i on pas a pas et passen coses que no preveus.

La caseta i la platja

Ens dirigim és una platja de les Malolo Islands, un conjunt d’illes a l’oest de les Fiji. Un  ferry ens porta a un resort, el Masket Cove, prop de la platja que estem buscant. Seguint les indicacions que ens donen els habitants, caminem uns 30 minuts per arribar a la illa del cantó tot creuant l’estret entre les dues illes.
De cop, tot un seguit de sensacions se’ns ajunten; la platja és genial, el mar tranquil i transparent, palmeres... Al mateix temps comences a notar la presència de mosquits, molts mosquits. A més la casa on hem de viure no és més que una barraca que amb prou feines s’aguanta. Sembla que haurem d’estar uns dies per aclimatar-nos al nou estil de vida... Coneixem al  Semi Tambua, tot un personatge, propietari de la casa i que viu en aquesta platja amb la seva família, pares, germans i el seu fill.

L'Alberto (a baix), el Roberto (a dalt), el Moisese (al mig)

Ens trobem amb l’Alberto i el Roberto, dos nois madrilenys que arriben amb les mateixes intencions de treballar que nosaltres, de seguida ens hi avenim. Ens expliquen que venen de Nova Zelanda on han estat estudiant i ara viatgen per les Fiji. Ells coneixen una parella que s’uniran amb nosaltres en uns dies, el Carlos i la Raquel. Així que sembla que la companyia serà grata i la diversió assegurada!!

Ens anem fent amb la vida a la platja i el seu ritme pausat o “Fiji Time” com diuen els d’aquí. Aprenem a pelar cocos amb el matxet, tot un art que el fill del Semi, el Moisese de vuit anys, hi té la ma trencada, realment és necessari practicar unes quantes vegades i patir algunes llagues a les mans fins que no li agafes el truc. El resultat és deliciós.
Aprenem a pescar, aprofitant les marees baixes pots posar-te de peus sobre el coral i amb un fil de pescar i una mica de cranc intentar, si més no, enganxar algun peix. També tenim una petita canoa, “destartalada”  i que hi entra aigua per tot arreu, amb la que podem sortir a pescar, això si, de dos en dos per que si no s’enfonsa.
L’snorkeling és magnífic, un paisatge submarí d’aquells que mai et deixa indiferent i on sempre pots trobar algun animal que no havies vist abans. Alguns eren perillosos, però tranquils, segons el que ens deien els habitants, els taurons toro, un dels més perillosos del món, no solen acostar-se tant a la costa.

Sopar al capvespre

Després d’un dur dia de pesca preparem el sopar, menjars gairebé sempre cuinats amb peix o marisc que recollim a la platja acompanyat d’arròs, pasta, ... El menjar potser no és molt abundant però això si, fresc i bo. Els sopars és el moment més espectacular del dia, i no pel menjar si no per les postes de sol... Personalment, un dels espectacles naturals més impressionants que mai he vist. Com sempre les fotos no fan honor al que realment és veure-ho en viu, però no us les perdeu.

Preparant el Cava

Havent sopat bevem cava, una cerimònia, gairebé un ritual, que els Fijians practiquen molt sovint; consisteix en veure una espècie de caldo preparat amb arrel de la planta de la cassaca. El gust no és gaire agradable, segons el que ens expliquen té uns efectes lleugerament narcòtics. Per ser sincers, aquest efecte no es nota gens, però això no importa ja que el que a ells els agrada és seure al voltant del foc i conversar amb tranquil•litat mentre van passant petits vols de cava. Com a mostra de respecte, un cop pres el vol de cava has de fer tres palmades.