Uluru, Kata Tjuta i Kings Canyon, el cor d’Austràlia

Arribem a Austàlia després d’un mes increïble a terres d’Indonèsia i d’uns en terres asiàtiques, que si alguna cosa tenen en comú són els preus totalment assequibles per a qualsevol backpacker. Així que ens espera un mes i mig d’estrènyer el cinturó i dels mínims luxes possibles.

Aterrem a Darwin, al nord d’Austràlia, amb la peculiaritat que és una de les ciutats més caloroses de la terra;  poca gent hi viu per amor si no que més bé per fer diners i emigrar cap al sud amb les butxaques plenes (independentment de Sydney, és una de les ciutats amb salaris més alts d’Austràlia). L’únic motiu que ens impulsa passar per Darwin és per els parcs naturals que rodegen la ciutat, el Kakadu i el Litchfield National Park, en els quals hi pots veure poblats aborígens, cocodrils, rius i cascades cabaloses, ...
Ens trobem a les 5 de la matinada per els carrers desèrtics de Darwin acompanyats tímidament d’uns quants noctàmbuls que fan l’última copa i d’aborígens indigents que ocupen els parcs de la ciutat. Mentre fem temps fins a les 10 del matí per a poder fer el check in a un hostal i no pagar una nit de 5 hores ens ofereixen colar-nos a l’habitació d’un hostal i fer-hi una capbussada.

Malauradament, a no ser que disposis d’un 4x4, l’única marera per visitar els parcs naturals és a través de tours. Així és com evitem la primera clatellada australiana, ens demanen de 400 a 600 AUD per persona (de 300 a 450 €) per un tour de 2 dies a un dels parcs. Ni ens ho pensem, pròxima destinació Alice Springs, al centre d’Austràlia, uns 1200 km al sud. Com anar-hi? Doncs de moltes maneres, però compte amb les clatellades! Primer mirem d’ajuntar-nos al cotxe d’algun que hi vagi (normalment es troben tot tipus d’ofertes als taulells dels hostals), però la sort no està de cara; mirem un tren que creua tot Australia de nord a sud i de sud a nord, però només passa un cop per setmana i no ens va bé, val 100€; amb bus 250 € !!!, acabem agafant un vol per 180€ i avall que fa baixada.

Alice Springs és el punt de partida típic per anar a visitar la famosa sagrada muntanya vermella, l’Uluru (Ayers Rock). Seguint amb la nostra bona ratxa australiana, degut al retard de l’avió vam perdre un tour de tres dies tot inclòs cap a l’Uluru, que bo o dolent era molt barat, uns 150€, que per ser Australia ... aquest tour s’ofereix des de l’hostal Annie’s place d’ Alice Springs. Acabem llogant un cotxe familiar per visitar la zona i així almenys podem dormir-hi a dins.

Ens muntem una ruta de tres dies, visitarem l’Uluru, el Kata Tjuta i finalment el Kings Canyon; en total uns 1500 km per carreteres desèrtiques rectes com a pals. Com a peculiaritat ens prohibeixen conduir de nit, ja que entre cangurs i camells pots emportar-te alguna sorpresa. Conduïm sempre de dia, els paisatges encantadors, del més inhòspits i inhabitats, desert i més desert, de tant en tant ens creuem amb algun tren de carretera (camions gegants arrastrant fins a fileres de 5 remolcs; planten cara i també la bafarada que t’emportes quan t’hi creues).

Càmping direcció l'Urulu

Passem la primera nit a uns 300 km de l’Urulu, al pati de darrere d’un bar de carretera; tot Austràlia està molt ben equipat per viatjar de càmping, amb moltíssims llocs per parar i tots ells amb zones per cuinar molt curioses, serveis, ... definitivament la millor manera per viatjar-hi. Arribem al Ulura - Kata Tjuta National Park (25 AUD entrada) i just arribant a la muntanya sagrada una altra sorpresa per acabar de rematar l’espectacular arribada a la gran illa, em multen per conduir a 81km/h en comptes de 60 i 220 AUD de regal.

L’Urulu és la muntanya més reconeguda d’Austràlia, té la peculiaritat que canvia de color segons les condicions ambientals, i molt estimada per els aborígens ja que és com el símbol més apreciat per ells, és sagrada; per aquest motiu demanen que per respecte no s’hi pugi, però sembla que el govern no els fa massa cas ja que està equipada amb una barana que s’enfila fins al cim per a facilitar l’ascens. No hi pugem i només hi donem la volta, uns 5 km. Tot seguit anem cap a Kata Tjuta, un grup de 36 roques arrodonides i molt agrupades que formen una magnífica vall i profundes gorges entre elles. Hi fem una caminada fins al final de la Walpa Gorge, impressionant. Acabem el dia amb la posta de sol a l’Urulu observant com canvia el seu color marron de dia a colors vermells.

Urulu

El dia següent ens dirigim cap al Kings Canyon, a uns 500 km. Són unes formacions rocoses  de milions d’anys d’antiguitat, ofereixen un espectacular canyó o gorja amb unes parets rectes i immenses. Hi fem un trekking d’uns 6 km, el Kings Canyon Rims Walk on dones la volta a tota la gorja per la part superior, s’ha d’anar amb força compte als penya segats. Fem uns quants quilòmetres més per carretera fins que es fa fosc per fer nit i el dia següent arribar altre cop a Alice Springs per agafar el vol cap a Cairns. Una sorpresa d’última hora ens espera al motel de carretera; heu vist mai algun gos que canta i toca el piano per la televisió? Doncs si, és ell, el Dingui li deien, i realment és de la raça Dingo, com un llop però originari d’Àsia. Ens va fer una demostració força sorollosa.

Kings Canyon i el Ferry buscant el límit!!!

Pròxima destinació Cairns, al nord de la costa est d’Austràlia, on hi esperem poder llogar una Campervan per fer tota la costa est. Les noves aventures al pròxim post! I amb la incorporació d’una nova viatjant Catamons!!! No us ho perdeu!!!

Salutacions i bones festes!!! més fotos al Picassa!!!