dimarts, 14 de setembre del 2010

Sapa i el cim d'Indoxina

Sapa és un poblet localitzat al nord oest de Vietnam a la província de Lao Cai, una zona muntanyosa on un dels atractius de la zona és la Fan Si Pan, la muntanya més alta de tot Indochina (3143 m s.n.m). Igualment, els espectaculars paisatges dels voltants, valls plenes de terrasses amb plantacions d’arròs, bestiar pasturant, múltiples comunitats habitades per diferents ètnies (H’Mong Negres, Dzao, ...) i el fàcil accés a la zona, fan que Sapa sigui un dels atractius turístics més populars de Vietnam.
Com tot té la seva part positiva i la seva part negativa, i mentre l’oferta d’activitats i tours són inacabables, l’estil de vida dels habitants autòctons  que majoritàriament es dedicaven a l'agricultura de subsistència, s’ha vist alterada i han hagut d’adaptar-se a la nova situació, continuant amb el mateix de sempre però amb els ulls dels turistes observant-los encuriosits a totes hores i lògicament també hi intenten treure el seu tros del pastís.

Bé, un cop feta la crítica ;) anem per feina! Instal•lats a un hostal força maco i barat (2,5 €/pax) ens passem el dia per el poble de Sapa veient què es pot fer i què es pot fer sense tour turístic. Conclusió! dediquem un dia a fer el cim del Fan Si Pan i un altre per visitar la zona dels voltants del poble. Per sentit comú i per obligació contractem un guia que ens portarà a fer el cim (28€/pax). Des de l’hostal ens van “aconsellar” fer el cim amb dos dies perquè amb un sol dia podia ser molt dur, doncs havies de contractar un tour que feies nit a uns 2.800 m i el dia següent continuaves fins al cim; aquí no ens van fotre i ho fem amb un dia.
Vista des de el Fan Si Pan

A les 5:30 a.m ens ve a buscar el guia, un xavalet de 21 anys que puja al cim dia si dia també, o sigui un màquina. Ens acompanyen al peu de la muntanya amb jeep i comencem la caminada. Oju!!! Que el guia vam amb xancles! I com corre el cabró! Per terrenys ben humits, plens de pedres relliscoses, grimpades força dretes, pujades i baixades i bambú per tots costats anem fent fins que fem cim al cap d’unes 4 hores. Tot i que el temps ens va acompanyar (no va ploure) tots els voltants de la muntanya anaven plens de boira, així que de vistes poca cosa. Després d’un entrepà de paté amb cogombre i quesitu manegat pel guia tirem avall. Després de 5 horetes i mitja arribem a baix renegant i fets pols. Un bon sopar, bol de nuddles per variar, i quedem amb el Miquel i la Daniela (companys del tour de Halong Bay) que també estaven a Sapa i anem a descobrir la nit Vietnamita, tota una experiència.

El dia següent, l’últim que passem a Sapa, optem per llogar una moto (2,5€/mig dia) i donem un tomb per els voltants. Una bona manera per a conèixer l’entorn i els poblats de la zona.
Camps d'arròs a Sapa



De bon matí un bus ens acosta a la nova destinació, Laos, i ens deix a Dien Bien Phu, una ciutat Vietnamita a la frontera amb Laos, on hi passem una nit per el dia següent creuar cap a Laos.
Records i una abraçada a tots els seguidors!!!

4 comentaris:

  1. Aunque Esteve me diga que soy una pesada porque lo comento todo (jajaja) no puedo dejar de hacerlo!! Es que flipo con vuestro viaje!!! y creo que cuando llegueis y asenteis todo, fliparein con vosotros mismos!.. aunque para eso falte!
    Quiero actualizacion de manjares enxoticos!ÑAMII!
    besitos!cuidaos mucho!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  2. Una cosa, era condició indispensable anar vestits igual per fer el cim?? ;)

    Petonets

    ResponElimina
  3. Esteu fent un viatge increïble!!!em feu una enveja... cada dia entro per si heu escrit més i hi ha fotos noves. No puc arribar a imaginar el que esteu vivint, i realmet m'encantaria!
    Des de Girona us enviem un petó per cada un i molts ànims per continuar tan esplèndids!!!

    ResponElimina
  4. Iep!!!! la veritat és que ens fa molta gràcia veure aquests comentaris, són genials i ens fan sentir com a casa:) gracies a tots!!!
    Bea!!! tranquila que encara no ens hem oblidat de la gastronomia! tard o d'hora arribarà la primera entrega!!
    Sole!! k per pujar la muntanya ens van dir que haviem de ser un equip!potser ens ho vam prendre massa a la valenta...jejj
    Aquests cardadors!!! Eva! Ramon! cm va tot? no us caseu encara que volem venir a la boda eh!!!!
    Gràcies a tots!!!
    Una abraçada dsd LAO!!!

    ResponElimina