diumenge, 19 de setembre del 2010

Visitem els Akha!!!

Després de les emocions fortes del dia anterior creuant rius plens de cocodrils, piranyes i anacondes :) decidim de fer un trekking de dos dies per el parc natural de Namtha, a la província de Luang Namtha i que casi fa frontera amb Xina (al nord de Lao). Vist que els mapes de la zona són inexistents, la jungla que rabosa el parc natural té la seva tela i que no pots entrar-hi sense guia vam decidir que el més sensat era contractar un tour. Vam optar per un tour de dos dies, el qual constava d’una caminada per la jungla que et portava a un poblat d’uns 400 habitants que formen part de la ètnia Akha, passar la nit al poblat i tornar a Luang Namtha; interessant ja que aquests dies el poblat està de “festa major”, celebraven el principi de la collita d’arròs. Tot plegat feia bona pinta, menys el preu que pujava a 34€ per persona.

Ens llevem d’hora, preparem la bossa, check out, plat de nuddles (sopa de fideus) per esmorzar, quedem amb els dos guies i la resta de gent del tour (4 de França i 2 d’Israel), anem a un mercat dels autèntics a carregar d’existències i ens plantem als peus de la jungla per començar la caminada.
Mercat de Luang Namtha
Cascada al P.N. Namtha
Tret que mai havíem caminat per una jungla la cosa va anar prou bé, el terreny estava ben trepitjat i no era massa complicat avançar, alguna relliscada per aquí, algun peu al riu per allà però en general res fora del normal. Després d’un pícnic a l’estil Lao i abanç d’arribar al poblat el ferry, un dels guies i jo ens desviem cap a una cascada que queia al fons d’una gorja. Molt maca! L’aigua era abundant i tot i la seva ridícula alçada el fet de ser tan remota (vam patir per baixar-hi!!!) li donava un encant especial.

L’arribada al poblat va ser inoblidable; hi vam entrar per els darreres, un caminet que el comunicava amb la jungla, i tot i que no estàvem a cap pel•lícula de l’oeste ni res semblant, com a banda sonora hagués pogut sonar tranquil•lament la bso de el bueno el malo y el feo; eren les 3 de la tarda i als carrers només hi havia nens jugant, porcs, gallines i bous campant,  les dones a les entrades de casa brodant i els homes encara estaven al camp. Avançàvem  per el carrer principal (l’únic) i mentre la majoria dels nens et rebien amb Sabai di! Sabai di! (hola amb Lao) les dones eren més reservades i moltes vegades et feien dubtar de si la teva presència a casa seva era benvinguda o el contrari, només una sensació que més endavant es va esvair.

Nens i dones Akha
Quin pitxón!
Malauradament aquella nit no hi hauria celebració ni festeig, faltaven els invitats d’un poblat del voltant i la festa es va ajornar per el dia següent. Aprofitant que els guies preparaven el sopar vam anar a fer un reconeixement per el poble; mentre els nens, una mica rebels, amb bastons fent d’espasa i escopeta, burxaven per les butxaques per si trobaven algun premi i et seguien per rebre alguna foto i veure’s a la càmera (com va xalar el Ferry!!), vam arribar a un extrem del poble, on hi tenien un gronxador gegant (uns 10 metres d’altura) el qual només fan servir durant dues vegades a l’any quan el poble està de celebració (cada vegada el fan de nou, si no porta mala sort) i que serveix just for fun, o això vaig poder esbrinar.

Mentre sopem un dels guies va treure una botella de whisky d’arròs, Lao Lao li deien, i la cosa va començar a animar-se, després d’un horrorós massatge (que estava contractat amb el tour) fet per les Akha girls, alguns ens vam reunir amb gent del poblat i entre Lao Lao per aquí i Lao Lao per allà anaven cantant cançons tribals, una bona festa que mai haguéssim imaginat de poder gaudir-la en un entorn tan especial. Per cert! com a ressopar a mitja nit ens van prepar una tapeta de serp! exquisit!!!

El dia següent ja era festiu al poblat, el poble estava replet de mini gronxadors on els més petits hi jugaven encantats, els més grans estaven enfeinats a l’altre punta de poble muntant l’immens gronxador i nosaltres per allí gaudint del bon dia, fent fotos i esperant per recollir i tornar cap a Luan Namtha.
Nens Akha gronxant-se
Bé! Fins aquí aquesta gran experiència. Una passada! La pròxima des de Luang Prabang. Fins aviat companys!!!

Recordeu que teniu més fotos al Picassa!

5 comentaris:

  1. Eh!! Què guapo tot això!! Encara que no hi hagi comentaris us anem seguint i esperem impacients una nova entrega. Aquí estem també de festa major però no muntem cap gronxador (de moment, segons el que bevem potser en muntem un i tot).
    Venga maquets, a seguir disfrutant!!

    ResponElimina
  2. Iep pauet!!malegra veure el teu comentari!
    per la merce tot be? j teniu la bateria i esteu composant??
    doncs per aqui tot be igual que sempre!! cada lloc mes diferent que un altre!
    ja anem parlant! vinga pau! cuidat i records!

    ResponElimina
  3. Ja tenim bateria i tenim de tot!! Per aquí molt bé, monòton i avorrit comparat amb lo vostre, jeje. A veure si aneu actualitzant el blog que volem saber on sou i què feu!
    Digue-li al Ferry si em deixa posar alguna de les seves fotos de Xina al facebook, que són més maques que les meves (i a més hi surto).
    Una abraçada i cuideu-vos molt!

    ResponElimina
  4. No cal que li preguntis, endavant! jo tb en faig alguna eh!jeje pero definitivament no tinc aquest do i no es pot comparar.
    Bateria? ja podeu fer l`imne no? l`esperem!
    Vinga pau una abracada igual!

    ResponElimina
  5. ja els hi estic començant a agafar mania als Akha! A veure si actualitzeu d'una vegada que ja estem aqui fent apostes d'on deveu ser!

    ResponElimina