dilluns, 23 d’agost del 2010

De Tunxi a Fenghuan: 1.500 km de tot

Després de la segona etapa del viatge per la Xina (trekking per Huangshan, la muntanya groga) ens esperava un llarg viatge fins a Fenghuang a la província de Hunan, un poblet artesanal i força autèntic on hem pogut comprovar que bona part de l’actual població es guanya els calerons amb els turistes, per tant altra cop aglomeracions de gent!!! Bé com que això ara no toca, ho explicarem en algun dels propers blogs i ara ens centrarem en l’espectacular viatge fins a Fenghuang, el qual és una clara mostra de les diferents formes i estils de transport públic per la Xina. Ho deixem aquí, amb les nostres opinions i consells i així qui vulgui pot triar sense trobar-se amb sorpreses inesperades.

Per posar-vos en context, després de l’esgotador trekking de pujada a Huangshang, una nit per oblidar a l’escandalós hotel del Mr. Cheng i altre cop l’esgotadora baixada de Huangshang, ens trovabem a Tunxi comprant un bitllet de tren en direcció a Nanchang, un “poblet” (1.500.000 habitants) que ens ve de pas per agafar un altre tren direcció a Huaihua i d’allà un bus que ens acabarà portant a Fenghuang, el nostre objectiu.

Tornem a Tunxi, després de la gran dificultat d’entendres amb la venedora no queden casi bitllets i el millor que ens pot oferir és un llit dur, una cadira dura i dos lliures (180 RMB, 18 euros). “Embarquem” a les 11 de la nit, per sorteig el Pau es dirigeix cap a la llitera dura, l’Esteve a la cadira dura i en Ferry i jo cap a .... més cadires dures, entre motxilles, xinesos encuriosits i desorientats per no saber on anar, trobem un parell de llocs entre 4 xinesos els quals es van quedar ben contents per compartir cadira entre forasters. A la sortida del tren, tots amb una mica de mala llet, vam intercanviar impressions i la veritat és que tots les vam passar força putes. El tema cadires: ho podríem equiparar als trens regionals de la renfe de cadires dures, però de 9 hores de durada, que amb el desgast acumulat de no haver dormit la nit anterior, del trekking, de la quantitat de xinesos que ens envoltaven tot encuriosits amb la nostra presència i de les fortes olors que de tant en tant s’interposaven entre tu, el tren i el vull dormir!!! doncs es va fer un pel llarg. Tot plegat una experiència més, que un cop passada, fa gràcia :)

Arribats a Nanchang comprem els bitllets de tren en direcció a Huaihuan, un poble a uns 70 km del destí final Fenghuang. Aquest cop vam estar més de sort i vam trobar 4 bitllets per lliteres toves, o sigui una habitació per nosaltres quatre amb uns llits meravellosos! Un altre rollo, el tren era de la mateixa categoria, però on en uns vagons t’hi trobaves la classe baixa xinesa, en aquests hi havia els qui se’ls podien gastar més. Vam pagar 300 RMB per persona ( 30 euros) per un viatge d’unes 11 hores.

Un cop a Huaihuan busquem hotel, i el dia següent agafem un bus direcció a Fenghuang. Entre camins destrossats, revolts recargolats i conductors ..... arribem sans i estalvis al nostre destí.

Fins aquí us deixo, ja que d’aquí uns moments en Pau toca a un bar d’aquí al voltant i no hi podem faltar!

Una abraçada i records a tothom.

PD: altre cop disculpeu-nos, però degut a les pèssimes conexions i que la majoria de webs a la xina no funcionen encara no podem adjuntar fotos als blogs i fer-los així una mica menys espesso!!!

1 comentari:

  1. Oye Ferran! tus fotos son IMPRESIONANTES!! Ayayayy cuantos paises voy a ver fotografiados estos OCHO MESES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
    me encanta seguiros!

    besitos molt molt grans a todos!

    cuidaros!

    ResponElimina