dissabte, 19 de febrer del 2011

Nord de l'illa nord _ Nova Zelanda

Nova Zelanda: una de les masses de terra més recentment poblades, primerament per Maoris (originaris de Polinèsia) i on després de la colonització anglesa s’hi ha establert la raça blanca, ara per ara majoritària. Coneguda com la terra dels Kiwis, no només per la fruita, sino també sota aquest nom se’n reconeixen unes aus sense ales (és el símbol del país) i igualment per el sobrenom que s’identifiquen els natius blancs del país. Formada principalment per dues illes, la nord i la sud, les quals estan plenes d’obres espectaculars de la naturalesa, muntanyes, volcans, fiords, platges, ...., fa que es prevegin unes quantes caminades i trekkings del més interessants.

La campervan, batejada com la Packman
Hi arribem amb ganes de provar un altre estil de viatjar, sense haver de pensar amb busos, trens, hostals ... Viatjarem i ens mourem amb una Campervan. Una furgoneta equipada amb tot el necessari per no dependre de res més que de la gasolina i els supermercats. Una manera de viatjar que sona força Hippie, però ens enganyem, a Nova Zelanda és la manera més popular per a visitar el país i per tant tot està més que ben preparat.

Estant prohibit fer acampada lliure, es poden trobar els Holiday Park, com els nostres càmpings, que poden valdre sobre una mitja de 10€ per persona. Més econòmics (uns 4€ per persona ) són els DOC, mantinguts per el departament de conservació i que normalment únicament ofereixen els lavabos.

El funcionament dels DOC és ben simple i senzill, no requereix personal permanent, cada usuari paga l’estada a una caixa, omple un petit formulari i és responsable dels residus que genera. Tot plegat un sistema envejable on l’únic que requereix per el seu bon funcionament és l’honestedat i la bona educació de cada usuari, cosa difícil i pràcticament impossible en segons quins països.

Preparant el sopar a un DOC
Per acabar aquesta introducció d’aquest magnífic país, no cal ser gaire brillant per deduir que, si no fos perquè es troba a l’altra punta de món i que només per arribar-hi i marxar-ne necessites mínim 4 dies de vols i aeroports, els turistes europeus que hi trobaríem serien molts mes. Tot i així, a una senyoreta no l’hi ha importat aquest fet i s’ha animat a passar un meset amb nosaltres. Arriba la meva germana Aida i s’uneix a nosaltres com si el viatge no li hagués afectat en absolut. Des de el primer minut engeguem la furgo i comencem la marató de quilòmetres per Nova Zelanda.

Per fer-vos quatre cèntims, decidim gastar dues setmanes en cada illa. La primera setmana la destinem a fer la punta nord de l’illa nord, visitar Auckland i tot seguit baixar per la costa oest fins a Wellington, a la punta sud. Creuarem a l’illa sud on hi estarem dues setmanes i finalment, l’última setmana pujarem per la costa est de l’illa nord fins a Auckland.

El Ferry i l'Aida per la 90 Mile Beach
Enfilem carretera des de Auckland cap al nord. Amb un parell de dies ens plantem a la 90 mile beach. Una platja immensa, tan de llarg com d’ample, on el punt curiós és que en comptes de ser plana està repleta de dunes de sorra finíssima. Si no fos per les vistes al mar i per els boscos frondosos del darrera, hom podria pensar-se que està enmig d’un desert de dunes.

Continuem cap a la punta més al nord, al Cape Reinga. S’hi troba un petit far acompanyat d’unes vistes espectaculars d’una costa esquerpa i penya-segats imponents. Donem per acabada la punta nord i ens dirigim cap a la capital.

Cape Reinga
Auckland és una ciutat com moltes altres. Amb 1.200.000 habitants ofereix un port on velers d’esbarjo surten i entren sense pausa, zona financera amb l’sky tower com a protagonista, parcs i varis barris envoltant el centre. A destacar, el Fish Market, el lloc més útil que hem trobat a la ciutat. Pàrquing gratis, peix fresc, un restaurantet on després de mig any hem pogut menjar calamars a l’andalusa i fins hi tot hi hem passat la nit d’estranquis!!!

El port i l' Skytower a Auckland
Avanç d’enfilar carretera direcció sud anem a veure la fase prèvia del torneig de tennis ATP d’Auckland. Tenim la sort que just arribar, un català, Pere Riba, hi està disputant un partit.

Fins la pròxima!!! vegeu moooltes altres fotos al Picasa!!!

2 comentaris:

  1. Quina passada!! Nois, quan torneu jo ja hauré marxat! M'en vaig a currar a França!!

    ResponElimina
  2. Q GUAI!! DISFRUTEU QUE JA QUEDA POQUET!!QUAN ESTAREU PER AQUÍ? VAU VEURE A LA CRIS?! BESITOS I FINS AVIAT!

    ResponElimina