dijous, 13 de gener del 2011

De Cairns fins a Sydney (Part 2)

A la meitat del camí, ens parem a Hervey Bay. Ens han recomanat aquesta parada per tal de passar a l’illa que hi ha davant, Fraser Island. És una illa de sorra de 120 km de llargada. Vam tenir molta sort perquè, a l’anar a buscar informació sobre com poder fer l’excursió per lliure (els viatges organitzats són cars (165$) i en autocar 4X4, ens vam trobar dues germanes alemanyes, que volien fer el mateix. Per tant, aquesta experiència la vam compartir amb elles.

4x4 i aventura!
Érem cinc viatjant amb un Toyota Land Cruiser per la sorra d’una illa màgica. Ens va sortir per la meitat de preu i, a més a més, paràvem quan i on volíem. Vam travessar l’illa de W a l’E per camins de sorra, entre boscos d’eucaliptus i altres espècies d’arbres i matolls de sorra. Després vam recórrer una platja que no s’acabava mai! Va de nord a sud de l’illa per la costa E, sense interrupcions. Ens vam para a diferents punts: a la muntanya de sorra de colors, al vaixell embarrancat (Maheno Shipwreck) i a la Eli Creek, un riuet d’aigua dolça i transparent que arriba a l’oceà per entremig d’hibiscus de flors grogues.

Restes d'un vaixell a la platja de la Fraser Island
Després de la platja, el Llac McKenzie. Espectacular! Al mig de l’illa, s’hi troben un conjunt de llacs, del quals aquest és el més gran. Una sorra suau i blanca fa que l’aigua d’aquest llac sigui de color turquesa. No ens vam poder resistir a la temptació: les alemanyes van ser les primeres! A nosaltres ens va costar una mica més perquè plovia però, està clar que ens hi vam posar. A més a més, diu que aquesta aigua i sorra tenen poders “antiaiging”! 

Bany al Llac McKenzie
Amb una mica de recança, embarquem al ferry que en 50 minuts ens torna cap a Hervey Bay.
Vistes de Brisbane
El següent punt de parada Brisbane, la primera ciutat “ciutat” que trobem a Austràlia. Això vol dir, gratacels, avingudes, carrer de botigues de marques, centres comercials, ... Malgrat ser una ciutat de 2 milions d’habitants, tens la sensació que la gent no té pressa. No hi ha massa cotxes i la gent somriu pel carrer. Pel mig de la ciutat hi passa un riu. Ens passegem pels ponts, pel jardí botànic i per un parc que hi ha a la vora del riu on hi vam veure una gran piscina pública amb sorra i tot. Sembla que, encara que Austràlia tingui tants quilòmetres de costa, als australians els agrada més l’aigua dolça. No hi ha perill de meduses ni taurons!

        Bernardette

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada